TIC en l'àmbit sanitari

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La presència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'àmbit de la salud afecta en els aspectes de la planificació, la informació, la recerca, la gestió, la prevenció, promoció, el diagnòstic, el tractament[1] i l'educació.[2] Les TIC poden aportar beneficis i problemes (informació falsa, infoxicació)[3] en l'àmbit sanitari.[4]

La percepció i el comportament de les potencials pacients i pacients respecte les TIC per als assumptes sanitaris ha sigut objecte de recerca perquè els professionals de l'àmbit ho tinguen en compte alhora de prendre decisions.[5]

Elements de les TIC en l'àmbit sanitari[modifica]

  • eSalut (o Cibersalut): és segons l'Organització Mundial de la Salut "l'ús eficaç en costos econòmics i en seguretat de les TIC per a l'àmbit de la salut incloent els serveis d'atenció sanitària, la vigilància i documentació sanitàries, l'educació, coneixements i investigacions relatives a la salut".[3][2]
  • Telemedicina
  • Teleassistència[2]
  • mSalud: ús del telèfon mòbil per a donar serveis i informació sanitària.
  • Recepta electrònica
  • Historial clínic digital:[6] aquest permet al personal sanitari tindre accés en temps real a la informació sobre el pacient.[7]
  • eLearning: aplicació de les TIC a la formació i aprenentatge sanitaris.[8]
  • La desinformació i el seu combat[9]
  • El tractament de les dades massives sanitàries
  • La ciberseguretat de les dades electròniques que comprometen la privacitat[10]

TIC a l'àmbit sanitari al món[modifica]

El 1998 la OMS recomanava l'ús adequat de la telemàtica per a la salut.

El 2003 la Reunió Mundial sobre la Societat de la Informació considerava que la eSalut seria una disciplina molt important per a la millora de la qualitat de vida de la població en general.

La OMS elaborà i posà en marxa l'Estratègia i Pla d'Acció sobre eSalut (2012-2017). Aquest pla pretén millorar l'accés als serveis sanitaris mitjançant l'ús de les TIC.[3]

TIC a l'àmbit sanitari a l'Estat Espanyol[modifica]

Un estudi del 2006 de l'ONTSI trobà que 47,4% dels enquestats confien poc o simplement gens, sent el 67,1% respecte la informació sobre salud trobada als serveis de xarxes socials.[11]

Des del 2008 es va anar comunicant una falsa alarma que ja el 2017 es difonia per la aplicació mòbil Whatsapp sobre la retirada de medicaments amb fenilpropanolamina. La Polícia Nacional ja la desmentí per Twitter el 2012, malgrat que retornava la informació falsa cinc anys després.[12]

El 2017 es creà l'observatori de falses alarmes trobades per Internet, Salud sin bulos.[9] El mateix any es creà la plataforma de formació en línia Red3.0 per a la formació contínua especialitzada en cardiologia.[13]

Web 2.0 i les publicacions mèdiques[modifica]

Els llocs web de publicacions mèdiques per la dècada de 2010 han anat incorporant elements de la web social.[14] Açò obeïx a la necessitat de renovar-se.

"La publicació científica es converteix en una eina de màrqueting i probablement serà el preu que haurà de pagar per sobreviure", en el que es pretén "assolir la notorietat científica per després obtenir un argument de venda indiscutible".[15]

Referències[modifica]

  1. Ramos González, 2007, p. 41.
  2. 2,0 2,1 2,2 Vázquez Martínez; Martínez López, 2016, p. 8.
  3. 3,0 3,1 3,2 Rodríguez Blanco, 2013, p. 415.
  4. Nadal, 2007, p. 36.
  5. Vázquez Martínez; Martínez López, 2016, p. 6.
  6. Vázquez Martínez; Martínez López, 2016, p. 9.
  7. España Martí, Mar. «Prólogo». A: El tratamiento de los datos sanitarios en la historia clínica electrónica: Caso boliviano. Madrid: Agència Espanyola de Protecció de Dades i Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat, 2017, p. 19. ISBN 978-84-340-2401-4. 
  8. Rodríguez Blanco, 2013, p. 416.
  9. 9,0 9,1 «La infoxicación en salud crece en Internet con los bulos». La eSalud.com. COM SALUD. [Consulta: 7 desembre 2017].
  10. «El tratamiento seguro de los datos es el gran reto del Big Data sanitario». La eSalud.com. COM SALUD, 22-09-2017. [Consulta: 7 desembre 2017].
  11. Vázquez Martínez; Martínez López, 2016, p. 43.
  12. Pérez, David L. «Desmontando los bulos médicos del WhatsApp». UVE. Unidad Editorial, 01-08-2017. [Consulta: 7 desembre 2017].
  13. «Redflix, el Netflix de los cardiólogos». La eSalud.com. COM SALUD, 2017. [Consulta: 7 desembre 2017].
  14. González Pacanowski; Medina Aguerrebere, 2014, p. 2.
  15. González Pacanowski; Medina Aguerrebere, 2014, p. 3.

Bibliografia[modifica]