TT-33

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'armaTokarev TT-33
TT-33 2.JPG
Una pistola de l'exèrcit vermell TT-33 de 1937
Tipus família d'armes
País d'origen Unió Soviètica Unió Soviètica
Història de servei
En servei Des de 1930–1952[1]
Guerres Guerra Civil Espanyola
Segona Guerra Mundial
Guerra de Corea
Guerra Civil Xinesa
Guerra de Vietnam
Guerra Civil laosiana
Guerra Civil de Cambodja
Guerra cambodjana-vietnamita
Guerra sino-vietnamita
Guerra afganosoviètica
Guerres de Iugoslàvia
Guerres cambo-tailandeses
Guerra Civil siriana
i altres guerres
Història de producció
Dissenyada 1930–1952[1]
Dissenyador Fedor Tokarev Tradueix
Fabricant Tula Arms Plant Tradueix, Izhmash Tradueix i Norinco Tradueix
Quantitat 1.700.000
Variants TT-30, TT-33, TTC, M48, M48 Tokagypt, M57, M70, M70, R-3, Type 51, Type 54, Type 68, K-14
Especificacions
Pes 854 grams
Longitud 195 mm
Amplada 28 mm
Alçada 130 mm
Munició 7,62×25mm Tokarev
Calibre 7,62 mm
Sistema de tret Blowback, segellat del forrellat, acció simple
Velocitat de la bala 450 m/s
Abast màxim 50 metres
Carregador Carregador de 8 bales
Mires De ferro
Modifica les dades a Wikidata

La TT-30 és una pistola semi automàtica soviètica. Va ser desenvolupada des dels anys 1930 per Fedor Tokarev com una pistola de servei per a l'Exèrcit de la Unió Soviètica per reemplaçar el revòlver Nagant M1895 que va estar en servei en l'exèrcit rus des de l'època de la Rússia Imperial, malgrat que va acabar sent utilitzada junt amb el Nagant M1895 en comptes de reemplaçar-lo. Va estar en servei fins a 1952, quan va ser reemplaçada per la Pistola Makarov.El nom prové del rus «7,62-мм самозарядный пистолет Токарева образца 1930 года», (en transcripció: 7,62 mm, Samozaryadny Pistolet Tokareva obraztsa 1930 goda, «Pistola de càrrega automàtica de 7,62 mm Tokarev model 1930»), TT és l'abréviació de Tula Tokarev.

Desenvolupament[modifica]

Un oficial politic soviètic armat amb una Tokarev TT-33 animant a les tropes a atacar les posicions alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Es creu que aquest soldat era el oficial polític Alexey Gordeevich Yeremenko, el qual es creu que va morir pocs minuts després que es fes la fotografia.
Tokarev TT-33

El 1930, el Soviet Militar Revolucionari va aprovar una resolució per a provar noves armes curtes per a reemplaçar l'antic revòlver Nagant M1895.[2] Durant les proves, el 7 de gener de 1931, per això, les possibilitats de que la Tokarev fós escollida van augmentar. Passades unes setmanes, s'en van produir unes 1.000 unitats per fer proves al camp, abans de ser adoptades per l'exèrcit roig.[3] Es van produir 93.000 TT-30 entre 1930 i 1936, amb algunes modificacions.

Es van rebre algunes petites modificacions en el canó, el desconector,[4] gallet i cos van ser implementats, i un dels seus canvis més van ser l'omissió del martell i canvis en la circumferència del sistema de tancament. El model redissenyat es va anomenar TT-33.[3]La majoria de les TT-33 van ser entregades a oficials. La TT-33 va ser utilitzada per les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mundial, però no va reemplaçar completament el Nagant.

