TMEM120
TMEM120 és el nom d’una petita família de proteïnes transmembrana de l’embolcall nuclear formada per dues proteïnes paràlogues, '''TMEM120A''' i '''TMEM120B''', codificades pels gens homònims.[1] Aquestes proteïnes participen principalment en processos relacionats amb el metabolisme lipídic, la diferenciació adipocitària i la senyalització mecànica.[2] Les TMEM120 es troben predominantment en animals i plantes, tot i que s'han identificat homòlegs en alguns fongs i protists.[3] La característica de resistència a l'extracció amb detergents les permet classificar com a proteïnes NET (nuclear envelope transmembrane proteins).[3]
En el cas de '''TMEM120A''' (també coneguda com a '''TACAN'''), un estudi va proposar-la com un canal iònic mecanosensible relacionat amb el dolor mecànic, però aquesta funció ha estat discutida en treballs posteriors. Les dades estructurals (cryo-EM) descriuen TMEM120A com un homodímer amb un domini transmembrana de sis hèlixs i un lloc específic d’unió al coenzim A, i s’han reportat similituds estructurals amb enzims d’elongació d’àcids grassos (ELOVL), cosa que reforça la hipòtesi d’un paper en el metabolisme lipídic. També s’ha descrit que TMEM120A pot influir en la mecanosensació de manera indirecta, per exemple modulant negativament l’activitat del canal PIEZO2, mentre que en TMEM120B no s’han detectat corrents mecànics evocats en sistemes heteròlegs.
TMEM120A
[modifica]
La proteïna transmembrana 120A (TMEM120A), també coneguda com a TACAN, NET29 o TMPIT, és una proteïna multifuncional codificada pel gen TMEM120A (HGNC ID: HGNC:21697, locus: 7q11.23).[4]
Es localitza predominantment a la membrana nuclear, la qual és contínua amb el reticle endoplasmàtic, de manera que sovint es descriu com una proteïna de nucli/reticle endoplasmàtic. Alguns estudis també l'han identificat a la membrana plasmàtica.[5]
Estructura
[modifica]
La TMEM120A és un homodímer. Està composta per la dimerització de dues subunitats idèntiques, cada una de 343 aminoàcids i un pes aproximat de 39.5kDa.[6] Aquestes subunitats es disposen de forma simètrica i perpendicularment al pla de la membrana.[2]
L'estructura de TMEM120A no presenta semblança amb cap estructura coneguda de canal iònic, però té homologia estructural amb un enzim que modifica lípids anomenat Elongació d'Àcids Grasos de Cadena Molt Llarga 7 (ELOVL7).[7]
Recentment, s'han trobat 5 estructures de TMEM120A obtingudes mitjançant microscòpia electrònica criogènica (cryo-EM). Totes comparteixen aquestes característiques:
- N-terminal: localitzat a la part citosòlica. És soluble. Les regions citosòliques N-terminals de tots dos protòmers formen conjuntament el domini de coiled coil (CCD).[8]
- En la TMEM120A, el CCD consisteix en un motiu (HM) en forma de frontissa format per dues hèlixs α horitzontals curtes (C1 i C2). Aquestes s'enrotllen entre elles, formant una estructura tipus cable, quan les dues subunitats es dimeritzen. Cada protòmer contribueix amb una hèlix.
- C-terminal: també localitzat a la part citosòlica.
