Talassa (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Thalassa».
Talassa
Foto del Voyager 2
Nàiade o Talassa vista pel Voyager 2 (l'elongació es deu a l'esborronament)
Descobriment
Descobert per Richard J. Terrile[1] i el Voyager Imaging Team
Data de descobriment setembre de 1989
Designacions
Nom alternatiu Neptú IV
Època 18 d'agost de 1989
Semieix major 50 075 ± 1 km
Excentricitat 0,0002 ± 0,0002
Període orbital 0,31148444 ± 0,00000006 d
Inclinació
  • 0.21 ± 0.02° (respecte l'equador de Neptú)
  • 0,21° (respecte al pla de Laplace local)
Satèl·lit de Neptú
Característiques físiques
Dimensions 108×100×52 km[3][4]
Radi mitjà 41 ± 3 km[5]
Volum ~2.9×105km³
Massa ~3.5×1017 kg
(basada en la densitat suposada)
Densitat mitjana ~1.2 g/cm³ (estimada)[5]
Període de rotació síncrona
Obliqüitat zero
Albedo 0,09[3][5]
Temperatura ~51 K mitjana (estimació)
Magnitud aparent 23,3[5]

Talassa, també conegut amb el sobrenom de Neptú IV, és el segon satèl·lit més proper del gegant gasós, Neptú. A la mitologia grega Thalassa era coneguda com la germana d'Èter i d'Hemera, era la deessa primordial del mar i en particular la personificació del mar Mediterrani.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Aquest satèl·lit de Neptú, va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2 a través d'unes fotografies. Se li va atorgar el sobrenom de S/1989 N 5, per a després, al setembre de 1991 canviar al nom actual.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Talassa no té una forma circular; té una forma irregular, com un asteroide. Posseeix un diàmetre superior a 108 km, i una gèlida temperatura de 51 K. No té signes de modificació geològica recent, és a dir, és inactiva en termes geològics. Com la majoria de satèl·lits de Neptú, es creu que està formada per trossos d'altres cossos capturats per la gravetat de Neptú, ja que els antics es van acostar massa al límit de Roche, i van quedar polvoritzats. Com molts altres, d'aquí a milers d'anys, passarà el ja esmentat límit de Roche i es convertirà en trossos de roca, que s'ajuntaran més tard per formar altres satèl·lits, o anells planetaris. Aquest fred món triga 0,31148444 dies a fer la volta a Neptú, que serien unes 7 hores i mitja. La seva òrbita és esfèrica quasiperfecta; només té 0,0002 graus d'excentricitat. També la seva inclinació orbital és minúscula; 0,21 graus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Planet Neptune Data http://www.princeton.edu/~willman/planetary_systems/Sol/Neptune/
  2. Jacobson, R. A.; Owen, W. M., Jr. «The orbits of the inner Neptunian satellites from Voyager, Earthbased, and Hubble Space Telescope observations». Astronomical Journal, vol. 128, 3, 2004, pàg. 1412–1417. Bibcode: 2004AJ....128.1412J. DOI: 10.1086/423037.
  3. 3,0 3,1 Karkoschka, Erich «Sizes, shapes, and albedos of the inner satellites of Neptune». Icarus, vol. 162, 2, 2003, pàg. 400–407. Bibcode: 2003Icar..162..400K. DOI: 10.1016/S0019-1035(03)00002-2.
  4. Williams, Dr. David R. «Neptunian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 22-01-2008. [Consulta: 13 desembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 18-10-2010. [Consulta: 11 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talassa (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata

(anglès)http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/thalassa_en.html