Detalls del disseny[modifica]

Externament, la TT-33 és molt similar a la pistola operada per Blowback de John Browning, la FN Model 1903, que utilitza un sistema un sistema de retrocés curt dissenyat per Browning, el mateix utilitzat en la M1911. En altres zones, la TT-33 és completament diferent al disseny de Browning, ja que utilitza un disseny de martell extern, molt similar al de la M1911, més que a la FN Model 1903. La TT-33 disposava d'un sistema especial de càrrega mecanitzada, el que feia que fos molt més dificil que una bala o carregador en mal estat provoqués un error en el tret d'aquesta.[5] Els enginyers soviètics van fer diverses variacions a aquest sistema per a fer-lo més fàcil i barat de produir, a la vegada que era més fàcil de mantindre l'arma. La TT-33 utilitza la munició de 7,62×25mm Tokarev, que està basada en la munició similar de 7,63×25mm Mauser, el calibre que utilitzaven algunes pistoles Mauser C96. El 7,62×25mm és una poderosa munició, disposa d'una gran precisió, i és capaç de penetrar grans capes de roba, i algunes capde de blindatge tou o poc groxut. Aquesta és una arma molt robusta i duradera, que va ser utilitzada i produïda a la Unió Soviètica des de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1950. Avui en dia, la TT-33 ha rebut variants capaces d'utilitzar les municions més potents, com el.38 Super i la 9×23mm Winchester. La TT-33 va ometre el sistema de seguretat, però l'arma no es podia utilitzar a no ser que el martell fos aixecat, i no operava si aquest era tornat a baixar. S'han fet diverses variants son venudes amb un manual de seguretat, i algunes, fins i tot, han implementat alguns sistemes de seguretat un pel rudeimentaris, per a poder ser exportades a EUA, entre altres, on algunes lleis prohibeixen l'ús d'armes sense segurs.

Variants[modifica]

La Wehrmacht va capturar un gran número de TT-33 i van ser entregades a algunes unitats sota la designació de Pistole 615(r). Això va ser possible ja la munició de 7,62mm Model 1930 Tipus P eren gairebé idèntiques a les bales alemanyes de 7,63 x 25 mm Mauser. Per això, la munició alemanya va ser utilitzada en les armes soviètiques, però no viceversa. Per culpa de l'alta pressió en les bales russes, no havien de ser utilitzades en les pistoles Mauser alemanyes. Fer això podia ser molt perillós per als seus operadors.[5]

Interarms va vendre algunes pistoles soviètiques produïdes a Europa i Amèrica similars a les de la Segona Guerra Mundial anomenades com a Fènix. Aquestes disposaven d'unes noves empunyadures de fusta amb un estampat d'INTERARMA en el canó. Les pistoles posteriors van ser prohibides per a la venta per culpa de la falta de seguretat.

Producció estrangera[modifica]

La TT-33 va ser eventualment reemplaçada per la pistola Makarov de 9x18 Makarov de 8 bales en 1952. La producció de la TT-33 va acabar en Rússia en 1954, però diverses copies (licenciades o copiades) van ser fetes per altres països. Abans que s'enfonsés el Pacte de Varsòvia van adoptar i produir algunes variants de la TT-33.

Xina[modifica]

Una Tipus 54 amb un manual de seguretat

La pistola TT va ser copiada a la Xina com a Tipus 51, Tipus 54, M20 i TU-90.[6]

Norinco, la fabrica encarregada de la producció d'armament per a l'Exèrcit Popular d'Alliberament, produïda com a la variant comercial de la Tokarev calibrada en el calibre més comú de 9x19mm Parabellum, conegut com a Tokarev Model 213, i també per a la munició original de 7,65x25mm Tokarev.

La variant de 9 mm compta amb un sistema de seguretat, el qual la TT-33 rusa no disposava. Endemés, el Model 213 disposava d'una empunyadura més fina, al contrari que les empunyadures soviètica més groses. El model de 9mm disposava un carregador de tipus de bloc, a pesar de que podia acceptar carregadors de 9mm normals, però amb algunes modificacions al cos.

El model de Norinco no està disponible als Estats Units per culpa de les prohibicions en la importació de les seves armes, a pesar de que algunes de les antigues versions del Model 213 importades en 1980 i 1990 són comuns.

