Tadd Dameron

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTadd Dameron
Portrait of Tadd Dameron, New York, N.Y., between 1946 and 1948 (Gottlieb).jpg
Tadd Dameron entre els anys 1946-48 actuant a Nova York
Dades biogràfiques
Naixement Tadley Ewing Peake
21 de febrer de 1917
Cleveland (Ohio)
Mort 8 de març de 1965(1965-03-08) (als 48 anys)
Lexington (Kentucky)
Sepultura Cementiri de Ferncliff
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Pianista, compositor i músic de jazz
Gènere Jazz
Instrument Piano
Discogràfica Blue Note Records
Modifica dades a Wikidata

Tadley Ewing Peake "Tadd" Dameron (Cleveland (Ohio), 21 de febrer de 1917 - Lexington (Kentucky)), 8 de març de 1965) fou un compositor, arranjista i pianista estatunidenc de jazz.

S'inicià en el món del jazz influenciat pel seu germà Ted, que li ensenyà a tocar el piano. A Chicago començà donar-se a conèixer a finals dels 1930, com a pianista en clubs de jazz i locals musicals, i el 1938 formà un duet amb el trompetista Freddie Webster. El 1941 s'independitzà, viatjant per Kansas, Nova Orleans i Nova York, col·laborant successivament amb intèrprets ja consagrats en el món del jazz com Count Basie, Vido Musso, Jimmie Lucenford, i entre 1943 i 1945 demostrà la seva gran capacitat, com a compositor i arranjista de Sarah Vaughan.

Posteriorment va compondre la seva cèlebre peça Hot house, que Charlie Parker i Dizzy Gillespie difondrien arreu del món. Altres peces cèlebres seves dels anys 1940 foren Dood bait, Our dilight i Cool breeze. El 1947 formà el seu propi conjunt, un quintet amb el que aconseguí grans èxits, viatjant per Europa i s'instal·là a cavall de París i Londres. A principis dels anys 1950 retornà als Estats Units, fundant un grup de nou músics, amb el que arribà a col·laborar Tommy Dorsey. En aquests anys començà a afeccionar-se a les drogues i fou processat en diverses ocasions, encara que el 1961 tornà de bell nou a l'activitat musical, realitzant nombrosos arranjaments per Benny Goodman, Blue Mitchell i altres destacats intèrprets. Però la seva salut estava crebantada i el 1964 va fer les seves últimes aparicions: llavors es trobava econòmicament arruïnat i vivia de les ajudes dels seus amics.

Com a pianista, Dameron fou un dels instrumentistes més inspirats a l'hora d'improvisar, amb una categoria equiparable a la de Duke Ellington, i exercí una gran influència en personalitats musicals com Sarah Vaughan i Clifford Brown. De les seves peces més importants cal destacar: The squirrel, Tadd walk, Sid's delight i Focus.

Bibliografia[modifica]