- TMD: a prop del C-terminal. Està format per 6 hèlix alfa transmembrana (H1-H6) que atravessen completament la bicapa lipídica de la membrana a la qual està inserida la TMEM120A. Aquestes hèlix es troben formant un embut asimètric amb una obertura ampla al costat intracel·lular i un coll d'ampolla al costat extracel·lular;[2] tanquen una gran cavitat orientada al citosol accessible al dissolvent. A més, s'ha identificat una hèlix amfipàtica (H0) paral·lela a la membrana interna compresa entre C2 i H1.[9]
L'estabilitat de l'estructura de la TMEM120A és deguda a interaccions tant en la CCD com en la TMD. Per una banda, les dues hèlix de la CCD es troben establitzades per ponts d'hidrogen, interaccions pi-catió i forces de Van der Waals. A la vegada, la CCD dona estabilitat al dímer i és essencial per l'alineació correcta dels TMD. Per l'altre banda, el TMD està estabilitzat per forces de Van der Waals.[7]
Coenzim-ASH
[modifica]En les estructures resoltes per cryo-EM s'ha observat que cada subdomini de la TMEM120A té unit en una cavitat del TMD una molècula de coenzim-ASH (CoASH) estabilitzada per interaccions amb residus específics del TMD. Els grups 5-pirofosfat i 3-fosfat del CoASH estan situats a l'entrada de la cavitat, mentre que els grups d'adenosina i cisteamina del CoASH s'insereixen profundament a la bossa de la cavitat intracel·lular de HsTMEM120A segons el model de la clau i el pany.[2] [7]En conseqüència, es pensa que la TMEM120A podria utilitzar CoA com a lligand o substrat, i tenir una funció en el metabolisme o remodelatge de lípids a la membrana, de manera similar als ELOVL7.[10]
Colesterol
[modifica]Addicionalment, alguns estudis han mostrat que TMEM120A s'enriqueix en membranes riques en colesterol (com la membrana plasmàtica i el reticle endoplasmàtic). Encara no s'han trobat proves d'un lloc d'unió directe amb el colesterol però es creu que colesterol podria actuar de manera indirecta, afectant la fluïdesa i el gruix de la membrana, cosa que modularia la conformació de TMEM120A o que el colesterol sigui part del microentorn lipídic necessari perquè TMEM120A uneixi o metabolitzi altres lípids.[3]
Funcions
[modifica]La proteïna TMEM120A té diverses funcions:
- Canal mecanosensible capaç de sentir dolor mecànic.
- Reguladora de la diferenciació d'adipòcits i el metabolisme lipídic.
- Participant en la via de resposta immune innata mediada per STING (Stimulator of Interferon Genes).
Canal mecanosensible capaç de sentir dolor mecànic
[modifica]Un canal mecanosensible és un tipus de canal iònic. És una proteïna transmembrana que permet el pas selectiu d'ions a través de la bicapa lipídica. Aquests canals responen a estímuls mecànics com estirament, pressió o deformació. Són relevants en funcions com l'audició, el tacte o la regulació del volum cel·lular, entre d'altres. Es destaquen els canals Piezo1 i Piezo2 com a responsables d'aquestes funcions.[11]
Aquesta funció de TMEM120A ha estat objecte de debat perquè diversos estudis no han pogut reproduir els resultats originals. En 2020, TMEM120A, també coneguda com TACAN, es va proposar com un canal iònic mecanosensible de gran llindar, és a dir, un canal que només permetria el pas d'ions quan la membrana experimenta un estímul mecànic molt intens. Aquesta hipòtesi es va basar en experiments de sobreexpressió en cèl·lules heteròlogues (que normalment no expressen TMEM120A), com HEK293 o CHO, i en neurones dels ganglis de l'arrel dorsal (DRG). En aquests sistemes es van observar corrents elèctrics molt petits activats per estirament, que inicialment es van interpretar com indicatius d'activitat de canal.
Tanmateix, estudis posteriors no van poder reproduir aquests resultats de manera consistent, i s'ha suggerit que les poques corrents observades podrien ser fugues iòniques, és a dir, petites pèrdues de corrent causades per defectes de la membrana o artefactes experimentals, i no per l'activitat real de la proteïna com a canal.[10]
Experiments electrofisiològics i estructurals en ratolins i rates mostren que TMEM120A no genera corrents mecanosensibles i no té característiques clares de canal iònic. A més, anàlisi de Patch-seq en ganglis de l'arrel dorsal (DRG) mostren que, tot i que la proteïna s'expressa en algunes neurones sensibles de la DRG, no contribueix en corrents mecanosensibles.
