Tòpics (Aristòtil)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTòpics
(grc) Τοπικά Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAristòtil Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gèneretractat Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deOrganon Modifica el valor a Wikidata

Els Tòpics de la dialèctica (en grec: Τοπικά; en llatí: Topica; abreujat en Top)[1] és un tractat d'Aristòtil sobre la construcció d'arguments vàlids, i les inferències probables, en lloc de les certes.[2] En aquest tractat Aristòtil esmenta els predicats, que foren desenvolupats posteriorment per Porfiri i els lògics escolàstics.

Aquesta obra, composta amb vuit llibres, redactada abans dels Analítics però situada després d'aquests en l'Òrganon, es dedica a l'estudi del sil·logisme dialèctic, en tant que duu a una conclusió probable.

Els tres primers capítols del llibre primer formen la introducció. Els capítols següents estudien genèricament les proposicions segons la naturalesa del predicat, de la identitat, la relació dels predicables amb les categories, el raonament dialèctic i la inducció.

El gruix de l'obra, del llibre II al VII, s'ocupa dels tòpics -llocs comuns- dels quals ixen els arguments, i que són: l'accident, el gènere, la propietat, la definició i la identitat. El llibre vuité conté orientacions pràctiques sobre la dialèctica: com estructurar, presentar o formular les qüestions; com respondre, etc.

En definitiva, Aristòtil examina en el conjunt d'aquesta obra els procediments sistemàtics que permeten convéncer amb un grau acceptable de versemblança, però que resulten insuficients per atorgar-los el valor de certesa més proper a la veritat. Per això, la dialèctica queda exclosa del domini de la ciència.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Aristotle. Traducció: Diego F. Pró. CHARCAS BUENOS AIRES. 
  2. Tòpics. 
  3. http://www.academia.edu/8490617/Reflex%C3%B5es_sobre_o_ORGANON_V_-_T%C3%B3picos_de_Arist%C3%B3teles
  4. Aquestes "opinions comunes" no són simples nocions populars sostingudes per la gent del carrer sobre tots i cadascun dels temes; més aviat, els ενδοξα dialèctics són punts comuns de la raó sobre els quals aquells que concienciosament debaten (totes les persones, la majoria de les persones, els savis, la majoria de savis o els més famosos dels savis) estan d'acord en principi, és a dir, allò "consagrat" (per prendre un terme religiós afí) en l'opinió o creença entre aquells que s'impliquen en debats.

Enllaços externs[modifica]