Tales (Plana Baixa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Infotaula de geografia políticaTales
Bandera de Tales Escut de Tales
Tales des de Bancalons.jpg
Vista de Tales

Localització
Localització de Tales respecte del País Valencià.png
39° 56′ 57″ N, 0° 18′ 26″ O / 39.949166666667°N,0.30722222222222°O / 39.949166666667; -0.30722222222222
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 1
Població
Total 812 (2016)
• Densitat 54,13 hab/km²
Gentilici Taler, Talera[1]
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 15 km²
Altitud 242 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Fundació segle V aC pels Ibers
Festa major Primer cap de setmana de novembre.
Patró Sant Joan Baptista, Sant Roc i Santa Bàrbara
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Ambrosio Ramírez Gómez
Economia
Pressupost 447.134,00 €[2] (2010)
Indicatius
Codi postal 12221
Codi INE 12109
Codi ARGOS 12109
Altres dades
Agermanament França Beaulieu (França)

Web Ajuntament de Tales
Modifica dades a Wikidata

Tales és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de Tales es troba enclavat en la comarca valenciana de la Plana Baixa, dins de la Mancomunitat Espadà-Millars. Es troba a la vora del riu Sec o Veo a la vall que formen els últims contraforts del Parc Natural de la Serra d'Espadà, que defineixen l'Espí (672 m) i el Montí (612 m) de sud a nord per l'est de la població, i el Tossal (469 m) en direcció nord-est al nord del riu i de la població. El nucli urbà es troba a una alçada de 242 m. L'altitud mitjana del terme és de 300 m, el relleu és suau i els pendents oscil·len entre el 5% i el 15%.

Actualment té una població de 893 habitants. Aquests són de parla valenciana. Les seues cases ocupen el vessant d'un xicotet tossal i estan distribuïdes en carrers torçuts, amb fortes pendents i empedrats, alguns amb desigualtat. Les cases són més reduïdes a mesura que s'aproximen al castell que ocupa el cim del tossal (muntanya). Tales pertany al partit judicial de Nules i al Bisbat de Sogorb-Castelló.

El seu terme municipal posseeix una extensió de 14,7 km². Gran part del mateix es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 937 hectàrees del terme estan ocupades per extensions boscoses i 203 per superfícies de cultius.

Dista 27 km de la capital de la província, Castelló de la Plana i 25 km de Borriana, capital de la Plana Baixa. L'accés al municipi és possible a través de la carretera CV-223 procedent d'Onda i l'Alcudia de Veo, la CV-205 procedent de Suera i la CV-201 de Viver a Onda. Les carreteres permeten la circulació de qualsevol tipus de vehicles, classificant-se del tipus C-1. La resta de camins són de terra i asfalt, presenten un bon ferm i per això es qualifiquen tots ells del tipus C-2 i C-3.

Paisatge i relleu[modifica | modifica el codi]

El Montí des de la partida de Carbonària

El relleu del municipi presenta importants desnivells entre les zones de major alçada, l'Espí de 672 m, el Montí de 612 m, i el nucli urbà del municipi que se situa a 239 metres d'altitud. Aquest angost relleu té una clara influència en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscoses de pins, carrasques i sureres. El relleu ha influenciat la manera de conrear els cultius dels quals antany subsistien les gents del poble, ja que els pobletans van haver d'abancalar el terreny per als seus cultius de secà, cultius que actualment s'han abandonat majoritàriament i han sigut substituïts, per extensions de cultius fruiters de regadiu.

Els fenòmens geomorfològics principals del relleu són:

  • Lliscaments en potència per canvi en la humitat de les argiles.
  • Inestabilitat accentuada en pendents forts i en la proximitat dels cursos d'aigua.
  • Terreny inestable accentuat per l'acció de l'home.
  • Zones de protecció ciutadana associades a falles no edificables.

Respecte al paisatge és el característic de la Serra d'Espadà on es troba.

Secà de Tales

Climatologia[modifica | modifica el codi]

El riu de Sonella

Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors que permeten gaudir de l'ecosistema en què es configura el terme municipal. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 8 °C de gener i els 24 °C de l'agost.[3] Únicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes formes, no solen ser nombrosos. Gaudeix d'un clima temperat i molt sa, en línies generals es gaudeix d'un clima típicament mediterrani. Les pluges es produeixen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundància i altres de pronunciada sequera. L'estació de més abundància sol ser la tardor, la característica de la qual és la torrencialitat amb què cauen les precipitacions, cosa que provoca fortes avingudes pels barrancs. La mitjana anual de precipitacions és de 649 mm. De tota manera, i igual que s'ha comentat anteriorment respecte a les temperatures, el nivell de precipitacions no impedeix gaudir dels recursos turístics de la localitat.

