Talaiot de Torelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaTalaiot de Torelló
TorellonetVell.jpg
Tipus Zona Arqueològica i talaiot
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMenorca
MunicipiMaó
Localització Torellonet Vell, sa Talaia
 39° 52′ 51″ N, 4° 13′ 14″ E / 39.880869°N,4.220557°E / 39.880869; 4.220557
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Point in time Tradueix 3 juny 1931
Identificador RI-51-0003590
Modifica les dades a Wikidata

El talaiot de Torelló es troba al municipi de Maó (Menorca) i fou declarat Bé d'Interès Cultural. Es tracta d'un poblat talaiòtic dels més extensons de Maó, tot i que no es pot apreciar en el seu conjunt, ja que va resultar molt danyat pels treballs agrícoles i la construcció de la capçalera nord de l'aeroport entre els anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malauradament aquestes tasques agrícoles i obres públiques van suposar la destrucció de gran part del poblat. S'hi conserven dos talaiots, restes d'una casa talaiòtica i d'un sistema de recollida d'aigües, encara que a les finques veïnes s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell d'hipogeus o coves artificials d'enterrament. Del jaciment, sens dubte, destaca el gran talaiot de Torelló, el més espectacular de l'illa per la seva monumentalitat. El talaiot, a més, té la singularitat de conservar un portal amb llinda a la part superior del monument que dóna accés a una cambra de planta circular.[1]

Els talaiots[modifica]

El gran talaiot de Torelló és el més espectacular i monumental de l'illa. Té forma troncocònica i està construït amb pedres d'una mida relativament reduïda, si les comparam amb altres talaiots de la seva mateixa època. El tret més característic que presenta és que conserva un portal amb llinda monolítica a la part superior del monument i tot el parament que corona el cim està format per pedres molt ben escairades, la qual cosa hi dóna un perfil i aparença molt característics. L'excavació arqueològica realitzada el 1981-1982 va descobrir a la plataforma superior un habitacle de planta circular amb un corredor que connectava amb la porta allindanada.[2] Aquesta construcció està molt afectada per l'obra del vèrtex geodèsic que s'hi va situar a sobre. De fet, sabem que es va destruir un habitacle cobert amb grans lloses. La coberta d'aquest habitacle havia d'estar sustentada per grans pilars polilítics, les restes dels quals han aparegut en retirar part del vèrtex geodèsic. L'excavació d'aquest recinte va aportar interessants materials arqueològics, com lluernes romanes imperials i ceràmiques de parets fines, fet que segons l'arqueòleg Lluís Plantalamor suggereix que la part superior del talaiot va haver de ser reutilitzada com a santuari en època romana. Comparant fotografies antigues, de principi de segle xx, es pot comprovar que a la part sud del talaiot hi havia una altra construcció adossada a aquest, cosa que ens fa pensar que hi hauria alguna construcció similar a l'excavada recentment a Cornia Nou. El gran talaiot té un diàmetre de 22 m.

Talaiot de Torelló

També hi ha un altre talaiot molt més petit i degradat, no gaire lluny del primer, en direcció sud-oest, que encara conserva una porta amb pilars polilítics i llinda.

A final del segle XIX, i prop del talaiot, es va localitzar una figureta de bronze, que representa un guerrer en actitud amenaçant, coberta amb casc (19 cm alçada), que es conserva a la col·lecció Pons i Soler.

El sistema de recollida d'aigües[modifica]

Al sud-oest del talaiot gran es va localitzar un sistema de recollida d'aigua format per dues sitges o cisternes, una de les quals té dues petites cavitats per a la decantació i canalitzacions excavades a la roca. Aquestes cisternes també van ser objecte d'excavació arqueològica i es van localitzar alguns materials ceràmics (d'època ibèrica, púnica i campaniana).[2]

La casa talaiòtica de Torelló d'en Sintes[modifica]

Aquest cercle d'habitació posttalaiòtic és un dels monuments que roman en millor estat de conservació del jaciment. Va ser excavada per l'arqueòloga menorquina Maria Lluïsa Serra Belabre l'any 1958. Té planta absidal i façana recta, i va ser construïda amb mur de doble parament. El costat sud-est està molt perdut, però la resta de la casa respon a la planta de pati central, habitacions al seu voltant i llar a l'angle nord-est del pati. Durant aquesta excavació es va documentar un tresoret de 300 monedes del tipus as romà d'època republicana.[3][4][2][5][6]

Altres restes[modifica]

A les finques del voltant s'han documentat més restes d'estructures que evidencien les dimensions que va poder arribar a tenir aquest poblat. Així, s'han localitzat fonaments de cases i un parell de coves artificials o hipogeus a Torelló Vell. A Torellonet Nou, en el camp denominat es Passatge, l'any 1971 es va localitzar casualment una tomba antropomorfa tapada amb una llosa que conservava les restes d'un esquelet humà. Prop d'aquesta troballa hi ha una pedrera de gres en la qual es veuen restes tallades d'altres 9 o 10 tombes. En el lloc de Torelló de la Viuda es va localitzar l'any 1833 una figura de bronze que representa un senglar alat (6 cm d'alçada), que va pertànyer a la col·lecció Ramis i Ramis, a la de Vives Escudero i actualment es conserva a la Hispanic Society of America de Nova York. Aquesta peça formava part d'un casc de probable procedència etrusca. En el lloc de Torelló de sa Costa (cova de ses Rates Pinyades) hi ha gravats rupestres.[7]

Període cronològic[modifica]

Intervencions arqueològiques[modifica]

La primera excavació arqueològica la va realitzar Maria Lluïsa Serra, el 1958, a la casa talaiòtica de Torelló d'en Sintes. Posteriorment Ll. Plantalamor, el 1982, va dirigir els treballs d'excavació, restauració i consolidació de la mateixa casa. En el mateix període de 1981-1982, Plantalamor va dirigir l'excavació de la part inferior del talaiot gran. Darrerament, a causa de l'eliminació del vèrtex geodèsic que hi havia dalt el gran talaiot, es va fer un control arqueològic de les obres.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Talaiot de Torelló. Menorca Talaiòtica, candidata a Patrimoni Mundial de la UNESCO» (en català). Consell Insular de Menorca.
  2. 2,0 2,1 2,2 PLANTALAMOR, Ll. L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del MMe 12. 1991.
  3. TARRADELL, N. Notícia del tresor d'asos de la República romana de Torelló d'en Sintes (Maó, Menorca). Curial. Fonaments 3. 1980.
  4. AREVALO GONZALEZ, A.; MARCOS ALONSO, C. El depósito monetal de Torelló d’en Cintes (Mahón, Menorca). Asociación Numismàtica española. 1998.
  5. SERRA BELABRE, M. Ll. De arqueología menorquina: círculos. Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1961.
  6. SERRA BELABRE, M. Ll. Talaiot y círculo de Torelló. Universidad de Zaragoza. CNA X. 1967.
  7. HERNÁNDEZ SANZ, F. Notas arqueológicas. Monumentos megalíticos de "Sa Cudia Cremada", "Talatí de Dalt", "Torelló", "Torrellisá Vell" y "Son Na Cassana". Revista de Menorca. Ateneu de Maó. 1897.