Tagetes patula

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTagetes patula Modifica el valor a Wikidata
French marigold Tagetes patula.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsroig i groc Modifica el valor a Wikidata
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereTagetes
EspècieTagetes patula Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tagetes patula

Tagetes patula, anomenat de forma comuna clavell de moro, és una espècie de planta del gènere Tagetes. Es planta nativa del continent americà i actualment de distribució cosmopolita.

Descripció[modifica]

Planta anual que arriba a fer entre 30 i 50 cm d'alt. Fulles profundament foliades. Les flors sòn hermafrodites i són pol·linitzades per insectes especialment de la família sírfids.
Segons el clima pot florir entre mitjans d'estiu i mitjans de la tardor.

Distribució i hàbitat[modifica]

És nativa de l'Amèrica tropical des de Mèxic i Nicaragua[1] fins a Bolívia.[2]

Pot créixer tant en sòls sorrencs com en els argilosos sempre que tinguin un bon drenatge. Requereix el ple sol. Aguanta glaçades de fins -1 °C [2]

Usos[modifica]

És una planta ornamental, també produeix un tint per als tèxtils.[3] i se n'extreu un oli essencial utilitzat en perfumeria que mesclat amb l'oli essencial de sàndal rep el nom del perfum d'attar genda.

Com planta medicinal[modifica]

El seu oli essencial s'estudia pels seus efectes antimicòtics per a tractar la candidiasi[4] i per a atacar les infeccions de fongs en les plantes.[5][6]

Ritual[modifica]

Es fa servir en la celebració del Día de muertos a Mèxic, junt amb la Cempasúchil (Tagetes_erecta) i la flor de cinc nafres (Tagetes_lunulata)

Plaguicida[modifica]

La seva rel conté tiofens com α-tertienil i 5-(3-buten-1-inil)-2,2'-bitienil (BBT)[7] que presenten un efecte inhibidor sobre els nematodes i aléurodes i de la invasió de certes males herbes, com per exemple les plantes dels gèneres Elytrigia, Cynodon, Calystegia i Convolvulus. Actua com repel·lent dels àfids i les formigues. Per aquestes propietats se sembra associat a altres conreus i com biofumigant.[8]

Taxonomia[modifica]

Tagetes patula va ser descrit per linnaeus i publicat a Species Plantarum 2: 887. 1753[9]

Sinònims

Tagetes corymbosa Sweet [10]
Tagetes lunulata Ortega[1]
Tagetes remotiflora Kunze[10]
Tagetes signata Bartl.[10]
Tagetes tenuifolia Millsp.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. «Germplasm Resources Information Network - (GRIN) Online Database, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.». [Consulta: 4 setembre 2007].
  2. 2,0 2,1 Girault, Louis (1987) Kallawalla:811. La Paz: Unicef - OMS - OPS.
  3. Soule, J. A. 1993. "The Biosystematics of Tagetes" Ph.D. Dissertation, University of Texas
  4. B. K. Dutta, S. Karmakar, A. Naglot, J. C. Aich and M. Begam «Anticandidial activity of some essential oils of a mega biodiversity hotspot in India». Mycoses, 50, 2, març 2007, pàg. 121–124. DOI: 10.1111/j.1439-0507.2006.01332.x.
  5. Mares D, Tosi B, Poli F, Andreotti E, Romagnoli C. «Antifungal activity of Tagetes patula extracts on some phytopathogenic fungi: ultrastructural evidence on Pythium ultimum». Microbiol Res., 159, 3, 2004, pàg. 295–304. DOI: 10.1016/j.micres.2004.06.001. PMID: 15462529.
  6. C. Romagnoli1, R. Bruni, E. Andreotti, M. K. Rai, C. B. Vicentini and D. Mares «Chemical characterization and antifungal activity of essential oil of capitula from wild Indian Tagetes patula L.». Protoplasma, 225, 1-2, April, 2005, pàg. 57–65. DOI: 10.1007/s00709-005-0084-8. ISSN: 1615-6102.
  7. Jacobs, J. J.; A. Engelberts; A. F. Croes; G. J. Wullems. 1994. "Thiophene synthesis and distribution in young developing plants of Tagetes patula and Tagetes erecta"; Journal of Experimental Botany 45: 1459-1466.
  8. Bello, Antonio; J.A. López-Pérez; L. Díaz V. Biofumigación y solarización como alternativas al bromuro de metilo AEC. Consultado 08-07-2008.
  9. «Tagetes patula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 maig 2015].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Global Biodiversity Information Facility (GBIF). «Sistema Integrado de Información Taxonómica». [Consulta: 8 juliol 2008].

Bibliografia[modifica]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Balick, M. J., M. H. Nee & D.E. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  4. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (editors) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: 1–84. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs[modifica]