Vull volar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Taking Off)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVull volar
Taking Off
Taking Off (film poster).jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Miloš Forman
Protagonistes
Producció Alfred W. Crown
Michael Hausman
Guió Miloš Forman
Jean-Claude Carrière
John Guare
Jon Klein
Fotografia Miroslav Ondrícek
Muntatge John Carter
Vestuari Peggy Farrell
Productora Universal Studios
Distribuïdor Universal Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1971
Durada 93 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere Comèdia dramàtica
Lloc de la narració Nova York
Premis i nominacions
Premis
Gran Premi (1971)
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.5/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.3/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Vull volar (títol original en anglès: Taking Off) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Miloš Forman el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Través de la fuga d'una noia, l'enfrontament de dues generacions.[2]

Una pel·lícula "heroica" a realitzar[modifica]

Helen Scott, gran sacerdotessa del cinema francès als Estats Units que va donar a conèixer a Milos Forman una novel·la política de producció decidida per Universal. Després de l'èxit d'Easy Rider que havia portat calaix als estudis, Universal volia llançar-se a pel·lícules "més difícils, de risc, però de menys d'un milió de dòlars". Per desgràcia per a Milos Forman, el projecte considerat de Taking Off ho superava. És finalment un jove "boig del cinema", Michael (Mike) Hausman, procedent d'una rica família novaiorquesa (que l'havia fet fora) qui va reunir tanmateix la suma. Retallant tot el que podia, la pel·lícula va costar finalment 810.000 dòlars. La fotògrafa i amiga de Milos, Marie-Ellen Mark és, sense saber-ho, la improvisada directora de casting fotografiant els joves hippies i la comunitat de la "flower generation" de Central Park. Amb els clixés, Milos Forman es va fixar en la jove Linnea Heacock, les proves amb la qual van confirmar el talent buscat.

A l'estiu 1970, el rodatge podia començar. Un rodatge "en família", com ho conta el mateix Milos Forman,: "Cap estrella, cap barrera, ni perruquer, ni maquillador, ni llotja, ni caravana".

L'anècdota "impagable"[modifica]

Quan, al final de la pel·lícula, en l'escena de l'àpat, el promès músic hippy de la jove heroïna és sotmès a les preguntes del papà que s'informa dels seus ingressos, David Gittler, autèntic músic, és de sobte bloquejat per una frase. Ha de replicar al papà "Dos-cents noranta mil dòlars", després marcar una pausa i prosseguir - "Després d'impostos". Primera. Segona. Tercera presa. La rèplica no ve mai. "Comprens, mai no he guanyat una suma com aquesta" explica Gittler a Forman. El realitzador li diu això no és més que cinema, que no és el promès de Linnea. David Gittler el talla: "Que en saps? Al meu cap, ho sóc". Les coses es complicaven doncs. Finalment, John Klein, un dels dialogistes, va tenir la idea alliberadora. "Quant has guanyat, l'any últim? - Tres mil dòlars". "Escolta!", respon Klein: "Quan guanyes 290.000 dòlars, l'Estat comença per prendre'n la meitat, després has de pagar els agents, els comptables, les despeses…. Al final, queden els teus tres mil dòlars".

John Klein ha estat convincent i les rèpliques de David Gittler han estat bones des de la presa següent.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Vull volar (en català). esadir.cat. 
  2. «Taking off». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]