La munició de 7,62×25mm es bastant barata i produïda o importada de la Xina, també produïda per Norinco.

Hongria[modifica]

La 'Tokaypt-58' hongaresa era una variant de 9 mm de la TT soviètica

Hongria va canviar el canó de la TT per a disparar munició de 9 x 19 mm Parabellum, i va rebre la nomenclatura de M48. Es va crear una variant comercial per a exportar-la a Egipte, anomenada Tokagypt 58, que va ser molt utilitada per les forces de policia egípcies.[5] La Tokagypts era diferent de la Tokarev original per un sistema de seguretat exterior i la posició del martell. Amb el canó i els carregadors de les TT originals, es podia fer un canvi de calibre fàcilment (després de fer algunes proves de tir i operació amb països afiliats al la CIP).

Egipte, a pesar de tot, va cancel·lar la comanda de la majoria de les Tokagypt i altres pistoles de tipus PP fabricades a Hongria; i aquestes van ser enviades a l'Oest , com per exemple la República Federal Alemanya, on van ser importades per Hege.

Corea del Nord[modifica]

Corea del Nord va produir algunes copies de les TT-33 anomenades com a Tipus 68[7] or M68.[5]

Pakistan[modifica]

Una còpia pakistanesa de la pistola TT-33.

Tant legal com il·legalment, la TT-33 està sent produïda en diverses fàbriques pakistaneses del Pas de Khyber.[8]

Polònia[modifica]

Polònia va produir les seves propies còpies anomenades PW wz.33, produïdes entre 1947 i 1959.[5]

Romania[modifica]

Romania va produir la seva pròpia còpia de la TT-33, anomenada TTC o Cugir Tokarov fins als ben entrada la dècada de 1950. Aquestes van ser produïdes en grans quantitats i avui en dia estan sent venudes comercialment en grans numeros avui en dia. A pesar de tot això, és bastant dificil i gairebé imposible als EUA, per culpa del sistema precari de seguretat.

Vietnam[modifica]

La K54 és una còpia de la TT-33.[9] Una versió millorada coneguda com a K14-VN es produïda en una fabrica anomenada Factory Z111, i disposava d'una capacitat incrementada del carregador de 13 bales, ja que disposava a la vegada d'una empunyadura més gran, ja que podia utilitzar un carregador de doble fila..[9][10] El seu desenvolupament va començar en 2001.[11] The K14-VN began to see service with PAVN forces on May 10, 2014.[12]

Iugoslàvia (Sèrbia)[modifica]

La M57 iugoslava és una variant amb capacitat de 9 bales per carregador.

Zastava produeix una versió millorada de la TT-33 anomenada M57. La M57 disposava d'una empunyadura més llarga amb capacitat per un carregador de 9 bales (comparades amb les 8 bales usuals de la TT). Una versió de 9 x 19 mm Parabellum també és produïda per Zastava i anomenada com a M70A, a l'igual que una versió compacta de la M88.

Zastava produeix una versió sub compacta anomenada M70 (a.k.a.Pčelica ("Petita Abella")) basada en la TT-33 dissenyada per al calibre 7,65mm Browning (.32 ACP) o 9mm Kratak (.380 ACP).

En 2012, les M57A, M70A i M88A són importades als EUA per Century International Arms.

Ús[modifica]

La TT-33 encara està en servei en l'exèrcit de Bangla Desh i Corea del Nord i en la policia del Pakistan com a arma no oficial, ja que teòricament la TT va ser reemplaçada per les pistoles de 9 mm Beretta i la SIG Sauer. A la Xina, la TT-33 és subministrada ocasionalment a la Policia del poble armada i la Exèrcit Popular d'Alliberament, sota el nom de Tipus 54.

La Tokarev és una pistola bastant popular amb els col·leccionistes i tiradors de l'Oest, per la seva duresa i fiabilitat.

