Tamara Carrasco i Garcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tamara Carrasco)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTamara Carrasco i Garcia
Concentració unitària sota el lema ‘Llibertat, l’autodeterminació és un dret‘. (Plaça Catalunya, Barcelona) (48060309282).jpg
Tamara Carrasco (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsetembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Martorell (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaEsquerra i independentisme català Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdministrativa i activista política Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Twitter: TamaraVila83 Modifica el valor a Wikidata

Tamara Carrasco i Garcia (Martorell, setembre de 1983) és una administrativa i activista social i política catalana que resideix a Viladecans.

La seva figura va prendre rellevància en l'àmbit de l'independentisme català arran de la seva detenció l'abril de 2018, quan fou acusada de delictes de sedició, rebel·lió i de terrorisme —posteriorment per desordres públics— pel que fa a la seva pertinença als Comitès de Defensa de la República (CDR).[1][2]Se li aplicà un confinament municipal d'un any i un mes, el maig de 2019.[3] L'any 2020 fou finalment absolta en una sentència judicial que qüestionà l'actuació policial i de la fiscalia en el cas.[4]

Biografia[modifica]

Tamara Carrasco i Garcia va néixer el setembre de 1983 al municipi baixllobregatenc de Martorell. És titulada en Gestió Administrativa, coneguda pel seu activisme polític i social.[1] Treballa com administrativa a Femarec,[5] una entitat d'acció social que treballa des del 1991 per la inserció social, laboral i cultural de col·lectius en risc d'exclusió. Tot i que d'ençà de 2018 i durant el seu processament judicial li fou atorgada la baixa mèdica per causa de la pressió causada per aquells fets.[6]

Activisme social i polític[modifica]

La seva tasca com a activista comprèn diverses vessants. Pel que fa a l'activisme social, s'ha implicat en temes educatius,[1] contra la violència masclista,[5] és membre d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme[7] i de la plataforma Salvem l'Hospital de Viladecans.[1] És també membre de l'associació Veïns solidaris de Viladecans, que defensa l'acolliment de refugiats de la guerra civil siriana, i impulsora de l'associació Prou Repressió Política.[8]

En el marc polític, Carrasco i Garcia ocupà com a independent la tercera posició de la llista de Guanyem Viladecans-Canvi Avanç i Progrés (una coalició entre Podem i altres formacions de caràcter local) a les eleccions municipals de 2015, si bé aquest grup finalment no obtingué cap representació al consistori.[9] Posteriorment s'acostà ideològicament a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).[6] Fou una de les fundadores del Comitè de Defensa de la República a Viladecans.[6]

Causa judicial per la seva implicació en moviments independentistes[modifica]

El 10 d'abril de 2018 fou detinguda per la Guàrdia Civil al seu domicili pels presumpte delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme,[2][10] acusacions que es basaven només en un missatge d'àudio enviat a través de l'aplicació mòbil de missatgeria instantània WhatsApp, en què plantejava una vaga general indefinida. Fou empresonada preventivament a Madrid i, posteriorment, la fiscalia espanyola l'acusà, sense aportar proves, de preparar un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona i d'idear una crema de banderes a Balsareny.[6]

Fins al 30 de maig de 2019 se li va prohibir la sortida de Viladecans, dia en què li fou aixecat el confinament.[3] La seva defensa fou encapçalada per l'advocat penalista Benet Salellas,[11] que en demanà la innocència i la reparació de l'Estat espanyol pels danys causats.[3] Mesos més tard, el 24 de febrer de 2020, el cas fou transferit des de Madrid a Catalunya i la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya li demanà una condemna de set mesos de presó per una incitació a desordres públics. L'escrit d'acusació li conferia la responsabilitat d'haver enviat una nota de veu a través de WhatsApp, en el qual «impartí directrius per accions de reivindicacions que els Comitès de Defensa de la República volien dur a terme a diversos llocs de Catalunya durant la Setmana Santa del 2018».[12]

Finalment, el 6 d'octubre de 2020 el jutjat penal número 25 de Barcelona va absoldre Carrasco i Garcia del delicte de desordres públics pels quals havia estat acusada. La jutgessa conclogué que el missatge de Carrasco i Garcia enviat a la resta de CDRs fou a tall informatiu i que en cap cas incità a cometre cap delicte. Endemés, sostingué que les accions comeses pels CDR foren legals i criticà l'actuació de la fiscalia, i manifestà la manca de seriositat en l'actuació policial, atès que les forces de seguretat de l'Estat foren incapaces d'aportar dades sobre l'origen del missatge pel qual se l'acusà greument.[4][13][14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sesé, Gerard. «Viladecans impactat: tota la classe política en xoc després de la detenció de la jove del CDR». directe.cat, 10-04-2018. [Consulta: 25 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 «El precedente de Adrià y Tamara Carrasco: una acusación de terrorismo y rebelión que caería al cabo de unos meses» (en castellà). Público, 23-09-2019. [Consulta: 6 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Redacció. «Tamara Carrasco celebra l'aixecament del confinament i lluitarà per l'absolució completa». elpuntavui.cat, 30-05-2019. [Consulta: 30 maig 2019].
  4. 4,0 4,1 García, Luis B. «El juzgado de Barcelona absuelve de desórdenes públicos a Tamara Carrasco» (en castellà). La Vanguardia, 06-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 Fernández, Antonio. «Tamara Carrasco, la 'CDR' que pasó de posar con Ciudadanos a radicalizarse en 6 meses» (en espanyol). Barcelona: El Confidencial, 11-04-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 González, Sara. «La vida (paralitzada) de Tamara Carrasco: «Si ens coartem, donem ales a la repressió»». Viladecans: Nació Digital, 29-07-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  7. «Tamara Carrasco: "Em preocupava el temps que podia passar a la presó"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-05-2018. [Consulta: 25 octubre 2018].
  8. Font, Marc. «Tamara Carrasco: "A tots els governs els fa por un poble mobilitzat"». Público, 13-10-2018. [Consulta: 25 octubre 2018].
  9. Marín, Héctor. «Tamara Carrasco, de las listas de Podemos al sabotaje callejero de los CDR» (en espanyol). Viladecans: El Mundo, 11-04-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  10. Guindal, Carlota. «Tamara Carrasco, la supuesta coordinadora de los CDR, seguirá sin poder salir de Viladecans». Madrid: La Vanguardia, 04-06-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  11. Riart, Montse. «L'Audiència Nacional continuarà investigant Tamara Carrasco i li manté la prohibició de sortir de Viladecans». Ara, 09-07-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  12. Bernat Surroca i Sara González «La Fiscalia demana set mesos de presó per a Tamara Carrasco per incitació a desordres públics». NacióDigital, 24-01-2020 [Consulta: 24 gener 2020].
  13. «Tamara Carrasco, absolta de les acusacions de desordres públics» (en català). Vilaweb, 06-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2020].
  14. «Absolta Tamara Carrasco del delicte de desordres públics» (en català). El Temps, 06-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2020].