TT del Centaure
 TT del Centaure | |
|---|---|
| Tipus | estrella variable, estrella de carboni, estel de tipus S, Variable Mira i font d'infrarojos  |
| Tipus espectral (estel) | SC5:/8+[1] |
| Constel·lació | Centaure |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 11,5 (banda V)[2] |
| Paral·laxi | 0,6745 mas[3] |
| Moviment propi (declinació) | −2,594 mas/a [3] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −6,732 mas/a [3] |
| Velocitat radial | 8 km/s[4] |
| Ascensió recta (α) | 13h 19m 35.0158s[3] |
| Declinació (δ) | -61° 13' 13.7097''[3] |
| Catàlegs astronòmics | |
ASAS J131935-6046.7 (All Sky Automated Survey) GCRV 64005 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) IRAS 13163-6031 (IRAS) 2MASS J13193503-6046462 (2MASS) UCAC2 5119027 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) C* 2077 (Catàleg Caldwell) CGCS 3367 (A general catalog of cool galactic carbon stars, second edition) Gaia DR2 5869442628177289728 (Gaia Data Release 2) TT Cen (Catàleg General d'Estrelles Variables)
| |
TT del Centaure (TT Centauri) és un estel variable a la constel·lació de Centaure.[5] La seva distància al sistema solar no és ben coneguda; diverses fonts donen una xifra compresa entre 2.900 i 4.500 anys llum.[6][7]
De tipus espectral CSe, TT del Centaure és una estrella de carboni amb certs atributs propis d'una estrella de tipus S. Els estels amb aquestes qualitats són molt poc freqüents, sent UY Centauri el prototip dels «estels SC». TT Centauri té una temperatura superficial de 2.400 K i la seva lluminositat és 6.500 vegades superior a la lluminositat solar.[6] En l'actualitat, perd massa estel·lar a raó de 2,5 × 10-7 masses solars per any.[7] Una altra característica d'aquests estels és la seva gran grandària; el radi de TT Centauri és ~ 475 vegades més gran que el radi solar, equivalent a 2,2 ua; si estiguera al lloc del Sol, les òrbites dels quatre planetes interiors quedarien englobades a l'interior de l'estel.[8]
TT del Centaure és una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +11,5 i +16,5 al llarg d'un període de 462 dies.[9] En aquestes variables —entre les quals es troben Mira (ο Ceti) i R Centauri— la inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estel·lar, cosa que provoca canvis de color i lluentor. En el transcurs d'uns milions d'anys TT Centauri expulsarà les seves capes externes creant una nebulosa planetària, quedant el nucli romanent com una nana blanca.
Referències[modifica]
- ↑ «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1980, pàg. 379–391. DOI: 10.1086/190673.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «The long period variables» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1963, pàg. 367–415. DOI: 10.1093/MNRAS/125.5.367.
- ↑ «V* TT Cen -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics, 454, 2, 2006. pp. L103-L106.
- ↑ 7,0 7,1 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
- ↑ Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H. «Circumstellar molecular line emission from S-type AGB stars: mass-loss rates and SiO abundances». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009. 515-527.
- ↑ TT Centauri (General Catalogue of Variable Stars)
