Talian
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | vènet |
| Ús | |
| Parlat a | Rio Grande do Sul |
| Autòcton de | Brasil |
| Estat | Brasil |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals vènet | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cap valor |
| Glottolog | tali1266 |
| IETF | vec-BR |
El talian (o dialecte "véneto riograndense") també conegut com a venecià brasiler o italià brasiler,[1] és una variant de la llengua vèneta (llengua del nord d'Itàlia) parlada principalment a la regió de Serra Gaúcha, a l'estat de Rio Grande do Sul, al Brasil, així com en altres parts de Rio Grande do Sul i en parts d'Espírito Santo[2][3][4][5][6] i de Santa Catarina.[7]
És una "llengua minoritària reconeguda" en 4 estats del Brasil: Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Paraná i Espírito Santo. La paraula "talià" és la mateixa que s'utilitza al Vèneto per anomenar la llengua italiana. El talian és principalment un dialecte venecià barrejat amb dialectes italians de la regió del Vèneto, així com de la Llombardia i altres regions italianes, influenciat pel portuguès local.[8][9][10]
El talian es parla principalment a la ciutat de Caxias do Sul fundada el 1890 per immigrants italians, principalment procedents del Vèneto. Encara avui, més del 80% de la població és d'origen "veneto", i el talian és parlat per molts dels habitants.
Història
[modifica]Els emigrants italians van començar a arribar a aquestes regions en una onada d'immigració que va durar aproximadament des del 1875 fins al 1914.[11][12] En aquella època, encara no estava establert un idioma italià oficial a Itàlia, i l'ús de dialectes era totalment predominant. Els italians que emigraven al Brasil eren de diferents parts d'Itàlia, però en el sud de Brasil van predominar els emigrants del nord de la península Itàlica. D'aquests emigrants, una gran majoria parlava la llengua vèneta.
Aquests colons eren principalment del Vèneto, una regió del nord d'Itàlia, on es parlava el vènet, però també del Trentino i del Friül-Venècia Júlia.[11][12] Al sud del Brasil, aquests immigrants es van establir com a petits agricultors a la regió d'Encosta da Serra. Allà van crear tres assentaments: Conde D'Eu (ara Garibaldi), Dona Isabel (ara Bento Gonçalves) i Campo dos Bugres (ara Caxias do Sul).[13] A mesura que arribava més gent, l'assentament italià es va expandir més enllà d'aquestes localitats.[13] Aproximadament 100.000 immigrants del nord d'Itàlia van arribar entre el 1875 i el 1910. Amb el pas del temps, va sorgir un dialecte brasiler únicament del sud. El Vèneto es va convertir en la base del regionalisme italobrasiler.
La llengua, amb el transcurs del temps, va anar sofrint influències, a causa del seu contacte amb altres dialectes d'emigrants italians, però sobretot degut a la gran influència del portuguès de Brasil.[14] això es pot veure en l'ús de nombrosos préstecs no venecians. S'ha estimat que s'han publicat 130 llibres en talià, incloent-hi obres de poesia i prosa.[15]
Malgrat això, encara que el talian sigui molt pròxim a altres dialectes del Vèneto, tant oral com gramaticalment, les influències externes van fer néixer en el sud de Brasil el dialecte italo-brasiler, el qual va ser anomenat talian.
Tot i això, el talian no és considerat un dialecte crioll de l'italià, sinó més aviat una variant brasilera de la llengua italiana, de la mateixa manera que el Riograndenser Hunsrückisch, és un dialecte parlat per descendents d'alemanys en el sud del Brasil.
L'ús de l'idioma italià va declinar des de la dècada de 1940, quan el govern nacionalista de Getúlio Vargas va prohibir el seu ús al Brasil, tant escrit, com oral. Parlar italià en llocs públics i privats al Brasil era considerat ofensiu i una falta de patriotisme. D'aquesta manera els italians i els seus descendents van ser comminats a l'estudi del portuguès. Els parlants vivien aïllats en zones rurals, d'aquest manera els emigrants italians que habitaven Serra Gaúcha han estat un dels pocs col·lectius que han aconseguit preservar l'italià al Brasil.
