Tamarit de Llitera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTamarit de Llitera
Tamarite de Litera
Escut de Tamarit de Llitera
Corpus 2001-001.jpg
Carrer de guarnit per Corpus

Localització
Localització de Tamarit de Llitera.png
41° 52′ 00″ N, 0° 26′ 00″ E / 41.866666666667°N,0.43333333333333°E / 41.866666666667; 0.43333333333333
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Població
Total 3.507 (2016)
• Densitat 31,72 hab/km²
Gentilici tamarità, tamaritana
Llengua Català
Geografia
Superfície 110,578122 km²
Altitud 360 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Francisco Mateo Rivas
Indicatius
Codi postal 22550
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 22225
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera), és una vila i municipi aragonès a la província d'Osca, capital històrica-cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera. A la frontera entre Aragó i Catalunya, i fruit de segles de constant intercanvi cultural, la població de Tamarit comparteix característiques dels dos pobles, reflectits a la seva cultura, llengua i tradicions.

Un passeig per Tamarit[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església de Santa Maria la Major

Tamarit està situat al peu de la Serra de la Gesa, dominat per una torre de construcció àrab en el tossal de la Pleta, que formava part del Castell de Tamarit conegut popularment com a ‘Castell dels Moros'. En l'actualitat aquestes runes estan envoltades pel Parc Forestal del Castell on hi ha una àrea recreativa i la Roca la Botella (monument megalític) i des d'on es pot contemplar tot Tamarit.

El nucli antic del municipi es va anant construint sota la protecció del Castell i encara avui es pot apreciar la seva estructura medieval. Al centre històric està el carrer Caballeros amb cases que daten dels segles XVII i XVIII, la Plaça Major amb l'església de Santa Maria la Major d'estil romànic originalment i amb reformes posteriors (la darrera la de l'any 2010), el carrer Sant Antoni i el Carrer Bisbe Miranda. El centre comercial del poble se centra amb el Passeig de l'Hortàs i la Plaça Espanya amb la Casa de la Vila que va ser reformat l'any 1992 i que encara conserva l'estructura de l'antiga façana d'estil aragonès.

Fora del nucli urbà es troba la ciutat iberica ‘Els Castellassos', ja que l'origen de Tamarit data dels temps dels ibers. La comarca de la Llitera gràcies a la tenacitat de Joaquin Costa va ser el bressol de la construcció del Canal, que en un principi es va anomenar de Tamarit, però que en inaugurar-se va ser anomenat d'Aragó i Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta vila tal vegada tingué una existència prehistòrica; en l'època romana fou pas d'importants comunicacions. Els àrabs, que s'apoderaren de la població el 714, es fortificaren el primer dels dos castells que llavors ja hi havia, si bé i restaren cristians mossàrabs que més endavant demanaren auxili a Sanç Ramírez, llavors ocupat per la presa de Barbastre, i que per fi assoliren apoderar-se de Tamarit el 1065; encara que els àrabs la recobraren dos anys més tard, fou per poc temps. “El Cid” la conquerí el 1071, en la campanya en què també s'apoderà de Fraga, Montsó i Escarp.[1] Alfons II d'Aragó, el 1169, l'atorgà Carta de poblament, donant-li el Fur de Saragossa, elegí lloc pel seu palau i es reservà 4 iugades (1 hectàrea) de terra de sembrat, més d'altres 3 per a sengles capellans, i els forns, els banys i les carrerades.

El 1174 Alfons el Cast donà la vila en dot a Sança de Castella; l'any següent confirmà i addicionà la Carta-poble. En tres ocasions ajudaren els de Tamarit a Jaume el Conqueridor a sufocar altres tantes rebel·lions. El 1316 el rei disposà i establí el règim i govern de la vila, i sis anys després se li permeté l'elecció dels seus Jurats, que el 1323 es fixaren en 3 i els consellers en 30.

El 1356, Pere el Cerimoniós donà Tamarit al comte Enric de Trastàmara, i allí, en l'anomenat Palau, nasqueren el seu fill Joan, futur rei de Castella, la infanta Joana de Castella. El 1373, el rei incorporà de nou la vila a la Corona d'Aragó. El 1414 es convertiren els jueus de Tamarit.

El 1591, fra Andreu, germà del rei de Portugal, fundà un convent de l'Orde dels Agustins Descalços amb auxili de Felip II de Castella. El 1640, durant la Guerra dels Segadors, la major part de l'exèrcit de Felip IV de Castella estava a Tamarit, Fraga i Tortosa. Els de Lleida sorprengueren a Tamarit les host de Navarra. El 1641 entra en la vila el general francès Philippe de La Mothe-Houdancourt, i havent tornat el 18 de maig de 1642, la vila es posà en armes i matà un nebot de La Motte, pel qual aquest prengué grans represàlies. A l'església les seves tropes donaren mort a 33 persones i la vila fou saquejada i cremada en part que, l'any següent, estava quasi deshabitada i el 1647 només comptava amb 43 veïns.

El 1664 es confirmà la qualitat de cavallers als veïns de Tamarit. El 1696, el comissari reial Jeroni Torrellas féu ordenació per al règim de la vila. Hi havia un cos de 20 consellers, i abans existia un batlle que administrava justícia, un jurat de l'estat pla i un altre de llogarets; una alna que entenia de pesos i mesures, un racional per la fidelitat dels contes, i un clavari o tresorer, més 10 consellers de la borsa de Nobles.

El 1716 se celebrà una concòrdia entre el bisbe de Lleida, la vila i les monges del monestir de Sant Hilari de Lleida d'aquella ciutat (abans del Pedregal, de Tàrrega), en virtut del qual s'instal·laren en el monestir de Nostra Senyora del Patrocini, conservant totes les rendes que tenien a Catalunya. El 1740, el rei concedí a Tamarit els quatre oficis de regidors, dos de l'estat noble i dos de l'estat pla, elegits i sortejats, amb la sola obligació de la “media annata” cada quinze anys. El mateix any fou la fundació dels Escolapis. L'any 1809, les tropes de la vila, recolzades per altres partides comanades per l'aragonès Perena i el català Baget, obligaren al general francès a retirar-se del país. L'1 d'abril els francesos ocuparen la vila, que passà diverses vegades a mans d'uns i altres.

Pedanies[modifica | modifica el codi]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Cavalcada de Reis
  • Les fogueres, als carrers de Santa Llúcia, Sant Anton, Sant Sebastià amb vi, llonganissa, txolleta (cansalada) i coca per tothom.
  • Tamarit Magic
  • Corpus Christi, amb catifes de flors elaborades pels veïns

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Santuari marià Mare de Déu del Patrocini. Queden restes arquitectònics.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zurita, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, p. I.XXII. 
  2. «Cornovis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «el Gaió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Manenta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «la Melusa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Solaner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «el Tossal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Ventafarines». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «el Patrocini». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamarit de Llitera Modifica l'enllaç a Wikidata