Climograma del poble de Tales

Geologia[modifica | modifica el codi]

L'àmbit geològic del terme municipal està compost per diferents formacions. Tot i que la major part dels materials provenen del Triàsic també hi han al terme municipal zones reduïdes de cornioles i dolomies del Juràssic. Els materials del Triàsic són de tres tipus segons les seves característiques i propietats.

  • Buntsandstein. Gresos i alternança d'argilites amb gresos fàcies de Röt. Els gresos del Buntsandstein són coneguts col·loquialment en la zona amb el nom de rodeno.
  • Muschelkalk. Dolomies, margues, argiles i calcàries.
  • Keuper. Margues i argiles, amb presència de guixos grisos.

La història geològica de la zona esdevé a partir de la fase erosiva posthercíana amb una sedimentació del Triàsic de les fàcies germàniques típiques. Posteriorment es produeix una regressió marina amb etapes de dipòsits lacunars (Keuper).

Aquesta zona geomorfològica pertany a la fulla del MAGNA 50 (IGME) número 640, de nom Sogorb, divisió 29-25 i fus 30.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Suera Fanzara Onda
Suera Rosa dels vents Onda
Alcudia de Veo Alcudia de Veo Artana

Nuclis de població i partides municipals[modifica | modifica el codi]

Barranc d'Aín o de l'Ullastre
Vista de el Clot des del Castell de Tales
El Montí i la Falda
  • Barranc de l'Ullastre o d'Aín
  • Barranc Fondo
  • Carbonària
  • Corral de la Motxenta
  • Corrals de la Frontera
  • el Canyar
  • el Carro
  • el Castell
  • el Clot
  • el Corralet
  • el Cós
  • el Cuquello
  • el d'Isidor
  • el Fusero
  • el Menyo
  • el Palomo
  • el Pantà
  • el Pinet
  • el Pla de Benarrai
  • el Regatell
  • el Rodeno
  • el Tossal
  • els Bancalons
  • Entre-rius
  • Font de l'Assut
  • Fonteta de Figueres
  • l'Algepsar
  • l'Espí
  • l'Horteta
  • la Cavallera
  • la Costera de Simó
  • la Falda
  • la Frontera
  • la Gaiata
  • la Masia
  • la Motxenta
  • la Pedrera
  • la Pobila
  • la Priora
  • la Séquia Nova
  • la Torre
  • les Clotxes
  • les Coves
  • Montí
  • Penya Negra
  • Riu de Veo
  • Tossal de la Font
  • Xautena
  • Xiclà

Veure referència[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Tales, es van trobar vestigis de la segona meitat de l'Època ibèrica, però a pesar d'haver-se trobat a la zona lateral del poble restes de ceràmiques a mà, no s'ha pogut esbrinar l'existència d'ocupació humana.

Els orígens de la població es corresponen amb una antiga alqueria musulmana que, després de ser conquerida, seria donada al noble Eiximén I de Foces, el qual va fer vindre a algunes famílies de Terol, els cognoms de les quals Badenas i Marco són de procedència aragonesa, que es van arrelar a la població i que han seguit a través dels nostres temps. Una vegada constituït el regne de València l'any 1242, el noble aragonès Eiximén I de Foces, se'n va anar de la població de Tales al servei personal de Jaume I d'Aragó, qui va cedir la població de Tales a Guillem de Rocafort.

La població de Tales, estava dividida en dues comunitats, una era la musulmana i l'altra la cristina, però en absolut respecte i convivència entre ambdós, les quals tenien el seu corresponent alcalde i cadi (jutge). Se sap que va ser donada a repoblar per primera vegada en 1248, encara que més tard s'entregaria per a la seua nova repoblació a Pere de Castellnou, a qui tradicionalment se li atribueix la fundació de l'actual Tales.

Després de l'expulsió dels moriscos, va quedar pràcticament deshabitada i va ser repoblada amb cristians vells per iniciativa del reial comissari de l'Orde de Montesa, Germà Galzeran. Tales va pertànyer a la jurisdicció d'Onda fins a la seua independència l'any 1842.

