Discussió:Casa

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Crec que la casa moderna hauria d'anar dins història i tot el redactat ha de ser neutralitzat, massa col·loquial i subjectiu. De moment trec molts enllaços interns redundants o que no vénen al cas, que estava tot ple de vermell --barcelona 21:33, 23 ago 2007 (CEST)[respon]

Neutral no vol dir servil (ni avorrit)[modifica]

Un cop Usuari:Barcelona ha escapçat el contingut d'alguns paràgrafs de l'article penso que ara ja és neutral i que es pot treure l’advertiment de no neutralitat donat que malmet l’article i convida a no col·laborar en la contribució de la quinzena.

En tot cas, l’escapçada de l'article per una suposada no neutralitat és excessiva, ja que la diferenciació entre «house» i «home» que estava inclosa al final de la secció Ambivalència i ús social del mot «casa» no era altre cosa que la traducció d'un paràgraf de la wiki anglesa d’on, per cert, ningú l’ha censurat. Reprodueixo el text corresponent per si algú el vol tornar a afegir (la qual cosa seria del tot encertada, però jo no ho faré ja que en tinc prou amb que m’hagin renyat una vegada).

L’extensió dels usos del mot casa, no ens ha de distreure del seu significat i contingut principal, a la vegada edifici (objecte) i lloc. En aquest sentit veiem com altres idiomes fan servir mots diferents pels diferents significats de casa, d’aquets el més significatiu és l’anglés on els mots «house» i «home» equivalen a casa però amb els següents matissos :
  • «House [1]» designa l’objecte físic, és a dir l’edifici, barraca, cabana, etc.
  • «Home [2]» designa la seu de la vida familiar, el seu significat i connotacions són íntimes, «home» en cert sentit, és el lloc propi de la intimitat, per exemple «yankee go home», (yankis, aneu a casa (a la vostra casa)). Durant la Segona Guerra Mundial, els soldats anglessos deien «a house is not a home» per justificar, en part, la infidelitat matrimonial quan gaudien d'un permís.
L’equivalent en la nostra llengua seria el mot «llar», que si be ha fet un cert recorregut en l’àmbit institucional o del comerç (la llar d’infants, la llar d’avis, etc. així com «la roba o els estris de la llar», etc.) no ha reixit en l’àmbit domèstic en el qual ni tan sols ha fet el recorregut (curt) de la paraula castellana «hogar», («hogar dulce hogar...»).

En altre ordre de coses, potser sí que era molt apassionat el paràgraf dedicat a l’especulació, el qual incloia una coneguda consigna dels moviments reivindicatius sobre el dret a un habitatge digne. Segur que no era neutral front a l’especulació, però era totalment neutral i respectuós amb totes les idees, ideologies, escoles filosòfiques, creences religioses (i laiques), etc., les quals (TOTES) és defineixen pel dret a un habitatge digne. Crec que era i és un paràgraf assumible per gairebé tothom excepte pels especuladors. No crec que la Wiki hagi de ser neutral (equivalent a servil) vers els especuladors.

Conseqüentment afegeixo aquí el paràgraf censurat, per sí algú el vol tornar al seu lloc, i evidentment millorar-lo, ja que de segur era i és millorable (de fet jo tinc escrites algunes ratlles amb millores addicionals sobre el tema de la casa o l'habitatge front a especulació immobiliària, com que no sé si són temes tabús o seran censurats, de moment m’els guardo).

El que ha passat després és tant recent que falten elements i sobretot perspectiva per copsar l’abast, els orígens i la profunditat de la crisi de valors que en el darrer quart del segle XX ha portat a una banalització generalitzada dels principis de l’urbanisme i l’arquitectura moderna, imposant una pràctica constructiva «hortera» que s’ha estès generalitzadament, sobretot pel litoral, a cavall de la desenfrenada especulació del sol propiciada per la situació econòmica amb un creixement basat en la construcció i consentida per unes institucions que han abdicat de les seves funcions i deures garantistes envers els drets dels ciutadans, el medi ambient o l’habitatge. Que pasa ! que no tenim casa !, és el nou crit de combat dels nous moviments reivindicatius socials protagonitzats per gent jove, que en aquest inici del segle xxi, clamen contra un estat de coses que ha transformat l’objecte d’un dret constitucional (la casa) en un burd objecte de l’especulació i de pràctiques polítiques corruptes, malmetent el seu significat i valor social, cultural i estètic.

Finalment crec que el to col·loquial no és un mal, és una forma d’escriure que pot anar bé a determinats temes. O és que el to serà també objecte de censura ? seria l’hòstia (perdó pel to col·loquial) ah! (perdó també per emprar el mot «hòstia»)).

--Vicens 22:09, 4 set 2007 (CEST)[respon]

El to col·loquial pot anar bé per expressar opinions i a la discussió pot ser molt efectiu, però per un article, aquest paràgraf de l'especulació és no neutral perquè expressa opinions i no fets. Per exemple, és irrellevant si nosaltres creiem que certa arquitectura és hortera o no; en tot cas, podem dir, amb referències quines fonts rellevants han dit que és hortera o d'altres coses.--Pere prlpz 22:16, 4 set 2007 (CEST)[respon]
Hola Vicencs. Lamento que hagis interpretat com una bronca o similar els meus comentaris, no era evidentment la meva intenció ja que jo mateixa et vaig animar a amplir l'article. Però la viquipèdia ha de seguir unes convencions, per això vaig canviar algunes de les teves contribucions (això és un wiki, tothom pot canviar el que vulgui, no és censura). El col·loquial no és enciclopèdic, no hi tinc res en contra però al seu lloc.--barcelona 14:48, 5 set 2007 (CEST)[respon]

Dono per tancada la polèmica[modifica]

Jo normalment acepto les correccions, el que m'ha irritat i continua irritant-me és la persistència de l'advertiment de no neutralitat, la trobo disuasòria i injustificada, sobretot a partir de la retirada de la part en que comentava el dret a l'habitatge front a l'especulació.--Vicens 22:16, 5 set 2007 (CEST)[respon]

Crec que ara l'article és neutral i es pot treure l'etiqueta. La trec; si algú no hi està d'acord ho pot revertir.--Pere prlpz 00:09, 6 set 2007 (CEST)[respon]

cases de coses?[modifica]

Algú em podria explicar el significat d'aquest paràgraf?

