Taifa d'Albarrasí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Taifa d'Albarrasí
Taifa
Mosque02.svg
1012 – 1104 Flag of Almohad Dynasty.svg

Informació
Capital Albarrasí
Idioma oficial Àrab
Religió Islam sunnita
Període històric
Edat mitjana
Establiment 1012
Dissolució 1104
Política
Forma de govern No especificat
Modifica les dades a Wikidata

La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia berber dels Banū Razín.

Independència[modifica]

Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.

Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl el va succeir Abd-al-Màlik ibn Hudhayl (1045), i a aquest Yahya ibn Abd-al-Màlik (1103), que només va gaudir del poder un any.

Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid[modifica]

El 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el senyor d'Albarrasí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a la batalla de Quart de Poblet.

El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d’una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[1] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d’Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

Annexió al domini almoràvit[modifica]

El 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada pels almoràvits. A partir d'aleshores, els Banū Razín es traslladaren a Balansiyya.

La Senyoria d'Albarrasí[modifica]

Uns 60 anys després, el 1170, Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspassà el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la Senyoria d'Albarrasí, un territoria sobirà enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó en mans d'un feudatari del Regne de Navarra.

Referències[modifica]

  1. Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521. 
Els regnes de taifes l'any 1031

Coord.: 40° 24′ 0″ N, 1° 27′ 0″ O / 40.40000°N,1.45000°O / 40.40000; -1.45000