Va ser escenari d'importants accions d'armes durant les Guerres Carlines. Entre elles, la més important va succeir l'any 1839 (va començar l'1 d'agost i va finalitzar el 14 del mateix mes i van intervenir 18.000 homes), en la qual les tropes del general Ramon Cabrera (tropes carlistes), atrinxerades al castell, van ser derrotades i desallotjades per les forces del general Leopoldo O'Donnell (tropes liberals). Arran d'eixos combats, el castell i la població de Tales van quedar arrasats. Com a record de la batalla, apareix una figura al·lusiva en l'escut de Tales (consisteix en un home armat amb un picot que descarrega colps sobre els murs del seu arruïnat castell com a senyal de destrucció).

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enric Balaguer Martí
Joaquim Ramos Martí
PSPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Mª. Assumpció Badenes Moliner AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ricard Montoliu Balaguer PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ricard Montoliu Balaguer PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ricard Montoliu Balaguer PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Demetri Muñoz Huerta PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Demetri Muñoz Huerta PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Alfred Josep Balaguer i Torres PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ambròs Ramírez Gómez PPCV 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicent Joan Prades Ramos PSPV 13/06/2015 --
Resultats electorals - Tales (Plana Baixa), 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Socialista del País Valencià Vicent Joan Prades Ramos 240 3 43.01
Ciutadans Teo Ortells López 126 2 22.58
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Maria Esther Aguilella Forés 125 2 22.40
Units per Tales Ángel Aibar Santillana 53 0 9.50
Total 544 7

Entitats públiques administratives[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament de Tales. C/ Constitució nº1, CP 12221 Tales (Castelló). Tel. i fax 964 61 30 08.
  • Mancomunitat Espadà-Millars. Av. de Castelló nº6, CP 12221 Tales (Castelló). Tel. 964 61 30 00 i fax 964 61 30 02.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica del municipi de Tales[5]

L'any 1987 va assolir el seu nivell màxim de població amb 1.237 habitants. Posteriorment va iniciar un lent i progressiu descens demogràfic que va arribar a estabilitzar-se durant la dècada dels Anys 2000. En els últims temps està augmentant la seva població de forma important, acostant-se de nou als 1.000 habitants. Tales és el que es coneix com un poble d'estiueig. Com la major part dels pobles de la Serra d'Espadà, Tales augmenta la seva població amb l'arribada d'estiuejants que tenen o lloguen casa al poble, principalment aquests provenen d'arreu del País Valencià, Catalunya i l'àrea metropolitana de la província.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura, principalment els cítrics, tradicional sostenidor econòmic del poble és a hores d'ara una activitat quasi residual, ja que la població s'ha convertit pràcticament en un poble dormitori els habitants de la qual acudeixen a treballar diàriament als nuclis ceràmics d'Onda, Ribesalbes o Vila-real.[6]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Plaça dels dolçainers
  • Convent de les germanes Carmelites de la Divina Providència.
  • El Racó de Sant Francesc.
  • Calvari.
  • Capelles i retaules ceràmics. Algun d'ells daten del segle XIX i són de gran valor artístic.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Tales, Torre de Cabrera i Torre de la Mort. Declarades Bé d'Interès Cultural les restes del Castell de Tales, se situen en la part més alta del nucli urbà. L'accés al mateix és molt senzill, ja que es troba senyalitzat en el nucli urbà. La funció estratègica del mateix seria la defensa del poble. Probablement siga d'origen àrab, com la majoria dels que hi resten a la serra, encara que el seu estat actual i la falta de bibliografia sobre el mateix dificulten en gran manera la seva datació exacta. Essent d'origen àrab podríem datar la seva construcció en el segle XII.
Refugi de pedra en sec a la partida d'Entre-rius

.

Vista del turó on s'assenta el castell des de la partida d'Entre-rius
  • Monument "Tales als seus dolçainers". És un monòlit situat a una plaça del poble que recorda als dolçainers del poble.
  • El Portalet.
  • El "Llavador". És un safareig llarg de pedra. Està cobert per una estructura d'origen àrab composta de tres arcs de ferradura apuntats que sostenen una teulada sota la qual, passa la séquia que recull l'aigua del riu Veo en un assut uns metres més amunt. Es troba a la vora del riu on conflueixen el barranc de Castro i el riu de Veo. Ha estat restaurat recentment i es conserva en molt bon estat.
  • Forn de Calç.
  • Forn Morú Ceràmic.
  • Refugis de pedra en sec.

