Tíone (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula satèl·litTíone
Thyone-discovery-CFHT-annotated.gif
Altres designacionsJúpiter XXIX, S/2001 J 2
Tipussatèl·lit de Júpiter Modifica el valor a Wikidata
Satèl·lit deJúpiter Modifica el valor a Wikidata
DescobridorScott S. Sheppard,
David C. Jewitt i
Jan Kleyna
Data de descobriment11-11-2001
EpònimSèmele Modifica el valor a Wikidata
Elements orbitals
Semieix major20939000 Gm
Excentricitat0.2286
Inclinació148.509° *
Període orbital627.21
Característiques físiques
Diàmetre mitjà~4 **
Albedo0.04
Massa~9.0x1013
Magnitud aparent22,3 Modifica el valor a Wikidata
Densitat? 2.6
Gravetat~0.0015 m/s²
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo

Tíone ( grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Va ser descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2001.

Característiques[modifica]

Tíone té uns 4 quilòmetres de diàmetre, i orbita a Júpiter a una distància mitjana de 21.406.000 de km en 639,803 dies, a una inclinació de 147 º respecte de l'eclíptica (145 ° de l'equador de Júpiter), amb una excentricitat de 0,2526. Tione pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[1]

Denominació[modifica]

L'agost de 2003 se l'anomenà Tíone, segons la mitologia grega, una de les conquestes de Zeus. Segons la mitologia, Hera en descobrir la infidelitat convencé Sèmele perquè demanés a Zeus que li mostrés la seva autèntica natura divina, el xoc la matà, però Zeus pogué salvar el fill que Sèmele portava, així nasqué Dionís, que posteriorment viatjarà als inferns a cercar la seva mare, la salvarà i l'anomenarà Tíone .[2] Anteriorment se li havia donat la designació provisional de S/2001 J 2.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  2. IAUC 8177:Satellites of Jupiter, Saturn, Uranus 8 d'agost de 2003 (assignació del nom del satèl·lit) (anglès)
  3. 07900/07900.html IAUC 7900:Satellites of Jupiter 16 de maig de 2002 (descobriment) (anglès)
  4. MPEC 2002-J54:Eleven New Satellites of Jupiter 15 de maig de 2002 (descobriment i efemèrides)(anglès)