La controvèrsia no només ve donada per la seva irreproduibilitat, sinó que també presenta similituds estructurals amb l'enzim ELOVL7 i no amb cap canal mecanosensor conegut, com mencionat prèviament. Aquesta semblança reforça la seva funció en el metabolisme lipídic, ja que aquest enzim catalitza l'elongació d'àcids grassos de cadena llarga i l'allunya de ser un canal mecanosensible.
S'han trobat noves evidències que suggereixen que té un rol modulador indirecte sobre altres canals mecanosensibles, com Piezo2, afectant la seva activitat.
En conclusió, tot i tenir informacions contradictòries, no es pot descartar completament la seva funció com a mecanosensor i cal fer més experimentacions in vivo.[12]
Reguladora de la diferenciació d'adipòcits i el metabolisme lipídic
[modifica]S'ha demostrat que participa en la regulació del metabolisme lipídic i diferenciació d'adipòcits, possiblement a través de la seva unió al coenzim-CoA , ja que aquest participa activament en el metabolisme lipídic.[12] Gràcies a l'estudi de Genomic loci mispositioning in Tmem120a knockout mice yields latent lipodystrophy (Zhao et al., 2021), s'ha vist com TMEM120A s'expressa de abundantment en teixit adipós.
TMEM120A i el seu homòleg TMEM120B s'expressen de manera abundant tant en el teixit adipós blanc com en el marró, suggerint un paper ampli en la regulació del metabolisme lipídic en diferents tipus d'adipòcits. Durant la diferenciació de preadipòcits 3T3-L1,la reducció en l'expressió de la proteïna comporta una reducció del 30% en l'acumulació de lípids, mentre que la seva inhibició juntament amb la seva paràloga TMEM120B comporta una reducció del 60%. La reintroducció de TMEM120A en aquestes cèl·lules reverteix parcialment els efectes, deixant clar que el seu paper és dominant en aquesta tasca.[13]
Seguint amb aquest estudi, es va estudiar TMEM120A in vivo mitjançant l'eliminació del seu gen en adipòcits de ratolí. Els ratolins femella van mostrar una disminució significativa en el seu teixit adipós blanc quan van ser alimentats en una dieta rica en greixos, amb una reducció de la massa grassa superior d'un 40% en determinades localitzacions, malgrat no presentar diferències alimentàries respecte al grup control. A més, els adipòcits diferenciats dels ratolins mutants presentaven lipid droplets (gotes lipídiques) de menor tamany, una major utilització de carbohidrats com a font energètica i un augment de la despesa energètica total.[13]
Analitzant l'expressió gènica del teixit adipós blanc d'aquests animals es va observar com un elevat nombre de gens implicats en el metabolisme lipídic quedaven rebaixats després de l'eliminació de TMEM120A, mentre que els associats a l'expressió muscular apareixien desinhibits. Aquest patró revela la participació de la proteïna en el control de l'organització genòmica nuclear dels adipòcits, regulant la posició de gens, potenciadors i microARNs que determinen l'activitat genètica necessària per al desenvolupament i manteniment d'un teixit adipós funcional.[13]
En humans, els nivells de mRNA de TMEM120A són entre un 20% i un 40% menor en persones amb obesitat, especialment en dones, i encara més reduïts en casos d'obesitat associada a diabetis tipus 2. Aquesta disminució s'associa amb disfuncionalitat del teixit adipós, caracteritzada per adipòcits hipertrofiats i menys eficients en l'emmagatzematge i metabolisme lipídic, contribuint a la resistència a la insulina i a diverses alteracions metabòliques.[13]
En conjunt, aquestes evidències indiquen que TMEM120A és clau pel manteniment d'un teixit adipós sa i funcional, actuant com un regulador clau del metabolisme lipídic, de la diferenciació adipocitària i de l'organització nuclear dels gens implicats en el metabolisme dels greixos.