Museus[modifica | modifica el codi]

Museu Etnològic[modifica | modifica el codi]

Almàssera
Cuina

Declarat col·lecció museogràfica permanent per la Conselleria de Cultura, es troba en la que potser siga una de les edificacions més velles del poble, ja que aquesta es troba en la zona més antiga del nucli urbà. L'edifici compta amb tres plantes de 111 metres quadrats cadascuna, amb una estructura totalment de pedra. La seva teulada, que en la seva major part estava enfonsada i en molt mal estat, es va reconstruir intentant reproduir-la d'acord amb la seua arquitectura original, amb canya i teula. També es van haver de restaurar les escales, respectant en la mesura del possible la construcció de l'època.

A l'interior de l'almàssera, concretament en la planta baixa, hi ha dues premses. La més petita és originària del molí i s'usava amb caràcter particular per a obtenir, de cada collita, l'oli per a l'ús de la família propietària. L'altra, més gran, es va adquirir de segona mà quan el molí va passar a formar part d'una societat integrada per 24 socis.

En la primera planta es poden veure el qual seria un habitatge del segle XIX, així com la indumentària tradicional, utensilis i aparells del camp.

Entorn natural[modifica | modifica el codi]

Font de la Pitxera
Font de Montí
L'Engolidor
  • Paratge del Montí. Tot i que no és la muntanya més elevada del terme municipal (612m), el Montí és la més representativa. Està coberta per una densa massa forestal típicament mediterrània (Carrasques, Pinastre i Sureres). Diverses sendes permeten pujar al seu cim.
  • Penyes de l'Alt.
  • Font del Montí. És una de les més apreciades de la província, fet que es demostra amb la gran quantitat d'aigüistes que la visiten cada dia. Està enclavada dins d'una vall davant la muntanya del mateix nom a vora 400 metres d'altitud. Des de la font i la seua pista d'accés es gaudeix d'un paisatge excepcional.
  • Font de la Perera. És la que proporciona aigua potable a la població.
  • Font i paratge de "l'Assut de Tales".
  • Font de Xiclà.
  • Font de la Pitxera.
  • Font del Bou.
  • Font de la Rata.
  • Font del Pardalet.
  • El Campament. És l'últim tram del riu Veo abans d'ajuntar-se amb el barranc de Castro i donar lloc al riu Sec, es troba en la vall del riu entre la partida del “Clot” i “d'Entrerius” format un paisatge on la roca calcària ha estat excavada per l'aigua formant formes serpentejants, clotxes i diversos salts, el més famós dels quals és “l'Engolidor” d'aproximadament 2 metres d'alçada. El paisatge està força modificat pels humans que han introduït vegetació de jardineria el que fa que sovint estiga ple de flors i plantes ornamentals. Des d'un assut xicoteta el riu passa a una bassa natural on els banyistes naden i prenen el Sol. Posteriorment l'aigua, sempre clara, es perd entre els salts i les escletxes de la roca. En la rodalia també hi ha una cova molt gran encara que poc profunda on es practica l'escalada.

Altres paratges de gran bellesa pròxims al nucli urbà són els Orgues de Benitandús, Embassament de Benitandús i “L'Assut d'Onda.

Patrimoni Cultural[modifica | modifica el codi]

Tales, poble de dolçainers[modifica | modifica el codi]

Representació de l'obra de Xarxa Teatre El Dolçainer de Tales a Tales el 1987
Dolçaina, tabal i manta

Tales ha estat bressol i referent del món de la dolçaina i el tabal, la tradició musical del poble és coneguda arreu del País Valencià i en especial la figura del Dolçainer de Tales. La mateixa té el seu origen en una figura real que segles enrere va portar les melodies de la dolçaina i el tabal arreu de tota la geografia valenciana, espanyola i inclòs de l'estranger davant de personatges tan il·lustres com els reis. El dolçainer de Tales representa hui en dia l'essència d'una part de la música tradicional valenciana que continua hui ensenyant-se a la gent, grans i menuts, a través de l'Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales. Entre les composicions musicals dels dolçainers de Tales trobem: cercaviles, valsos, marxes de processó, polques, havaneres, masurques i dianes entre altres. Moltes d'elles són autòctones de Tales, en concret del mestre dolçainer Fran Badenes, altres tenen el seu origen en terres catalanes i aragoneses.

