Tírig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTírig
Escut de Tírig
Vista aerea Tirig.JPG
Vista de Tírig

Localització
Localització de Tírig respecte del País Valencià.png
40° 25′ 25″ N, 0° 04′ 38″ E / 40.423611111111°N,0.077222222222222°E / 40.423611111111; 0.077222222222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Maestrat
Municipis 1
Població
Total 465 (2016)
• Densitat 10,99 hab/km²
Gentilici Tirijà, tirijana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 42,3 km²
Altitud 464 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major
Sant Jaume
(darrera setmana de juliol)
Organització i govern
• Alcalde Juan José Carreres Montull
Indicatius
Codi postal 12179
Codi INE 12111
Codi ARGOS 12111
Altres dades

Web www.tirig.es
Modifica dades a Wikidata

Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser. Al seu terme municipal es troba el Barranc de la Valltorta.

Geografia[modifica]

Tírig està construït en un ampli vall a la falda de la serra de Santa Bàrbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni; també el barranc ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: sénies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.

Història[modifica]

És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del País Valencià i també hi ha jaciments íbers i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinromà, senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famílies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagón, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir el fur de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010
675 624 599 575 567 551 566 573 570 555 557

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Jesús Redó Matamoros UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Avel·lí Roca Albert PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Juan José Carreres Montull PPCV 16/06/2007
2011 - 2015 Juan José Carreres Montull PPCV 11/06/2011
Des del 2015 Juan José Carreres Montull PPCV 13/06/2015

Economia[modifica]

Barraca de pedra seca

L'agricultura de secà: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constitueixen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell. Durant la primera dècada del segle XXI, el turisme comença a tenir una certa importància, gràcies a la presència al seu terme del Barranc de la Valltorta, patrimoni de la humanitat.

Monuments[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

  • Barranc de la Valltorta.
  • Barranc de la Valltorta
    Museu de la Valltorta. És una recreació dels principals jaciments del barranc, Cova del Civil i Cova dels Cavalls, on es tracta de vetlar per la conservació, l'estudi i la divulgació dels valors de la Valltorta.
Barranc de la Valltorta (Tírig)

El febrer del 2011 es va retornar al poble l'Arquer, peça fonamental de l'art rupestre que romania al museu municipal de Cervera des de la dècada del 1930, fruit d'un espoli. Ara és l'atractiu més important del Museu de la Valltorta.

Festes i celebracions locals[modifica]

  • Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball pla.
  • Santa Bàrbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
  • Festes Patronals. Se celebren durant una setmana al voltant del 25 de juliol en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.

Fills il·lustres[modifica]

Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor costumista.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tírig Modifica l'enllaç a Wikidata