A pesar d'això, algunes de les seves pitjors característiques són les seves empunyadures (que son usualment canviades per les empunyadures Tokagypt 58) i algunes altres empunyadures que són totalment verticals , el que les fa molt incomodes per els tiradors occidentals. Una altra queixa són els sistemes pèssims de seguretat, fets per complir amb les lleis americanes d'importació, i per això, moltes pistoles han sigut desmuntades i deixat amb la configuració estàndard de la Tokarev original.

A pesar de tot això, la Tokarev, al igual que les seves variants de 9 mm, són molt conegudes per la seva simplicitat, potència i precisió.[13]

Usuaris[modifica]

Us històric de la TT-33 en el món

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Monetchikov, S. TT: Small Russian miracle. "Bratishka" magazine website. December 2007
  2. World.guns.ru. «Tokarev TT pistol (USSR/Russia)». [Consulta: 29 gener 2008].
  3. 3,0 3,1 Cruffler.com. «Polish M48 (Tokarev TT-33) Pistols», març 2001. [Consulta: 29 gener 2008].
  4. Tokarev, Vladimir. «Fedor V. Tokarev», 2000. [Consulta: 29 gener 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Bishop, Chris. The Encyclopedia of Small Arms and Artillery. Grange Books, 2006, p. 13–14. ISBN 978-1-84013-910-5. 
  6. Kokalis, Peter. Weapons Tests And Evaluations: The Best Of Soldier Of Fortune. Boulder, Colorado, USA: Paladin Press, p. 96. ISBN 978-1-58160-122-0. 
  7. «Modern Firearms». [Consulta: 14 novembre 2014].
  8. «The Way of the Gun: The legendary gunsmiths of Darra Adam Khel». Riaz Ahmed. Express Tribune.
  9. 9,0 9,1 http://world.guns.ru/handguns/hg/vietnam/k14vn-e.html
  10. http://baodatviet.vn/anh-nong/suc-manh-dan-sung-viet-nam-tu-san-xuat-3237315/?p=3
  11. http://baodatviet.vn/anh-nong/suc-manh-dan-sung-viet-nam-tu-san-xuat-3237315/?p=2
  12. http://kienthuc.net.vn/quan-su-viet-nam/dieu-chua-biet-ve-sung-ngan-k14-viet-nam-san-xuat-466574.html
  13. [1], Information concerning the Norinco Type 213, its disassembly, and handling
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 14,24 14,25 14,26 14,27 14,28 14,29 14,30 14,31 14,32 14,33 14,34 14,35 14,36 14,37 14,38 14,39 14,40 Jones, Richard D. Jane's Infantry Weapons 2009/2010. Jane's Information Group; 35 edition (January 27, 2009). ISBN 978-0-7106-2869-5
  15. «Bangladesh Military Forces - BDMilitary.com». Bangladesh Military Forces - BDMilitary.com. [Consulta: 14 novembre 2014].
  16. 16,0 16,1 16,2 Marchington, James (2004). The Encyclopedia of Handheld Weapons. Lewis International, Inc. ISBN 1-930983-14-X
  17. Hogg, Ian (2002). Jane's Guns Recognition Guide. Jane's Information Group. ISBN 0-00-712760-X
  18. 18,0 18,1 JAEGER PLATOON: FINNISH ARMY (1918 - 1945) > PISTOLS (Page 2): Mauser M/96, Nagant and TT-33
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «ModernFirearms». [Consulta: 14 novembre 2014].
  20. «Lietuvos kariuomenė :: Ginkluotė ir karinė technika » Pistoletai». [Consulta: 14 novembre 2014].
  21. «Weapon». [Consulta: 14 novembre 2014].
  22. https://fas.org/nuke/guide/dprk/nkor.pdf
  23. Smith, Chris. In the Shadow of a Cease-fire: The Impacts of Small Arms Availability and Misuse in Sri Lanka (PDF). Small Arms Survey, octubre 2003. 
  24. Peter Abbott. Modern African Wars (1) 1965-80, 1986, p. 10. ISBN 0850457289. 

Vegeu també[modifica]

Referències externes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TT-33