TBO

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesTBO
Tipus publicació periòdica, revista de còmics i revista
Llengua català i castellà
Fundació 1917
Tancament 1988
Editorial Editorial Bruguera i Ediciones B
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

TBO va ser una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998. Va tenir una gran importància en la història del còmic espanyol, fins al punt que del títol de la revista va sorgir el terme «tebeo», que a Espanya és sinònim d'«historieta». Els editors de la publicació van ser fins al 1983 els socis Buigas, Estivill i Viña; posteriorment va ser editada durant un breu període el 1986 per l'Editorial Bruguera, i entre el 1988 i el 1998 per Edicions B.

La revista, dirigida al públic infantil, va cultivar un estil propi d'historieta humorística. Especialment influents van ser algunes de les seves sèries, com La familia Ulises, de Benejam, o Els grans invents del TBO.

Se'n van editar quatre números extraordinaris en català a finals de la dècada dels 1970.[1]

Primera etapa (1917-1938)[modifica]

El primer número de TBO va aparèixer el 17 de març de 1917, imprès al taller de litografia d'Arturo Suárez, a Barcelona. Al principi, la revista estava impresa en un sol color (blau), però, a partir del número nou, amb la incorporació de Joaquim Buigas Garriga a la direcció de la revista, van passar a utilitzar dos colors (vermell i negre).[2]

Una altra innovació del nou director va ser incloure una historieta a la portada, en lloc de l'acudit d'una sola vinyeta que apareixia en els primers números.

El preu inicial de portada era de 10 cèntims. La revista va tenir un èxit creixent: va passar d'unes vendes de 9.000 exemplars el 1917 a 220.000 el 1935, el que la va convertir en la revista de còmics més venuda del període anterior a la guerra civil espanyola.[3]

TBO estava clarament orientada al públic infantil, per la qual cosa es va centrar en l'humor blanc i va excloure de les seves pàgines continguts polítics o satírics. En aquesta etapa, van col·laborar a TBO autors espanyols com Donaz, Urda (1888-1974), Tínez, Nit, Ricard Opisso (1880-1966), Méndez Álvarez o Castanys. La revista va dedicar escassa atenció a la publicació d'autors estrangers, encara que poden citar-se George McManus, Soglow o McClure. La majoria de les historietes de la revista eren gags breus, sense personatges fixos.[3]

En els anys vint, TBO va publicar un suplement dedicat al públic femení, anomenat El setmanari BB.

La seva principal competidora durant la preguerra va ser la també barcelonina En Patufet, apareguda el 1904, es venia a només cinc cèntims.

Després de l'esclat de la guerra civil, va continuar publicant en la zona republicana fins al 1938, i arribà a un total de 1.097 números.[3]

Les principals sèries d'aquesta etapa van ser:

Any Números Títol Autoria Altres dades
1923 Los grandes inventos del TBO Nit Continuada posteriorment per altres autors.
1936-19/06/1970 a 660.[4] Melitón Pérez Benejam

Pel que fa a les tirades, va ser la publicació d'aquestes característiques més venuda a l'estat abans de la Guerra Civil espanyola.[5]

1917 1920 1925 1930 1935
Número d'exemplars 9.000 39.000 80.000 150.000 220.000

Segona i tercera etapes (1942-1972)[modifica]

Després de la guerra civil, la revista va conèixer una segona etapa, d'aparició irregular, entre 1942 i 1952. Es van publicar 131 exemplars diferents, que van aparèixer com a publicacions independents i amb un títol diferent en cada ocasió.[6] Les sèries més reeixides d'aquesta etapa varen ser:

Any Números Títol Autoria Altres Dades
1944 La familia Ulises Benejam
1946-14/06/1968 a 555.[4] Morcillón y Babalí Benejam
1952-21/05/1967 a 495.[4] Angelina y Cristóbal Muntañola.

Aconseguit el permís de publicació periòdica, el 1952 va començar la tercera etapa, reiniciant la numeració de la revista. Aquesta etapa es prolongaria fins al 8 de desembre de 1972, que arribà al número 789. En aquesta època es van consolidar algunes de les seccions més importants de la revista, com La familia Ulises, Eustaquio Morcillón i Melitón Pérez, dibuixades per Benejam; Los grandes inventos del TBO, per diversos dibuixants, i Josechu el vasco, de Muntañola. Un altre dels grans dibuixants el nom del qual va quedar estretament unit al de la revista va ser Josep Coll i Coll.

Els principals autors que van col·laborar en aquesta època de la revista van ser: Benejam (1890-1975), Josep Coll (1923-1984), Muntañola (1914-2012), Salvador Mestres (1910-1975), Joan Rafart i Roldán (1928-1997), Blanco (Josep Maria Blanco Ibarz, 1926), Antoni Ayné, Arturo Moreno, Ramon Sabatés (1915-2003), Antonio Mestre, Joan Bernet Toledano (1924), Frape, Joan Blancafort o Serra Massana (1896-1980). També publicà a aquesta revista col·laboradors habituals de les revistes d'altres editorials com Josep Escobar (1908-1994), Carlos Conti (1916-1975), Soriano Izquierdo o l'abans esmentat Raf.[7]

Entre l'escassíssim material estranger publicat per la revista, podem citar la secció El reyecito, dibuixada pel novaiorquès Otto Soglow (1900-1975).[7] Les sèries sorgides en aquesta etapa són:

Any Números Títol Autoria Altres Dades
1957-5/06/1964 166 a 345.[4] Aventuras de Dña. Exagerancia Joaquim Muntañola
1963-1964 Los Kakikus Josep M. Blanco Ibarz
24/07/1963[4] 300 i ss. Josechu el vasco Joaquim Muntañola
1965 Don Jerónimo, jefe de cocina Raf
16/04/1965 390 i ss.[4] Maribel es así María Angeles
30/07/1965 405 i ss.[4] Altamiro de la Cueva Joan Bernet Toledano
25/02/1966 435- Joaquinete y su chupete Antonio Ayné Esbert

Referències[modifica]

  1. Entrada sobre el TBO a la Gran Enciclopèdia Catalana
  2. Freixes; Garriga, 2008, p. 47.
  3. 3,0 3,1 3,2 Freixes; Garriga, 2008, p. 49.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Ramírez (12/1975), p. 266.
  5. Martín (01/1968), pp. 9 a 10.
  6. Freixes; Garriga, 2008, p. 50.
  7. 7,0 7,1 Freixes; Garriga, 2008, p. 52.

Bibliografia[modifica]

  • Freixes, Sergi; Garriga, Jordi. Els últims invents de Ramon Sabatés. Viena edicions, 2008. ISBN 9788483305171 [Consulta: 12 juny 2015]. 
  • Manzanares, Jordi. El tebeo que va donar nom als altres. Diminuta edicions, 2016. ISBN 9789494239991 [Consulta: 30 desembre 2016]. 
  • Guiral, Antoni. 100 años de TBO. La revista que dió nombre a los tebeos. Ediciones B, 2017. ISBN 978-84-666-6068-6 [Consulta: 17 juny 2017]. 

Enllaços externs[modifica]