Taiaro

Plantilla:Infotaula geografia políticaTaiaro
Imatge
Vista des de satèl·lit

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 15° 45′ S, 144° 38′ O / 15.75°S,144.63°O / -15.75; -144.63
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Subdivisió administrativaTuamotu-Gambier
ComunaFakarava Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Sup. llacuna11,84 km²
Identificador descriptiu
Fus horari

Taiaro és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, depenent de Kauehi, comuna associada a la comuna de Fakarava.

Geografia[modifica]

Està situat al centre i a l'oest de l'arxipèlag, a 65 km al nord-est de Fakarava. L'atol és de forma circular, una anella de terra de 700 m d'ample amb una superfície emergida de 3,85 km² més 1,56 km² d'esculls, i una altitud entre 3 i 4 m. La llacuna, d'11,84 km², queda tancada encara que l'aigua es renova per diversos canals.[1] El fons de la llacuna és de sorra, amb una profunditat entre 15 i 20 m.

La vila principal és Paganie. Avui l'atol és de propietat privada de W.A.Robinson, i no és habitat permanentment, ni disposa d'infraestructures.

Història[modifica]

Taiaro vol dir literalment «perdut en el mar». Va ser descobert, el 13 de novembre del 1835, per Fitz-Roy, sent l'últim atol descobert de les Tuamotu. El 1839 el capità Wilkes el va anomenar King's Island, pel nom del mariner que el va veure primer.[2] També s'ha conegut amb el nom de Wilkes.

L'any 1977 la UNESCO va declarar la reserva de la biosfera de l'atol de Taiaro, destacant la particularitat d'un atol completament tancat i deshabitat, i la importància i la diversitat de la fauna i la flora. Últimament hi ha una proposta per ampliar la reserva de la biosfera a tots els atols de la comuna de Fakarava.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taiaro
  1. Dades de l'Institut de recherche pour le développement Arxivat 2012-07-28 at Archive.is
  2. Findlay, Alexander G. A directory for the navigation of the Pacific ocean. Londres: Laurie, 1851, pàg. 869 [Consulta: 14 febrer 2009]. 
  3. «Informació de la UNESCO sobre la reserva de la biosfera». Arxivat de l'original el 2006-10-09. [Consulta: 14 agost 2005].