Com mencionat prèviament, té semblança estructural amb l'enzim ELOVL7, demostrable utilitzant el programa de comparació estructural TM-Align. Ambdues proteïnes presenten un domini transmembrana de sis hèlix alfa formant un barril amb una cavitat orientada al citosol: en TMEM120A s'hi detecta CoA, mentre que en ELOVL7 aquesta cavitat és on ocorre l'elongació d'àcids grassos (és el centre actiu).
A més, TMEM120A presenta un motiu proteïc WVFHH equivalent al motiu catalític HxxHH d'ELOVL7, els aminoàcids del qual participen directament en la reacció química amb els àcids grassos. Per tant, tot i que TMEM120A no té exactament el mateix motiu, aquesta semblança suggereix que podria interactuar amb àcids grassos de manera semblant, reforçant la hipòtesi de la seva participació en el metabolisme lipídic.[14]
Participant en la via de resposta immune innata mediada per STING
[modifica]Una important funció de TMEM120A és la regulació positiva de la resposta immunitària innata mediada pel complex proteic STING.[15]
STING (STimulator of INterferon Genes) és una proteïna amb cinc dominis transmembrana que funciona com a regulador principal de la resposta immune innata enfront infeccions virals i bacterianes. Actua com a receptor de reconeixement de patrons que detecta àcids nucleics citosòlics i transmet senyals que activen la resposta interferó tipus I. A més, té un paper en la senyalització apoptòtica mitjançant la seva associació amb el complex d'histocompatibilitat principal tipus II (MHCII). L'activació adequada d'aquesta via és essencial per la defensa antiviral i antitumoral, mentre que la seva hiperactivació pot conduir a malalties autoimmunes i autoinflamatòries.[16]
En condicions basals, STING es troba retinguda al reticle endoplasmàtic (RE). Un cop activada, es transloca des del RE fins al ERGIC (ER-Golgi intermediate compartment) i l'aparell de Golgi on reculta les proteïnes TBK1 i IRF3, desencadenant l'interferó de tipus I i respostes proinflamatòries.[12]
Estudis recents [12][15] van identificar TMEM120A com un regulador positiu del trànsit de STING entre l'ER i l'ERGIC. Es va demostrar mitjançant experiments de sobreexpressió i knockdown de la proteïna: es va observar que la sobreexpressió de TMEM120A augmentava l'activitat antiviral contra diversos virus (com el Zika o l'herpes simple), mentre que la seva eliminació (knockdown) reduïa la senyalització mediada per STING i feia les cèl·lules més susceptibles a la infecció.[12]
La funció antiviral de STING (i conseqüentment de TMEM120A) s'aplica a virus de DNA i de RNA. Mitjançant experiments d'immunoprecipitació i espectrometria de masses es va identificar la interacció física entre TMEM120A i STING i estudis cel·lulars funcionals van demostrar que TMEM120A facilita el tràfic de STING des de l'ER fins a l'ERGIC, promovent així la seva activació.[12]
A més, es mostra com TMEM120A no només facilita el tràfic de STING sinó que és essencial per a la seva correcta activació antiviral: l'absència de la proteïna en fibroblasts embrionaris de ratolí fa que les cèl·lules siguin més vulnerables a infeccions i presentin una activació defectuosa de la via STING.[15] Això suggereix que com TMEM120A també participa en el metabolisme lipídic i s'expressa en l'ER, podria modular la composició lipídica local de la membrana de l'ER per afavorir la sortida d'STING a través de COPII (vesícules que transporten cargo des de l'ER fins a l'Aparell de Golgi).[12]
En conclusió, les dades recollides en diferents estudis apunten a que TMEM120A actua com a pont funcional entre el metabolisme lipídic i la resposta immunitària innata, participant en la regulació del trànsit de STING i en la defensa antiviral. No obstant, cal més investigació sobre els mecanismes moleculars exactes que conecten aquestes dues funcions.