No se sap amb certesa el nombre de parlants de talian al Brasil. Hi ha xifres estimatives que situen el nombre de italoparlants en uns 500.000, la majoria dels quals són bilingües amb el portuguès. Actualment, el govern brasiler es declara decidit a rescatar la llengua italiana en les regions poblades per italians i els seus descendents en el sud del Brasil, incloent el talian entre les llengües ensenyades a l'escola, fins al punt que el govern ha anunciat que el talian serà inclòs al registre de béns materials immaterials del patrimoni cultural del Brasil. En alguns petits municipis de Serra Gaúcha i de l'Oest Catarinense, algunes emissores de ràdio locals transmeten algunes hores de la seva programació en talian.
Similar al Riograndenser Hunsrückisch (hunsriqueano riograndense), el principal dialecte alemany parlat pels brasilers del sud d'origen alemany, el talian ha patit una gran depreciació des de la dècada de 1940. En aquell moment, el president Getúlio Vargas va iniciar l'anomenada Campanya de Nacionalització per obligar els no parlants de portuguès del Brasil a "integrar-se millor" a la cultura nacional dominant. Parlar talian o alemany en públic, especialment en l'educació i la premsa, estava prohibit.[16][17]
Referències
[modifica]- ↑ «Lingua portoghese e cultura brasiliana» [Portuguese language and Brazilian culture] (en italià). guide.supereva.it. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 20 novembre 2014].
- ↑ «Talian Brasil – Intervista con casal Benjamim Falqueto – Venda Nova del Imigrante – ES». Arxivat de l'original el 2014-12-01.
- ↑ «I dessendenti taliani che parla el talian Venda Nova do Imigrante – Espírito Santo – Brasil». Arxivat de l'original el 2014-11-29.
- ↑ «Chico Zandonadi, Radialista del talian – Ràdio FMZ, Venda Nova do Imigrante – ES». Arxivat de l'original el 2014-11-29.
- ↑ «Dialeto falado por imigrantes italianos é reconhecido como patrimônio nacional».
- ↑ «Brasil Talian documentado em filme». Arxivat de l'original el 2018-07-16. [Consulta: 20 novembre 2014].
- ↑ Alice Andreola. [https://www.uni-bielefeld.de/fakultaeten/linguistik-literaturwissenschaft/studium-lehre/faecher/ias/studierende/andreola.pdf Being Italian in Brazil - cultural maintenance after the 1880 - 1920 immigration wave] (tesi) (en anglès).
- ↑ Guzzo, Natália Brambatti «Brazilian Veneto (Talian)» (en anglès). Journal of the International Phonetic Association, vol. 53, 3, 2023, p. 1167–1181. DOI: 10.1017/S002510032200010X. ISSN: 0025-1003.
- ↑ Guzzo, Natália Brambatti; Garcia, Guilherme Duarte «A corpus-based approach to map target vowel asymmetry in Brazilian Veneto metaphony». Italian Journal of Linguistics, vol. 35, 1, 2023, p. 115–138. DOI: 10.26346/1120-2726-205.
- ↑ Guzzo, Natália Brambatti; Garcia, Guilherme Duarte «Phonological Variation and Prosodic Representation: Clitics in Portuguese-Veneto Contact». Journal of Language Contact, vol. 13, 2, 2020, p. 389–427. DOI: 10.1163/19552629-bja10021. ISSN: 1955-2629.
- 1 2 «Approvato il progetto che dichiara il 'Talian' come patrimonio del Rio Grande del Sud – Brasile». Sitoveneto. Arxivat de l'original el 23 July 2013. [Consulta: 9 març 2012].
- 1 2 Franceschetto, Cilmar. «Espirito Santo, lo stato piu' veneto del Brasile» [Espírito Santo, the most Venetian state in Brazil] (en italià). Veneti nel Mondo, 01-06-2001. Arxivat de l'original el 2004-03-16.
- 1 2 Losekann, Silvana. «Sancionada lei que declara o Talian dialeto integrante do patrimônio do RS». Defender – Defesa Civil do Patrimônio Histórico, 13-06-2009. [Consulta: 9 març 2012].
- ↑ Projeto reúne mais de 40 municípios do RS pela salvaguarda da língua Talian, Gov.br
- ↑ Alves, Ozias. Parlons Talian: Dialecte vénitien du Brésil. Paris: L'Harmattan, 2013. ISBN 978-2-343-01576-7.
- ↑ Gilvan Müller de Oliveira. «Plurilinguismo no Brasil: repressão e resistência lingüística» (en portuguès brasiler), 2009. Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: 16 abril 2023].
- ↑ «A luta para salvar os dialetos europeus no Brasil», 17-10-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: 1r juliol 2022].