Talassa (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Thalassa».
Infotaula d'objecte astronòmicTalassa
Neptune Trio.jpg
Nàiade o Talassa vista pel Voyager 2 (l'elongació es deu a l'esborronament) Modifica el valor a Wikidata
Designació provisionalS/1989 N 5 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsNeptú IV Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Neptú i satèl·lit natural Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRichard J. Terrile
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment18 setembre 1989 Modifica el valor a Wikidata
EpònimThalassa Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNeptú Modifica el valor a Wikidata
Època18 d'agost de 1989
Dades orbitals
Semieix major a50.075 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00176 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,31 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,21 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi41 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)23,3 Modifica el valor a Wikidata
Massa370 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,09 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
51 kelvins Modifica el valor a Wikidata

Talassa, també conegut amb el sobrenom de Neptú IV, és el segon satèl·lit més proper del gegant gasós, Neptú. A la mitologia grega Thalassa era coneguda com la germana d'Èter i d'Hemera, era la deessa primordial del mar i en particular la personificació del mar Mediterrani.

Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2 a través d'unes fotografies. Se li va atorgar el sobrenom de S/1989 N 5, per a després, al setembre de 1991 canviar al nom actual.

Talassa no té una forma circular; té una forma irregular, com un asteroide. Posseeix un diàmetre superior a 108 km, i una gèlida temperatura de 51 K. No té signes de modificació geològica recent, és a dir, és inactiva en termes geològics. Com la majoria de satèl·lits de Neptú, es creu que està formada per trossos d'altres cossos capturats per la gravetat de Neptú, ja que els antics es van acostar massa al límit de Roche, i van quedar polvoritzats. Com molts altres, d'aquí a milers d'anys, passarà el ja esmentat límit de Roche i es convertirà en trossos de roca, que s'ajuntaran més tard per formar altres satèl·lits, o anells planetaris. Aquest fred món triga 0,31148444 dies a fer la volta a Neptú, que serien unes 7 hores i mitja. La seva òrbita és esfèrica quasiperfecta; només té 0,0002 graus d'excentricitat. També la seva inclinació orbital és minúscula; 0,21 graus.

Referències[modifica]

  1. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talassa