TMEM120B
[modifica]La proteïna transmembrana 120B (TMEM120B), també coneguda com a TACAN, NET29 o TMPIT, és una altra proteïna multifuncional codificada pel gen TMEM120B que també forma part de la superfamília TMEM120 i, per tant, és paràlega a TMEM120A (HGNC ID: HGNC:32008 i es troba al locus citogenètic 12q24.31). És codificada pel cromosoma 12 i localitzada concretament en els segments 121.712.752 - 121.783.001, cadena directa.[17]
Dins la cèl·lula, està localitzada predominantment a la membrana cel·lular, però també es troba en gran manera a la membrana nuclear i en la d'alguns orgànuls.[18]
Estructura
[modifica]Composta per 70.250 parells de bases, la proteïna transmembrana 120B és un homodímer que consta d'una estructura molt rica en alfa hèlix. Concretament, consta de 8 alfa hèlix, sis d'elles transmembrana i les altres dues a la part citosòlica, que formen una estructura que recorda a una EF-hand. Sis d'elles estan col·locades de manera paral·lela formant una estructura 3-3, el primer domini, mentre que les altres dues, també paral·leles entre elles, estan situades de manera perpendicular a les anteriors, el segon domini. A excepció dels girs, gairebé tota la seva estructura està fortament empaquetada (pLDDT > 90).[20]
Per analitzar la seva disposició transmembrana s'han analitzat tots els transcrits del gen per predir la presència de regions transmembrana, confirmant la presència de dominis hidrofòbics i, per tant, la seva naturalesa transmembrana.
Se sol dividir en tres parts segons la seva disposició:
- TMEM120B-204: consta de 339 aminoàcids i 5 regions transmembrana
- TMEM120B-206: consta de 92 aminoàcids i cap domini transmembrana
- TMEM120B-207: consta de 247 aminoàcids i 3 dominis transmembrana [21]
Pel que fa als extrems, tant l'extrem N-terminal com el C-terminal es troben a la prt citosòlica de la cèl·lula. Tanmateix, moltes vegades trobem que la proteïna TNEN120B forma dímers, és a dir, dues subunitats idèntiques unides per una interfície comuna que garanteix l'estabilitat i la forma global del complex, tal com es veu a la imatge. La interfície de les dues subunitats té dues zones principals: una al domini citoplasmàtic (coiled coil), on les hèlixs C1 i C2 de cada protòmer s'entrellacen formant una estructura antiparal·lela estabilitzada per ponts d'hidrogen i interaccions hidrofòbiques; i una altra al domini transmembrana, on les hèlixs H2, H3 i H6 de cada subunitat s'encaixen dins la membrana mitjançant residus com Val159, Phe166, Leu208 i Trp305. A més, interaccions específiques, com les que estableix Arg178 amb altres residus, reforcen encara més la cohesió del dímer.[22]
Funcions
[modifica]Les anàlisis de seqüència de les estructures de les proteïnes de la família TMEM mostren que les seves regions clau d'unió són altament conservades entre TMEM120A i TMEM120B, la qual cosa significa que els aminoàcids implicats en les interaccions són pràcticament idèntics en totes dues proteïnes. Aquesta conservació indica que la seva manera d'associar-se és essencial per mantenir la seva estructura i estabilitat, i explica per què totes dues presenten una arquitectura tridimensional gairebé idèntica. En conseqüència es reforça la idea que TMEM120A ni TMEM120B comparteixen una funció cel·lular molt semblant. És per això que les dues actuen de manera gairebé indèntica en el metabolisme lipídic.[23]
Tot i això, a diferència de TMEM120A, que, com s'ha vist, està associada amb mecanotransducció i percepció del dolor, TMEM120B no mostra activitat canal iònic i, per tant, no té la mateixa funció sensorial.[24] Està més relacionada amb la regulació gènica i el metabolisme.