« En molts casos (sobretot en altres idiomes) la casa és també dels animals («the pingouin house» la casa dels pingüins del zoològic de Londres o la caseta del gos, o de les plantes («la maison des tulipes», l’«Orangerie», etc.) i fins i tot, d’objectes inanimats com la «casa de la Campana» de Praga o «The Falling water» (la casa de la cascada) de l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright. »

No entenc a què fa referència. A veure, qualsevol cosa pot ser "de" coses o animals o plantes. Vull dir, podem tenir l'arbre del turó, o l'arbre dels ocells, o l'habitació de color groc, o l'habitació dels mals endreços.

A més, entre els exemples n'hi ha un parell que no cases. La tal Orangerie, on té el mot casa en el nom? I la The Fallingwater (va junt, diria), només el té a la traducció. --83.34.179.45 23:12, 5 set 2007 (CEST)[respon]

Barraca: casa provisional i de mala qualitat[modifica]

Podem vore a la pròpia Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca o al diccionari http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=barraca&operEntrada=0 que Barraca té altres usos. Utilitzar aquesta descripció a l'article general de cases ho considere tendenciós i de mal gust, per tant elimine aquesta definició i deixe constància per si es decideix restaurar-la.

És un dels significats de barraca i no està malament. El problema greu és que falta l'article sobre la barraca valenciana, que està barrejat amb significats que no hi tenen gaire a veure (les provisionals i de mala qualitat). L'altre problema és que aquí tenim totes les definicions barrejades.--Pere prlpz (disc.) 13:40, 7 feb 2014 (CET)[respon]

Fusió amb Tipologia Edificatoria[modifica]

La casa és el tipus edificatori més estès i més significatiu i important. Fa un temps estic desenvolupant l'article Tipologia edificatòria i donada l'extensió i la diversitat del contingut, prefereixo anar traslladant el referit contingut cap els articles corresponents com : casa, temple, palau, casa de renda urbana, etc... ni hi ha un munt i ho faré pas a pas i mirant d'assegurar la coherència del text. Al mateix temps que en la pàgina de Tipologia edificatòria hi posaré un text resum i un enllaç a la pàgina corresponent.... això porta bastanta feina que aniré fent poc a poc.

No modificaré parts de Tipologia edificatòria fins estar segur que el text a aquest article és correcte i coherent.

En el contingut de la secció Historia de la casa segueixo la metodologia dels estudis de Tipologia edificatoria tal com s'entenen en les disciplines de l'Arquitectura, l'Urbanisme, l'Arqueologia i l'Art (veure article Tipologia edificatòria).

Parale·lament he creat la categoria Tipologia edificatòria. Demano ajuda per omplir-la d'articles que ja existeixen, i per reordenar les categories de Categoria:Edificis per tipus ja que no se massa bé com fer-ho per no formar un embolic... gràcies --Vicens (disc.) 20:02, 22 juny 2017 (CEST)[respon]

Fer d'aquest un bon article és un xic difícil[modifica]

Fer d'aquest un bon article és un xic difícil.

Demano comprensió, ja que tot just acabar la feina d'avuí, he revisat el que ja dono per bo i hi trobo encara algunes incoherencies.

Per exemple a la secció La casa rectangular hi ha temes repetitius, ho sento, és la conseqüència d'intentar unir dos episodis simiñars però diferents amb matissos.

En propers dies dessenvoluparé la secció Altres tipus de cases primitives i solucionaré els problemes de coherència que he dit.

No trobo gaires multimedia (imatges) estic per fer jo mateix alguns dibuixos amb format CAD o Illustrator (pasarlos després a PNG o SVG, posar-los a la Commons ... etc, però aixó porta temps.

--Vicens (disc.) 19:48, 10 jul 2017 (CEST)[respon]

Ajuda amb una cita[modifica]

No se com fer que no surti la A: en la referència 15 que és un llibre

Hauria de dir:

Antonio García Bellido. «La Edad Antigua». 1 Resumen histórico del urbanismo en España (en castellà). Segunda edición aumentada. Madrid: Instituto de Estudioos de la Administración Local, 1968, p. 23.

En lloc de 1 sur A : i no tinc ni idea de com canviar-ho. Ho he intentat pero no he pogut.

--Vicens (disc.) 20:39, 11 jul 2017 (CEST)[respon]

La sortida que veus és la que dona la plantilla: Autor, «capítol on surt», A: nom del llibre... Aquest 1 que significa?, el nombre del capítol?.--Kette~cawiki (disc.) 21:46, 11 jul 2017 (CEST)[respon]
La "A" que et surt és una preposició, que indica justament que a continuació s'hi mostra un capítol. --Pau Colominas (t'ajudo?) 13:57, 14 jul 2017 (CEST)[respon]

gràcies Pau[modifica]

gràcies Pau