Tōru Takemitsu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTōru Takemitsu
Toru Takemitsu Shinchosha 1961-7.jpg
Nom original 武満徹
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'octubre de 1930
Tòquio
Mort 20 de febrer de 1996 (65 anys)
Tòquio
Causa de mort Càncer de bufeta urinària i pneumònia
Alma mater Tokyo University of the Arts
Activitat professional
Ocupació Compositor, pedagog i compositor de bandes sonores
Instrument Piano
Premis i reconeixements

IMDB: nm0006316
Modifica dades a Wikidata

Tōru Takemitsu (武満 徹 Takemitsu Tōru), (Tòquio, 8 d'octubre de 1930 - Tòquio, 20 de febrer de 1996) va ser un compositor japonès, que va explorar els principis de la composició musical propis de la música clàssica occidental i la tradició musical japonesa. Tant per separat com en combinació.

Nascut a Tòquio, Takemitsu es va interessar en un principi en la música clàssica occidental en els temps de la Segona Guerra Mundial. Va escoltar música occidental en una emissora de ràdio militar americana mentre es recuperava d'una llarga malaltia. També escoltava jazz de l'àmplia col·lecció de son pare.

Va ser bàsicament un autodidacte. Molt influït per la música clàssica francesa, en particular per la de Claude Debussy i Olivier Messiaen, l'any 1951 va fundar Jikken Kobo, un grup que va introduir a l'obra de molts compositors europeus contemporanis a l'audiència japonesa.

Al principi Takemitsu no es va interessar per la música tradicional japonesa, però després va incorporar instruments japonesos, com ara el shakuhachi (una espècie de flauta de bambú), a l'orquestra. La seua obra November Steps (1967), per a shakuhachi, biwa (un tipus de llaüt japonès) i orquestra va ser la primera peça simfònica en què es van combinar instruments occidentals i orientals. El seu In an Autumn Garden (1973-79) va ser escrit per al tipus d'orquestra que haguera tocat gagaku (música tradicional de la cort imperial japonesa). Obres com Eclipsi (1966) per a shakuhachi i biwa, Voyage (1973), per a tres biwas, poden esmentar-se com a peces que decididament es deriven dels gèneres tradicionals.

Takemitsu va cridar per primera vegada l'atenció d'àmplies audiències amb el seu Rèquiem per a orquestra de corda" (1957) que va ser accidentalment escoltat i lloat per Ígor Stravinski l'any 1959 (un dia en què es pretenia que Stravinski escoltara unes cintes gravades amb música de compositors japonesos, van posar en escolta per error, la cara contrària d'una cinta en què s'havia gravat el Rèquiem de Takemitsu. Van intentar esmenar l'error, però Stravinski no ho va permetre fins a completar l'escolta i va acabar admirant en públic l'obra de Takemitsu).

L'obra de Takemitsu inclou la peça per a orquestra A Flock Descends Into the Pentagonal Garden (1977), Riverrun per a piano i orquestra (1984 (el títol de la qual és la primera paraula del Finnegans Wake de James Joyce), i el quartet de corda A Way a Lone (1981), una altra peça inspirada per la lectura de Finnegans Wake). En 1981 va refer el seu Toward the Sea (per a flauta i guitarra) dues vegades més, una per a flauta, arpa i orquestra de corda i després per a flauta i arpa. Cal esmentar també música de cambra com ara Distance de Fee (1951) per a violí i piano, o Between tides, per a violí, violoncel i piano. Així mateix ha compost importants obres per a piano: Rain tree sketch (1982), Rain Tree sketch II (1992), Les Yeux Clos (1979) i Les Yeux Clos II (1988) són considerades entre les millors peces per a l'instrument escrites en el segle XX.

També va compondre música electroacústica i prop de cent bandes sonores per a pel·lícules de cine japonés entre les quals s'inclouen les de les pel·lícules Sunna no onna (1964), en anglès Woman in the Dunes, d'Hiroshi Teshigahara, Ran (1985) d'Akira Kurosawa i Kuroi ame (1989), en anglès Black Rain, de Shohei Imamura. La seua primera partitura cinematogràfica va ser per a Ginrin de Toshio Matsumoto. La seua música per a cine està profundament arrelada en el concepte que una nova pel·lícula necessita un nou color sonor i té tant que veure d'obtenir nous sons de la pel·lícula, com que nous sons entren a formar part de la pel·lícula.