Diferenciació d'adipòcits
[modifica]La proteïna TMEM120B juga un paper important en la diferenciació dels adipòcits, especialment en el desenvolupament del teixit adipós blanc. Tot i que encara no s'ha caracteritzat completament la seva funció molecular, diversos estudis han demostrat que TMEM120B està implicada en processos clau del metabolisme lipídic i en la maduració de les cèl·lules precursores del greix. Durant la diferenciació adipocitària, les cèl·lules preadiposes pateixen una sèrie de canvis morfològics i funcionals que les converteixen en adipòcits madurs, capaços d'emmagatzemar lípids i regular l'energia corporal. En aquest context, TMEM120B s'expressa de manera significativa, indicant que podria tenir un paper regulador en aquest procés.[25]
Estudis transcriptòmics han revelat que l'expressió de TMEM120B augmenta en estadis avançats de la diferenciació adipocitària, coincidint amb l'activació de gens com PPARγ i C/EBPα, que són factors de transcripció essencials per a la maduració dels adipòcits. Això suggereix que TMEM120B podria actuar com a cofactor o modulador en aquestes vies de senyalització, afavorint la conversió de preadipòcits en cèl·lules especialitzades en l'emmagatzematge de greix.[26]
A més, la presència de TMEM120B en teixits adiposos humans i en models animals indica que la seva funció és conservada evolutivament, reforçant la idea que és essencial per al manteniment de la homeòstasi energètica. En condicions de desregulació, com l'obesitat o la resistència a la insulina, alteracions en l'expressió de TMEM120B podrien contribuir a disfuncions metabòliques.[27]
Activador tumoral
[modifica]Una de les possibles funcions, que encara resta en procés d'investgació és la regulació d'activació de gens tumorals. Per fer-ho la proteïna TMEM120B és capaç de dur a terme una sèrie de reaccions, de les quals encara no se sap el procés exacte, que provoquen la fosforilació o desfosforilació d'una altra proteïna, la TAZ, la qual té un motiu PDZ. Si aquesta es troba fosforilada, quedarà estancada al citosol de la cèl·lula, però si no ho està podrà entrar al nucli. Un cop dins, el motiu PDZ s'unità a certs factors de transcripció, activant-los. D'aquesta manera, els factors de transcripció tindran la capacitat d'activar la DNA polimerasa per codificar certs gens de cràcter tumoral. És per aquest motiu que en certs estudis estudiant cèl·lules de diversos tipus de càncer com el de pulmó, mama, estómac, còlon i ovari s'ha detectat la protïna TMEM120B expressada en nivells de més alts que de normal.[28]
Concretament, la proteïna TMEM120B es lliga a la regió de bobina directament a MYH9 afavorint així la formació d'adhesions focals. MYH9 és un gen situat al cromosoma 22 que codifica una proteïna anomenada miosina pesada no muscular IIA (NM IIA) la qual forma part de la gran família de les miosines, que són motors moleculars: converteixen l'energia de l'ATP en moviment dins la cèl·lula. NM IIA s'uneix a l'actina (una altra proteïna estructural) i genera força mecànica per moure components cel·lulars. Aquest gen està implicat en processos com la metàstasi, ja que facilita el moviment de les cèl·lules canceroses cap a altres òrgans afavorint així la disseminació tumoral.[29]
En unir-se a la TMEM120B, MYH6 és estabilitzada contra la degradacó de CUL9, fent que el procés d'ubiquitinació quedi bloquejat i, per tant, no es pugui degradar la MYH9 mantenint-la activa dins la cèl·lula provocant la translocació de TAZ dins del nucli fent que s'inicii la via TAZ-mTOR, que estimula el creixement, la proliferació i la resistència a fàrmacs de les cèl·lules canceroses.[30]
Regulació de l'expressió gènica
[modifica]A més a més, la TMEM120B ens ajuda amb la regulació de l'expressió gènica, és a dir, controla quins gens s'activen o no segons les necessitats i el context de cada cèl·lula. Aquest control pot produir-se en diferents nivells: durant la transcripció de l'ADN en ARN missatger, a la traducció de l'ARN en proteïnes o a les modificacions posteriors. És per això que hi ha factors que poden desencadenar senyals que modulen l'activitat de certs gens, alterant així la funció cel·lular. És el cas de la TMEM120B.[31]
