Talcott Parsons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTalcott Parsons
Talcott Parsons 1.jpg
Biografia
Naixement 13 desembre 1902
Colorado Springs
Mort 8 maig 1979 (76 anys)
Munic
Formació London School of Economics
Amherst College
Universitat de Heidelberg . doctorat (–1929)
Activitat
Director de tesi Edgar Salin
Camp de treball Història
Ocupació Sociòleg, professor d'universitat i biòleg
Ocupador Universitat Harvard
Partit Partit Demòcrata dels Estats Units
Alumnes Jeffrey C. Alexander i Robert King Merton
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Niklas Luhmann, Clifford Geertz, Robert Neelly Bellah, Jesse Pitts, Morris Zelditch i Marion J. Levy Jr.
Família
Pare Edward Smith Parsons Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Talcott Parsons

Talcott Parsons (Colorado Springs, Colorado, 13 de desembre del 1902Munic, 8 de maig del 1979), va ser un sociòleg estatunidenc.

Va nàixer al si d'una família reformista de Colorado, en la qual el pare era un pastor protestant que pertanyia al Social Gospel, un moviment purità i reformista. Talcott Parsons va estudiar a l'Amherst College (Massachusetts), on es va interessar per la biologia i la medicina; de fet, la seua construcció conceptual sociològica li deu molt a aquestes dues àrees de coneixement. També manifestà, però, un gran interès per la filosofia i l'ambient familiar l'empentava cap a les preocupacions sociològiques, de manera que, quan va tindre l'oportunitat, es va traslladar a la London School of Economics. Va ser allà on l'impactaren els treballs de l'antropòleg Bronislaw Malinowski, que basava les seues investigacions en un plantejament funcionalista. Poc després, es traslladà a Heidelberg on treballà sobre l'obra de Karl Marx, Max Weber i Werner Sombart. Però va ser, sobretot, Max Weber qui més va interessar el jove Parsons, la qual cosa el portà a assistir a cursos sobre la filosofia d'Immanuel Kant i del neokantisme.

El 1927, va ingressar al cos de professors de la Universitat Harvard, tot i que, per les seues diferències amb Pitirim A. Sorokin, no va consolidar la seua plaça fins al 1936. El 1949, va ser nomenat president de l'Associació Americana de Sociologia. I el 1956 va assumir la direcció del Departament de Relacions Socials i va formar un equip interdisciplinari en què participaren psicòlegs, antropòlegs i sociòlegs.

Parsons va ser el màxim exponent del funcionalisme estructural i la seua obra va hegemonitzar la discussió sociològica durant tota la segona postguerra mundial fins a la dècada dels anys 70. El seu treball es va centrar en l'intent d'elaborar una teoria general de la societat que continguera tots els seus elements constitutius (econòmics, polítics, culturals...). Els principals elements de la seua teoria podem resumir-los en: 1) Una sociologia deductiva en la forma, conceptualment precisa, amb capacitat per mostrar els lligams lògics entre els elements analítics i els fets empírics. 2) Un concepció voluntarista de l'acció social com a element central de la sociologia. 3) La recerca dels camins que motiven l'acció social en el marc d'una estructura de relacions i interaccions, i que Parsons situava en el que va anomenar orientacions normatives. 4) Una lluita contra el reduccionisme en les ciències socials, ja que l'acció social no és reduïble a factors biològics o psicològics, sinó que ha de ser explicada en termes sociològics.

El seu propòsit era crear una teoria social abstracta que, mitjançant raonaments deductius, poguera formular hipòtesis concretes sobre l'acció social.

Obres[modifica]

  • The Structure of Social Action (1937)
  • The Social System (1951)
  • Economy and Society - amb N. Smelser (1956)
  • Structure and Process in Modern Societies (1960)
  • Societies: Evolutionary and Comparative Perspectives (1966)
  • Sociological Theory and Modern Society (1968)
  • Politics and Social Structure (1969)
  • The American University - amb G. Platt (1973)
  • Social Systems and the Evolution of Action Theory (1977)
  • Action Theory and the Human Condition (1978)