Tatxat Andzevatxí
| Nom original | (hy) Տաճատ  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 785 (Gregorià) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Romà d'Orient |
| Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
| Rang militar | estrateg |
| Conflicte | Guerres arabo-romanes i guerres arabo-khàzars |
| Altres | |
| Títol | Príncep d'Armènia (781 (Gregorià)–785 (Gregorià)) |
Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del segle viii de la família dels Andzevatxí. Fou generalíssim de vers el 780 fins vers el 785.
Primer va estar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i va destacar per la seva direcció de les tropes que lluitaven en contra dels búlgars; el 778 els romans d'Orient van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de Tatxat Andzevatxí i Artavasdes Mamikonian. Tatxat va caure en desgràcia el 780, en arribar al tron l'emperadriu Irene, i va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'Andzevatxik, que entrava a terres dels Artsruní (pel sud-oest). Des de llavors els nakharark, sobretot els Artsruní, no van parar de conspirar contra ell. Vers el 782 i amb tota certesa abans del 785, un atac dels khàzars va obligar Tatxat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tatxat va morir, però el territori d'Andzevatxik va romandre en poder dels seus descendents.
Bibliografia[modifica]
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.