Específicament, el procés és potencialment clau. Com que aquesta proteïna es troba de maner abundant a la membrana nuclear, té una posició estratègica per influir en la comunicació entre el nucli i el citoplasma. D'aquesta manera, pot interactuar amb components del reticle endoplasmàtic i amb factors de transcripció que regulen gens implicats en el metabolisme lipídic.[32] És per això que diem que TMEM120B podria participar en la modulació de l'expressió de gens que controlen la síntesi de lípids, la formació de gotes lipídiques i la regulació de senyals hormonals com la insulina. Aquesta funció és especialment rellevant en teixits com el teixit adipós, on la regulació precisa de l'expressió gènica és essencial per mantenir l'homeòstasi energètica i la sensibilitat a la insulina.[33]
Referències
[modifica]- ↑ Kang H, Lee CJ. Transmembrane proteins with unknown function (TMEMs) as ion channels: electrophysiological properties, structure, and pathophysiological roles. Exp Mol Med [Internet]. 2024;56(4):850-60. Disponible a: <Transmembrane proteins with unknown function (TMEMs) as ion channels: electrophysiological properties, structure, and pathophysiological roles | Experimental & Molecular Medicine>
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rong Y, Jiang J, Gao Y, Guo J, Song D, Liu W, et al. TMEM120A contains a specific coenzyme A-binding site and might not mediate poking- or stretch-induced channel activities in cells. Elife [Internet]. 2021;10(e71474). Disponible en: <http://dx.doi.org/10.7554/eLife.71474>
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Batrakou DG, de Las Heras JI, Czapiewski R, Mouras R, Schirmer EC. TMEM120A and B: Nuclear envelope transmembrane proteins important for adipocyte differentiation. PLoS One [Internet]. 2015;10(5):e0127712. Available from: <http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0127712>
- ↑ TMEM120A Gene - Transmembrane Protein 120A. GeneCards. [Internet]. [Consultat 7 Nov 2025]. Disponible a: <TMEM120A Gene - GeneCards | TACAN Protein | TACAN Antibody>
- ↑ Li S, Qian N, Jiang C, Zu W, Liang A, Li M, et al. Gain-of-function genetic screening identifies the antiviral function of TMEM120A via STING activation. Nat Commun [Internet]. 2022;13(1):105. Available from: <https://www.nature.com/articles/s41467-021-27670-1>
- ↑ «Q9BXJ8 · TACAN_HUMAN». UniProt. [Consulta: 8 novembre 2025].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ke M, Yu Y, Zhao C, Lai S, Su Q, Yuan W, et al. Cryo-EM structures of human TMEM120A and TMEM120B. Cell Discov [Internet]. 2021. 7(1):77. Available from: <https://www.nature.com/articles/s41421-021-00319-5?utm_source=chatgpt.com>
- ↑ Chen X, Wang Y, Li Y, Lu X, Chen J, Li M, et al. Cryo-EM structure of the human TACAN in a closed state. Cell Rep [Internet]. 2022;38(9):110445. Available from: <http://dx.doi.org/10.1016/j.celrep.2022.110445>
- ↑ Niu Y, Tao X, Vaisey G, Olinares PDB, Alwaseem H, Chait BT, et al. Analysis of the mechanosensor channel functionality of TACAN. Elife [Internet]. 2021;10(e71188). Available from: <http://dx.doi.org/10.7554/eLife.71188>
- ↑ 10,0 10,1 Gabrielle M, Rohacs T. TMEM120A/TACAN: A putative regulator of ion channels, mechanosensation, and lipid metabolism. Channels (Austin) [Internet]. 2023;17(1):2237306. Available from: <http://dx.doi.org/10.1080/19336950.2023.2237306>
- ↑ DDM, Espartosa. «Canal iónico». Clínica Universidad de Navarra, 2024. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Qian, N; Li, S; Tan, X «The curious case of TMEM120A: Mechanosensor, fat regulator, or antiviral defender?». BioEssays, 44, 6, 6-2022.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Czapiewski, R; Batrakou, DG.; de las Heras, JI.; Carter, RN.; Sivakumar, A «Genomic loci mispositioning in Tmem120a knockout mice yields latent lipodystrophy». Nature Communications, 13, (1), 2022.
