Tíone (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicTíone
Thyone-discovery-CFHT-annotated.gif
Designació provisionalS/2001 J 2 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsJúpiter XXIX Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
David C. Jewitt
Jan Kleyna Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment11 desembre 2001 Modifica el valor a Wikidata
EpònimSèmele Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a20.940.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,229 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P627,3 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i148,509 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre4 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)22,3 Modifica el valor a Wikidata
Massa90 Pg[1] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,0015 m/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Tíone ( grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Va ser descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2001.

Característiques[modifica]

Tíone té uns 4 quilòmetres de diàmetre, i orbita a Júpiter a una distància mitjana de 21.406.000 de km en 639,803 dies, a una inclinació de 147 º respecte de l'eclíptica (145 ° de l'equador de Júpiter), amb una excentricitat de 0,2526. Tione pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[2]

Denominació[modifica]

L'agost de 2003 se l'anomenà Tíone, segons la mitologia grega, una de les conquestes de Zeus. Segons la mitologia, Hera en descobrir la infidelitat convencé Sèmele perquè demanés a Zeus que li mostrés la seva autèntica natura divina, el xoc la matà, però Zeus pogué salvar el fill que Sèmele portava, així nasqué Dionís, que posteriorment viatjarà als inferns a cercar la seva mare, la salvarà i l'anomenarà Tíone .[3] Anteriorment se li havia donat la designació provisional de S/2001 J 2.[4][5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  3. IAUC 8177:Satellites of Jupiter, Saturn, Uranus 8 d'agost de 2003 (assignació del nom del satèl·lit) (anglès)
  4. 07900/07900.html IAUC 7900:Satellites of Jupiter 16 de maig de 2002 (descobriment) (anglès)
  5. MPEC 2002-J54:Eleven New Satellites of Jupiter 15 de maig de 2002 (descobriment i efemèrides)(anglès)