Tabulàrium de Roma
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Tabularium  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i Tabulàrium | |||
| Artista | Luci Corneli Sul·la | |||
| Construcció | 78 aC | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització | Fòrum Romà | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Luci Corneli Sul·la | |||
Es coneix com a Tabulàrium (en llatí: Tabularium) un arxiu i edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma. Tot i que existiren molts altres tabularia, aquest va ser el més important del món romà. Actualment en queden poques restes, ja que bona part de l'edifici va ser substituït per l'actual Palau Senatorial de la Plaça del Capitoli.
Localització[modifica]
El Tabulàrium estava als peus del turó capitolí, de cara al fòrum màxim. L'emplaçament exacte va ser trobat per Signorili i Poggio,[1] gràcies a una inscripció epigràfica en pedra descoberta al lloc on estaven les seves restes.[2] Aquesta inscripció trobada a l'edat mitjana va desaparèixer al s. XVI. Una inscripció semblant va ser trobada el 1845 per Luigi Canina.
Orígens[modifica]
El Tabularium fou construït pels volts de l'any 78 aC, durant la dictadura de Luci Corneli Sul·la i continuat durant el consolat de Marc Emili Lèpid i de Quint Lutaci Catul. Al mateix temps es duien a terme els treballs d'enderrocament de la Muralla Serviana (que s'havia malmès durant les guerres civils entre Sul·la i Mari) i la reconstrucció del temple de Júpiter Capitolí que s'havia incendiat l'any 83 aC. Les obres es van allargar fins almenys l'any 69 aC, acabant abans que les obres del temple.[2]
Un epitafi trobat a la Via Prenestina va identificar el nom de l'arquitecte: Lucius Cornelius, de la tribu Voturia.[3]
Funcions[modifica]
El Tabularium era un dels edificis que tenia la ciutat de Roma per arxivar documents estatals. Aquests documents incloïen: senatusconsultum, taules censòries, registres de naixements, de morts, de noms dels que assolien la toga viril. Els altres llocs de la ciutat on es guardaven arxius eren tots temples: el de Lucina, el de Juventus, el de Libitina, el de Ceres i el més important el temple de Saturn on també hi havia el tresor públic. Aquest edifici va portar altres noms: Grammatopliylacium, Archium, o Archivum. A les cases privades el lloc on es guardaven els arxius familiars es deien també Tablinum.
El Tabularium va ser concebut com una ampliació de l'Erari. També va servir d'oficines públiques perquè els funcionaris de l'administració pública poguessin preparar la seva feina i atendre els ciutadans. Aquests funcionaris eren els censors i els qüestors, als quals l'any 16 l'emperador Tiberi va reemplaçar per curadors[4] i que Neró va substituir per pretors l'any 56. Altres treballadors que col·laboraven en les tasques d'arxivament eren els escribes, que podien ser esclaus o lliberts.[5]
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (tabulae), es numeraven i s'ajuntaven per formar codex, reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable.[5]Durant l'imperi la seva importància va decaure per la construcció dels arxius imperials.
Una altra funció que tenia l'edifici era la de servir de connexió segura entre el fòrum i el temple de Saturn i la zona de l'arx on es fabricaven les monedes, a través d'un passadís amb finestres.
Característiques arquitectòniques[modifica]
El Tabularium reposava directament sobre la pedra de tuf del turó Capitolí. Tenia planta trapezoïdal i dues façanes principals: una de cara al fòrum i l'altra de cara al turó. Aquestes façanes eren murs de 80 i 85m de per de 4m, mentre que els costats curts feien 45m cadascun. Per la seva construcció es van fer servir blocs de peperino[6][nota 1] d'1,10 m o 1,15 m de llargada per 0,50 m o 0,55 m d'alçada. La disposició interior era irregular, ja que tenia en compte les vies d'accés preexistents (cap al temple de la Concòrdia, pòrtic dels Dii Consentes, el carrer anomenat Clivus Capitolinus), i s'adaptava al desnivell de 24m existent entre una banda i l'altra, de manera que tenia tres nivells. Les restes que hi ha en l'actualitat fan 70 m d'alçada.
