Talapoin d'Angola
Miopithecus talapoin  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Edat màxima | 27,7 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Cercopithecidae |
| Gènere | Miopithecus |
| Espècie | Miopithecus talapoin (Schreber, 1774) Miopithecus talapoin |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Simia talapoin |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El talapoin d'Angola (Miopithecus talapoin) és el cercopitècid africà de menor volum.[1]
Descripció
[modifica]El pelatge és de color groc i negre a l'esquena i els flancs, i blanc o grisenc al pit i al ventre. El cap és rodó i té el musell curt, amb una cara sense pèl que té una pell negra al nas que voreja la cara. L'escrot és de color rosa medialment i blau lateralment. Mostren un lleu dimorfisme sexual en la mida corporal, la longitud mitjana del cap i el cos és de 40 centímetres, la longitud mitjana de la cua és de 52,5 centímetres i el pes mitjà és de 1.380 grams per als mascles i 1.120 grams per a les femelles.[2]
Hàbitat i distribució
[modifica]Viu en grans grups de fins a 100 individus, en els quals hi ha diferents mascles adults, encara que usualment ho fa en famílies d'una quinzena d'exemplars, a les selves de plana, pantanoses, manglars i estuaris de la selva plujosa d'Àfrica occidental, des del sud del Camerun fins a Angola.[3]
Biologia
[modifica]D'hàbits arboris i diürns, ocupa l'estrat inferior dels arbres, i es divideix en subgrups d'un mateix sexe per alimentar-se. Al vespre s'amaga a l'espessor, on dormen en grups de tres o quatre individus. És una de les mones més silencioses, ja que sols emet mots xiulants en cas d'alarma.[2]
S'alimenta de fruits, llavors, insectes i petits vertebrats. A diferència de la major part de primats, neda molt bé en les zones pantanoses i fins i tot pot submergir-se sota l'aigua a la recerca d'aliment.[2]
La seva reproducció és estrictament estacional, ja que les còpules es produeixen sempre al llarg de l'estació seca, produint-se els naixements al cap de cinc o sis mesos.
Referències
[modifica]- ↑ Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference. 3rd ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005, p. 166. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- 1 2 3 «Talapoin Monkeys». Monkeyland Primate Sanctuary. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
