Taiaro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTaiaro
Taiaro2.jpg
Vista des de satèl·lit

Localització
Localización de Fakarava en las Tuamotu.png
 15° 45′ 00″ S, 144° 38′ 00″ O / 15.75°S,144.63333333333°O / -15.75; -144.63333333333
EstatFrança
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Subdivisió administrativaTuamotu-Gambier
ComunaComuna de Fakarava
Geografia
Part de Tuamotu
Superfície 12 km²
Banyat per oceà Pacífic
Sup. llacuna 11,84 km²
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Taiaro és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, depenent de Kauehi, comuna associada a la comuna de Fakarava.

Geografia[modifica]

Està situat al centre i a l'oest de l'arxipèlag, a 65 km al nord-est de Fakarava. L'atol és de forma circular, una anella de terra de 700 m d'ample amb una superfície emergida de 3,85 km² més 1,56 km² d'esculls, i una altitud entre 3 i 4 m. La llacuna, d'11,84 km², queda tancada encara que l'aigua es renova per diversos canals.[1] El fons de la llacuna és de sorra, amb una profunditat entre 15 i 20 m.

La vila principal és Paganie. Avui l'atol és de propietat privada de W.A.Robinson, i no és habitat permanentment, ni disposa d'infraestructures.

Història[modifica]

Taiaro vol dir literalment «perdut en el mar». Va ser descobert, el 13 de novembre del 1835, per Fitz-Roy, sent l'últim atol descobert de les Tuamotu. El 1839 el capità Wilkes el va anomenar King's Island, pel nom del mariner que el va veure primer.[2] També s'ha conegut amb el nom de Wilkes.

L'any 1977 la UNESCO va declarar la reserva de la biosfera de l'atol de Taiaro, destacant la particularitat d'un atol completament tancat i deshabitat, i la importància i la diversitat de la fauna i la flora. Últimament hi ha una proposta per ampliar la reserva de la biosfera a tots els atols de la comuna de Fakarava.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taiaro Modifica l'enllaç a Wikidata