- ↑ Zhang, Y.; Skolnick, J «TM-align: a protein structure alignment algorithm based on the TM-score». Nucleic Acids Research, 33, (7), 2005, pàg. 2302–2309.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Li, S; Qian, N; Jiang, C; Zu, W; Liang, A «Gain-of-function genetic screening identifies the antiviral function of TMEM120A via STING activation». Nature Communications, 13, (1), 2022.
- ↑ «STING1 stimulator of interferon response cGAMP interactor 1 [Homo sapiens (human) - Gene - NCBI]». [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ «Gene: TMEM120B (ENSG00000188735) - Summary - Homo_sapiens - Ensembl genome browser 115». [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Alliance of Genome Resources». [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «AlphaFold Protein Structure Database». [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Account - GeneCards Suite». Arxivat de l'original el 2025-08-15. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Protein structure - TMEM120B - The Human Protein Atlas». [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ Ke, M; Yu, Y; Zhao, C; Lai, S; Su, Q «Cryo-EM structures of human TMEM120A and TMEM120B». Cell Discovery, 7, (1), 2021, pàg. 77.
- ↑ «UniProt». [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ «UniProt». [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ Sato, N; Kamimura, R; Kaneta, K; Yoshikawa, M; Tsuzuki, M «Species-specific roles of sulfolipid metabolism in acclimation of photosynthetic microbes to sulfur-starvation stress». PLOS ONE, 12, (10), 2017, pàg. e0186154.
- ↑ Batrakou, DG.; De Las Heras, JI.; Czapiewski, R; Mouras, R; Schirmer, EC. «TMEM120A and B: Nuclear Envelope Transmembrane Proteins Important for Adipocyte Differentiation». PLoS ONE, 10, (5), 2015, pàg. e0127712.
- ↑ Sato, N; Kamimura, R; Kaneta, K; Yoshikawa, M; Tsuzuki, M «Species-specific roles of sulfolipid metabolism in acclimation of photosynthetic microbes to sulfur-starvation stress». PLOS ONE, 12, (10), 2017, pàg. e0186154.
- ↑ Hu, R; Cao, Y; Wang, Y; Zhao, T; Yang, K «TMEM120B strengthens breast cancer cell stemness and accelerates chemotherapy resistance via β1-integrin/FAK-TAZ-mTOR signaling axis by binding to MYH9». Breast Cancer Research, 26, (1), 2024, pàg. 48.
- ↑ Li, Y; Pan, Y; Yang, X; Wang, Y; Liu, B «Unveiling the enigmatic role of MYH9 in tumor biology: a comprehensive review». Cell Communication and Signaling, 22, (1), 2024, pàg. 417.
- ↑ Gou, Z; Zhang, D; Cao, H; Li, Y; Li, Y «Exploring the nexus between MYH9 and tumors: novel insights and new therapeutic opportunities». Frontiers in Cell and Developmental Biology, 12, 2024.
- ↑ Jiang, X; Xia, L; Chen, D; Yang, Y; Huang, H «Otefin, a Nuclear Membrane Protein, Determines the Fate of Germline Stem Cells in Drosophila via Interaction with Smad Complexes». Developmental Cell, 14, (4), 2008, pàg. 494–506.
- ↑ Thierry-Mieg, D; Thierry-Mieg, J. «AceView: gene:TMEM120B, a comprehensive annotation of human, mouse and worm genes with mRNAs or ESTsAceView.». NCBI/NLM/NIH. [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Alberts, B; Johnson, A; Lewis, J; Raff, M; Roberts, K. The Airways and the Gut. London, England: Garland Science, 2002.