Túnel de l'Eufrates

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Túnel de l'Eufrates
View of the gardens of Semiramis, Description de L'Universe (Alain Manesson Mallet, 1683).jpg
Geografia
País Mesopotàmia
Ciutat Babilònia
Descripció
Tipus Túnel subaquàtic peatonal
Longitud 0.929 km
Modifica dades a Wikidata


El túnel de l'Eufrates va ser un túnel de 929 metres de longitud (0.577 milles), que va ser ordenat construir per la reina Semiramis[1] sota el riu Eufrates[2] per poder connectar ambdues ribes de la ciutat de Babilònia, en l'antiga Mesopotamia.[3]

Segons estudis arqueològics, l'estructura hauria sigut construïda entre l'any 2180 a.C[4] i el 2160 a.C.[5]

No es coneix l'existència de cap altre pas subaquàtic per a vianants, fins a l'any 1824, quan Marc Isambard Brunel va construir el túnel del Tàmesi a sota del riu Tàmesi.[6]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les obres es van iniciar amb la construcció d'una presa provisional sota el riu Eufrates mitjançant la tècnica del "túnel fals".[3][7]

El túnel tenia 12 peus d'altura i 15 peus d'amplada. Per tant, els investigadors pensen que podria haver estat utilitzat per peatons i carros tirats per cavalls, i que connectava el temple major amb el palau reial, ubicats en ribes oposades. La seva descripció apunta a que estava recobert de maons[8] i que va ser impermeabilitzat amb betum.[9]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El túnel, construït i utilitzat per la reina Semiramis, va ser descrit per Diodor de Sicília l'any 50 aC en la seva "Bibliotheca historica":[10]

« Després de tots aquells (treballs) en una depressió de Babilonia, (Semiramis) va fer escavar un lloc per un estany, quadrangular, des tres-cents estadis de longitud per cada costat, recoberts de maons i cimentat amb sofre, amb un total de cinc metres i mig de profunditat. D'aquesta manera, un cop va manar desviar el riu, va fer construir un passatge amb la forma d'una bóveda, des d'un palau a l'altre. Els arcs van ser construïts amb maons ferms i forts, recoberts per ambdues cares de betum, amb una espessor de quatre colzes. Els murs de la bóveda tenien una espessor d'una vintena de maons i de dotze peus d'altura, per sobre i als costat dels arcs, i quinze peus d'amplada.

Quan aquesta part de la feina va acabar, després de dos-cents seixanta dies, el riu va ser re-orientat al seu vell curs per tal de que fluis per sobre de l'obra, de manera que Semiramis podia anar d'un palau a l'altre sense haver de passar per sobre del riu. A més a més, també va manar construir dos portes de bronce, una a cada extrem de la bóveda, que van perdurar fins als temps de l'imperi Persa.

»
Diodor de Sicília, Bibliotheca historica, Llibre II, 1

També Filòstrat d'Atenes va descriure l'any 250 la construcció del túnel en la Vida d'Apol·loni de Tiana:[11][12]

« I (Babilònia) està dividida en dos pel riu Eufrates. I sota el riu passa un pont extraordinari que, a través d'un passatge invisible, uneix els palaus situats a cada riba. Per això es diu que una dona, Medea, que era anteriorment la reina d'aquell lloc, va travessar per sota el riu, d'una manera en la qual ningun riu havia sigut travessat mai. Per fer-ho, es diu que va recollir pedres, bronce i asfalt i tot el necessari per tal de que els homes realitzaren l'acoblament sota l'aigua, i va acumular aquests materials al costat de les ribes del riu. Després va desviar la corrent d'aigua cap als llacs i quan el riu es va assecar, va excavar a una profunditat de dos braços formant un túnel buit, que desembocava en els palaus a ambdues ribes com una gruta subterránea; i quan les bases van ser estables y també les parets del túnel, ho va cobrir amb un sostre a nivell del llit del riu. Però com era necesaria l'aigua per tal de que el quitra es tornés dur com una pedra, l'Eufrates vas ser lliberat per tal de que fluis sobre el sostre, encara fresc, fent que la unió es solidificara.


»
Filostrat d'Atenes, Vida d'Apol·loni de Tiana, llibre I, 25

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La regina Semiramide, sovrana di Babilonia. Il Giornalino, 07-03-1997.
  2. Inghirami, Francesco. Delle idrauliche operazioni praticate dagli antichi Toscani (en italià). 24. Florència: Accademia economico-agraria dei georgofili, 2 de juny de 1883, p. 134. 
  3. 3,0 3,1 Berlow, Lawrence. Reference Guide to Famous Engineering Landmarks of the World: Bridges, Tunnels, Dams, Roads and Other Structures (en anglés). Routledge, p. 54. 
  4. «Gallerìa (edilizia)». Sapere. De Agostini Editore, 2012. [Consulta: 4 abril 2017].
  5. Browne, Malcom W. (en anglés) Tunnel Drilling, Old as Babylon, Now Becomes Safer. The New York Times, 02-12-1990.
  6. Lanza di Scordia, Pietro. Dello spirito di associazione nella Inghilterra in particolare saggio politico ed economico di Pietro Lanza principe di Scordia. tip.di B. Virzì, 1842, p. 75. 
  7. Yepes Piqueras, Víctor. «Método “cut and cover” de construcción de túneles». Universitat Politècnica de València. [Consulta: 12 abril del 2017].
  8. Da Rios, Giovanni; Villani, Paola. «Le antiche gallerie». DIIAR Politecnico di Milano. [Consulta: 4 abril 2017].
  9. Siculus, Diodorus Library of History - Book II (beginning).
  10. Rennell, James. The Geographical System of Herodotus, Examined and Explained, by a Comparison with Those of Other Ancient Authors and with Modern Geography Etc (en anglés). Bulmer, 1800, p. 356. 
  11. «A tunnel in Babylon under the River Euphrates» (en anglés), 31-08-2015.
  12. MacFarlane, Charles. The Armenians: A Tale of Constantinople (en anglés). 2. Saunders and Otley, 1830, p. 297.