Tagant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tagant a Mauritània.
Departaments de Tagant.
Aftout i muntanyes de Tagant (1908).

Tagant (en àrab: ولاية تكانت) és una regió administrativa (wilaya) situada al centre de Mauritània; també es diu altiplà de Tagant i fins i tot rep el nom de «desert dels cocodrils».[1]

La població ha disminuït i el 2007 tenia 154.789 habitants.[2] A causa de l'emigració (provocada per la sequera, retard de la regió en el desenvolupament, aïllament) la població està baixant i algunes fonts la situen en poc més de 70.000 habitants. Els habitants estan dividits en urbans i rurals; els primers viuen de l'agricultura del mill, mill, síndries, fesols, blat i ordi, plantacions de palmeres de dàtils, ramaderia de cabres, ovelles, vaques i del comerç. L'agricultura es practica a les valls i lloc on queda retinguda l'aigua de pluja.

La capital n'és Tidjikdja. Té tres departaments: Moudjeria, Tichit i Tidjikja.[2]

Poblacions notables[modifica | modifica el codi]

  • Tichitt a l'est, fundada al segle XI pels Xorfa i Masne
  • Tidjikja, al centre, fundada el 1660 pels Idea ou li vinguts de Chinguitti
  • Ksar El Barka, a l'oest, fundada el 1690 pels Kounta vinguts d'Ouadane
  • Rachid, fondada el 1723 pels Kounta vinguts de Ksar El Barkar
  • Moudjeria, fundada el 1934 pels francesos com a centre administratiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha vestigis del neolític amb moltes pedres polides i poteries i puntures rupestres. No hi ha més informació fins al segle X quan es constata la presència de poblacions negres (Gangara) tuculors i fulbes, i poblacions berbers, fent part successivament de l'Imperi de Ghana, de l'imperi Sanhadja i de l'Imperi Almoràvit. Les poblacions negres (Gangara i Tuculor) van fugir al sud davant els almoràvits. Hi ha les ruïnes de centenars de pobles construïts sobre els penya-segats propers a fonts d'aigua con llacunes permanents; aquestes poblacions vivien de l'agricultura, els ramats i la pesca; també hi va haver alguna activitat minera quedant rastres de l'extracció de ferro i coure prop d'alguns pobles i coves. Aquestes poblacions van haver d'emigrar al sud als segles XV i XVI pel gran moviment de poblacions zenetes i lemtuna que venien del nord fugint de l'avanç de les tribus Banu Hassan àrabs. Els berbers Mechoudhve i Idewel Hadj van emigrar a l'Hodh; els Tejekanit i Messoume vers l’Assaba

L'altiplà de Tagant era ambicionat pels lemtuna (Dewich) i pels Banu Hassan o Hassànides (els Oulad Mbarek i els Oulad Talhe) que tant podien viure en harmonia com en guerra oberta, fins que els Dewich (Idewich) es vam imposar als hassànides i van crear el seu emirat (vegeu Emirat de Tagant) al primer terç del segle XVIII. Al costat dels Idewich altres grups socials vivien al Tagant: Ideouali, Kounta, Ideiboussatt, Tirkiz Messoume, Tejekanet, Ryane, Chorfe i Masne. Aquests grups encara constitueixen la població del Tagant avui en dia.

El Tagant va caure en mans de França el 1905; la resistència a la ocupació la va dirigir l'emir Bakar Ould Soueïd Ahmed, mort pels francesos a Bougadom el 1905 quan tenia al tomb de 90 anys; després la resistència va estar dirigida per guerrers enviats des del Marroc sota el comandament de Sidi Ould Moulaye Zeine; aquests van matar al cap militar francès (cors) Xavier Coppolani, a Tidjikja, el maig del mateix anys 1905. Altres moviments de resistència es van organitzar al país destacant les batalles de Nimlane, d'El Meinane i altres, en algunes de les quals els francesos van tenir moltes baixes.

El francesos van conservar el Tagant fins al 1960. Tagant fou llavors una regió de Mauritània amb capital a Tidjikja, dividida en tres prefectures: Tidjikja, Tichitt i Moudjeria i dos districtes (arrondissements): Khoudya i Rachid. El Tagant compte amb 10 comunes: Tidjikja, Moudjeria, Tichitt, Lekhcheb, El Wahatt, Soudoude, Nimlane, Mexem Boubakar Ben Amer, Lehseire i N’Beika.

El 1979 les poblacions locals nòmada va haver d'emigrar a l'Assaba davant de la gran sequera que va assolar la regió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Le désert des crocodiles sur wildlifeextra
  2. 2,0 2,1 M. Sidatt, « Introduction à l’Histoire du plateau du Tagant », 2009 [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Anthony G. Pazzanita, « Tagant », in Historical dictionary of Mauritania, Scarecrow Press, Lanham (Maryland); Toronto, Plymouth (Royaume-Uni), 2008 (3e éd.), p. 502 (ISBN 9780810855960).
  • (francès) Xavier Coppolani, Mauritanie saharienne : novembre 1903 à mai 1904 : mission d'organisation des territoires du Tagant, suivi de L'opposition des traitants du Sénégal à l'action de Coppolani par Geneviève Désiré-Vuillemin, L'Harmattan, Paris, 1999, 186 p. (ISBN 9782738481917).
  • (francès) Odette du Puigaudeau, Tagant : au cœur du pays Maure, 1936-1938, Phébus, Paris, 2008 (1re éd. 1949), 216 p. (ISBN 978-2-7529-0333-4).
  • (francès) Mireille Gravier, Le Tagant entre Sahel et Sahara (Mauritanie), Université d'Avignon et des Pays de Vaucluse, 1993, 305 p. (thèse de doctorat de Géographie).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 18° 42′ 00″ N, 10° 12′ 00″ O / 18.70000°N,10.20000°O / 18.70000; -10.20000