Tadd Dameron

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTadd Dameron
Portrait of Tadd Dameron, New York, N.Y., between 1946 and 1948 (Gottlieb).jpg
Tadd Dameron entre els anys 1946-48 actuant a Nova York
Dades biogràfiques
Naixement Tadley Ewing Peake
21 de febrer de 1917
Cleveland (Ohio)
Mort 8 de març de 1965(1965-03-08) (als 48 anys)
Lexington (Kentucky)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Pianista, compositor i músic de jazz
Gènere Jazz
Instrument Piano
Discogràfica Blue Note Records
Modifica dades a Wikidata

Tadley Ewing Peake "Tadd" Dameron (Cleveland (Ohio), 21 de febrer de 1917 - Lexington (Kentucky)), 8 de març de 1965) fou un compositor, arranjista i pianista estatunidenc de jazz.

S'inicià en el món del jazz influenciat pel seu germà Ted, que li ensenyà a tocar el piano. A Chicago començà donar-se a conèixer a finals dels 1930, com a pianista en clubs de jazz i locals musicals, i el 1938 formà un duet amb el trompetista Freddie Webster. El 1941 s'independitzà, viatjant per Kansas, Nova Orleans i Nova York, col·laborant successivament amb intèrprets ja consagrats en el món del jazz com Count Basie, Vido Musso, Jimmie Lucenford, i entre 1943 i 1945 demostrà la seva gran capacitat, com a compositor i arranjista de Sarah Vaughan.

Posteriorment va compondre la seva cèlebre peça Hot house, que Charlie Parker i Dizzy Gillespie difondrien arreu del món. Altres peces cèlebres seves dels anys 1940 foren Dood bait, Our dilight i Cool breeze. El 1947 formà el seu propi conjunt, un quintet amb el que aconseguí grans èxits, viatjant per Europa i s'instal·là a cavall de París i Londres. A principis dels anys 1950 retornà als Estats Units, fundant un grup de nou músics, amb el que arribà a col·laborar Tommy Dorsey. En aquests anys començà a afeccionar-se a les drogues i fou processat en diverses ocasions, encara que el 1961 tornà de bell nou a l'activitat musical, realitzant nombrosos arranjaments per Benny Goodman, Blue Mitchell i altres destacats intèrprets. Però la seva salut estava crebantada i el 1964 va fer les seves últimes aparicions: llavors es trobava econòmicament arruïnat i vivia de les ajudes dels seus amics.

Com a pianista, Dameron fou un dels instrumentistes més inspirats a l'hora d'improvisar, amb una categoria equiparable a la de Duke Ellington, i exercí una gran influència en personalitats musicals com Sarah Vaughan i Clifford Brown. De les seves peces més importants cal destacar: The squirrel, Tadd walk, Sid's delight i Focus.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]