Han sigut nombroses les cites al·lusives a la figura del Dolçainer de Tales. L'obra de recopilació més destacada és el llibre anomenat El Dolçainer de Tales de Diego Ramia i Arasa i Vicent P. Serra i Fortuño, editat i publicat el 1986. Junt amb el llibre també es va llançar un LP amb totes les melodies musicals.[7]

També té una gran popularitat l'obra de Xarxa Teatre anomenada també El Dolçainer de Tales que ha estat rellançada amb el motiu del 25 aniversari de la seva estrena.

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Pirotècnia durant les Festes de l'Església
  • Sant Antoni. Se celebra un dissabte al voltant del 17 de Gener, amb la típica foguera i la benedicció dels rotllos tradicionals del poble. Els clavaris s'encarreguen d'organitzar la festa i conviden a la gent a bunyols, mistela i coques.
  • Santa Àgata.
  • Setmana Santa i Pasqua. Es fan processons.
  • El Corpus: Els xiquets i xiquetes que prenen la primera comunió fan la processó aturant-se davant les tradicionals tauletes i estores de pètals.
Correfocs a la Plaça Major durant les Festes de la Joventut
  • La Nit de Sant Joan. Se celebra al voltant del 24 de juny, el poble organitza un sopar de germanor i balls.
  • Festes de la Joventut. Se celebren el penúltim divendres d'agost, commemoren la degollació de Sant Joan Baptista, patró major del poble, que el cristianisme celebra el 29 d'agost. Durant més d'una setmana els bous al carrer, les verbenes, els passacarres i molts més actes tenen lloc pels carrers i places de Tales.
  • Festes de l'Església. Se celebren el primer cap de setmana després de Tots Sants. Són les festes majors del poble en honor a Sant Joan Baptista, Sant Roc, Santa Bàrbara i el Santíssim Sagrament. Commemoren el trasllat de l'església vella a la nova. Les procesons i els àctes religiosos és el més destacat, també es fan nombrosos bous, orquestres, concerts, sopars, disco-mòbils, castells d'artifici entre altres actes. Aquestes festes tanquen la temporada taurina al País Valencià.
  • Festa dels dolçainers. La colla de dolçainers i tabaleters de Tales celebra la seva festa al voltant del 9 d'Octubre, Diada Nacional del País Valencià.
  • Santa Cecília. És festejada pels músics del poble un cap de setmana al voltant del 22 de novembre, dia de la seva festivitat. Sopars, concerts, jocs populars i altres actes culturals formen part de les celebracions.
  • Mercat tradicional de Nadal. Se celebra a principis de desembre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Embotit després de la matança del porc
Vegeu també: Gastronomia del País Valencià

Els plats típics de la població són tot tipus d'arrossos i fideuà (arròs caldós, arròs al forn, arròs melós, paella de muntanya, ect.), carns a la brasa, embotits (botifarres, llonganisses, secallona, xorissos ect.) carn de bou, caça (perdius, conills, tords, pardalets ect.), olla i llegums (olla de la plana, olla de nadal, olla de cards, ect), dolços i salats (cócs, pastissos de moniato, rosquilletes, coca mal feta, bunyols, orelletes, mona de pasqua, braç de gitano), i salses com l'allioli. L'oli d'oliva de la Serra d'Espadà, procedent de Tales i altres municipis és de gran qualitat i molt apreciat en el món gastronòmic.

Serveis Públics[modifica | modifica el codi]

  • Centre de Salut.
  • Biblioteca Municipal.
  • Saló Multifuncional.
  • Local d'Associacions.
  • Ludoteca.
  • Col·legi Públic.
  • Conservatori de Música.
  • Escola de Dolçaina i Tabal.
  • Piscina Municipal.
  • Camp de Futbol.
  • Frontó.
  • Pista Poliesportiva.
  • Parc Infantil.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. Pressupostos municipals des de 1985.
  3. Meteoclimàtic. Estació meteorològica a Tales amb segell de qualitat destacada Pàgina d'on s'ha sol·licitat informació que ha estat facilitada amb el consentiment de l'observador
  4. Corpus Toponòmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Consulta el 18/07/2001
  5. Població de dret. Institut Nacional D'Estadística
  6. País Valencià, poble a poble, comarca a comarca.
  7. Repositori UJIEl Dolçainer de Tales, Diego Ramia i Arasa i Vicent P. Serra i Fortuño, 1986.