Túpac Hualpa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTúpac Hualpa
Dades biogràfiques
Naixement 1510
Cusco
Mort octubre 1533 (22/23 anys)
Jauja
Causa de mort Verola
Activitat professional
Ocupació Sobirà
Dades familiars
Pare Huayna Cápac
Germans
Modifica dades a Wikidata

Toparpa o Túpac Hualpa va ser un inca nomenat per Francisco Pizarro per succeir Atahualpa i no pertorbar els interessos espanyols a la zona (fins i tot lluïa la bandera de Castella en el seu mascaipacha o corona).[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Poc se sap de Túpac Hualpa (el nom que els espanyols pronunciaven incorrectament com "Toparpa"). Era un dels més de 500 fills de Huayna Cápac, germà de Huascar i Atahualpa. Havia estat partidari de Huascar.[2] Quan el van nomenar successor de Atahualpa va acceptar servir al rei d'Espanya.[3]

Proclamació de Toparpa[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de l'inca Atahualpa, cap de la maquinària imperial, tot es va desorganitzar. Davant el desordre regnant, Almagro i Pizarro van cenyir la mascaipacha a un germà menor d'Atahualpa, Túpac Hualpa, revelant així un gran encert polític. Va ser coronat amb el nom de Toparpa, primer inca de la conquesta

Toparpa va ordenar als seus súbdits que es dediquessin de ple a l'extracció de metalls preciosos, atenent els desitjos de Pizarro i els seus.

Ruta dels Andes[modifica | modifica el codi]

En companyia de l'inca, del general Calcuchimac (que estava encadenat), i amb més de 500 soldats castellans, el 6 de setembre del 1533, els conqueridors es van dirigir pel camí imperial de la serra de Cajamarca cap a Cuzco. Van viatjar les primeres jornades sense que els natius fessin la menor resistència. Pizarro i els seus homes eren considerats com a salvadors del govern usurpador d'Atahualpa.

Mort[modifica | modifica el codi]

Toparpa, davant les creixents exigències espanyoles, es va posar en contra de Pizarro, i va morir al cap de poc per enverinament. Chalcuchimac va ser culpat de la seva mort per Pizarro, sent condemnat i sentenciat a mort.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Túpac Hualpa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Victor Angles Vargas, Història del Cusco inca, pàg. 124
  2. Waldemar Espinoza, Destrucció de l'imperi dels inques, pàg. 92
  3. Juliol R. Villanueva Sotomayor, El Perú en els temps moderns, pàg. 42
  4. Waldemar Espinoza, Destrucció de l'imperi dels inques, pàg. 92 Chalcuchimac l'hagués matat per ser Huascarista (Ja que era fidel partidari de Atahualpa).