Primer nivell[modifica]
Es tractava d'una zona de substructionem, de compensació del desnivell en el terreny. A aquest pis es podia accedir des del nord-est pel temple de la Concòrdia o per nord-oest pel Pòrtic dels Dii Consentes. Era un passadís de murs gruixuts amb sis petites finestres, construït amb blocs que seguien la tècnica de l'opus quadratum.
Segon nivell[modifica]
Per damunt del passadís abans descrit hi havia onze arcades de mig punt de 7,5 m d'alçada i 3,7 m d'amplada, suportades per dotze pilars gruixuts, decorats en la part exterior per columnes d'ordre dòric. La part de dalt estava coberta per una volta d'aresta. El material emprat a l'interior era marbre travertí. Des d'aquest pis s'accedia a través d'unes escales a l'arx.
Tercer nivell[modifica]
Estava construït a imitació del segon nivell amb tretze arcades, però aquestes eren d'ordre corinti. Es tractava de la part principal de l'edifici. El 1850 es van trobar les restes d'una escala de 67 graons que comunicava amb el fòrum.
Posteriors remodelacions[modifica]
El Tabularium fou reconstruït l'any 46, en temps de l'emperador Claudi i un cop més després de l'incendi de l'any 80, especialment el tercer nivell, probablement en temps de Domicià. Però també en aquesta època, amb la construcció del Temple de Vespasià va quedar barrat el pas per una de les seves portes.[1]
A l'edat mitjana l'edifici es va fer servir de presó el nivell inferior i emmagatzematge de sal els pisos superiors. Durant el papat de Bonifaci VIII (1235-1303) es va afegir una torre a l'extrem nord per convertir el conjunt en palau senatorial. Cap al 1560, se li va encomanar a Michelangelo Buonarroti una ampliació d'aquest Palau senatorial, que va constituir el que avui es coneix amb el nom de Palau dels Conservadors.[1]
Notes[modifica]
- ↑ Peperino és la paraula italiana que designa un tipus de roca d'origen volcànic de color gris o marronós, que conté fragment de basalt i pedra calcària amb cristalls disseminats d'augita, mica, magnetita, leucita i altres minerals semblants. Generalment s'extreia el Mont Albà, per la qual cosa també se l'anomena lapis albanus i es feia servir com a material de construcció.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Samuel B. Platner, p.507
- ↑ 2,0 2,1 Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VI, 1314
- ↑ Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum, VI, 40910
- ↑ François Jacques, John Scheid, "Rome et l'intégration de l'Empire (44 av. J.-C.260 ap. J.-C.)", volum 1, ed. PUF, col. « Nouvelle Clio, l'histoire et ses problèmes », 2010, ISBN 9782130448822, p.60
- ↑ 5,0 5,1 C. Daremberg, E. Saglio. "Dictionnaire des antiquités grecques et romaines", 1877, p. 14. Arxivat 2006-11-30 a Wayback Machine.
- ↑ Samuel B. Platner, p.508
Bibliografia[modifica]
- A. Claridge. "Rome". Londres: ed.Oxford Archaeological Guides, 1998, p. 67-68. ISBN 019288003-9.
- Filippo Coarelli. "Guida archeologica di Roma". Verona: ed. Arnoldo Mondadori, 1984.
- Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929.
- Pierre Gros. "L'architecture romaines: vol.1, les monuments publics", 1996.
- Jean Leclant. "Dictionnaire de l'Antiquité". París: ed. PUF, Quadrige, 2005. ISBN 2-13-055018-5.
- Y. Perrin. " Rome, ville et Capitale. Paysage urbain et histoire (IIe siècle av. J.-C. - IIe siècle ap. J.-C.)". París: ed. Hachette, 2001.
- E. Rodocanachi. "Le Capitole romain antique et moderne". París: ed. Hachette, 1905.
- J.-P. Thuillier (dir.). "Dictionnaire de l'antiquité grecque et romaine", col. Dictionnaires, Carré Histoire. París: ed. Hachette, 2002.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabulàrium de Roma |