Alguns dels conceptes formals en la música de Takemitsu depenen profundament de la seua imatgeria visual, basada en la pintura, els sons o la seua visió del tradicional jardí japonès (sobre el qual va escriure abundantment).

Tōru Takemitsu va morir a Tòquio el 20 de febrer de 1996.

Va ser premiat a títol pòstum amb el Quart premi Glenn Gould a la tardor de 1996.

Catàleg d'obres[1][modifica]

Orquestral[modifica]

1957 Requiem for Strings for string orchestra

1958 Tableau Noir for speaker and chamber orchestra

1958 Solitude Sonore for orchestra

1959 Scene for violoncello and string orchestra

1961 Music of Trees for orchestra

1962 Coral Island for soprano and orchestra

1962 Corona II for string(s)

1964 Textures for piano and orchestra

1966 The Dorian Horizon for 17 strings

1963, 66/76 Arc Part I for piano and orchestra

1964, 66/76 Arc Part II for piano and orchestra

1967 Green for orchestra

1967 November Steps for biwa, shakuhachi and orchestra

1968 Asterism for piano and orchestra

1969 Crossing for 4 soloists, female voices and two orchestras

1970 Eucalypts I for flute, oboe, harp and string orchestra

1971 Cassiopeia for percussion solo and orchestra

1971 Winter for orchestra

1973 Autumn for biwa, shakuhachi and orchestra

1974 Gitimalya - Bouquet of Songs - for marimba solo and orchestra

1973, 79 In an Autumn Garden for gagaku orchestra

1974-75 Quatrain for clarinet, violin, violoncello, piano and orchestra

1976 Marginalia for orchestra

1977 A Flock Descends into the Pentagonal Garden for orchestra

1980 Far calls. Coming, far! for violin and orchestra

1981 A Way a Lone II for string orchestra

1981 Toward the Sea II for alto flute, harp and string orchestra

1981 Dreamtime for orchestra

1982 Rain Coming for chamber orchestra

1982 Star-Isle for orchestra

1983 Lacrima for string orchestra

1983 To the Edge of Dream for guitar and orchestra

1984 Vers, l'arc-en-ciel, Palma for oboe d'amore, guitar and orchestra

1984 Orion and Pleiades for violoncello and orchestra

1984 riverrun for piano and orchestra

1985 Dream/Window for orchestra

1971-86 Gémeaux for oboe solo, trombone solo, two orchestras and two conductors

1987 I Hear the Water Dreaming per flauta i

1987 Nostalghia - in Memory of Andrei Tarkovskij - per violí i orquestra de corda

1987 Yugure ni per orquestra (arranjament)

1988 Twill by Twilight - In Memory of Morton Feldman - per orquestra

1988 Tree Line per orquestra de cambra

1988 For Lenny's Birthday per orquestra (Una de les 8 variacions sobre un tema de Leonard Bernstein)

1989 A String Around Autumn per viola i orquestra

1990 Visions per orquestra

1990 My Way of Life -In Memory of Michael Vyner - per baríton, cor mixt i orquestra

1990 From me flows what you call Time per 5 percussionistes i orquestra

1991 Fantasma/Cantos per clarinet i orquestra

1991 Quotation of Dream - Say sea, take me! per a dos pianos i orquestra

1991 How slow the Wind per orquestra

1992 Ceremonial - An Autumn Ode - per orquestra amb "sho"

1992 Family Tree - Musical Verses for Young People - for narrator and orchestra

1993 Archipelago S. per 21 músics

1994 Fantasma/Cantos II per trombó i orquestra

1994 Spirit Garden per orquestra

1995 Spectral Canticle per violí, guitarra i orquestra

1994/95 Three Film Scores arranjament per a orquestra de corda de bandes sonores que havia escrit prèviament per cinema

1995 Comme la Sculpture de Miró per flauta, arpa i orquestra (última peça de Takemitsu, incompleta)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tōru Takemitsu Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Peter Burt, The Music of Toru Takemitsu (Cambridge University Press, 2001)
  • Noriko Ohtake, Creative sources for the Music of Toru Takemitsu (Ashgate, 1993)
  • Toru Takemitsu, Confronting Silence (Fallen Leaf Press, 1995)

Referències[modifica]