Tambor de cordes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'instrument musicalTambor de cordes
Juanangelpipepsalterium.gif
Tipus cítara i instrument de percussió
Data segle I dC
Originari de França i Polònia
Modifica dades a Wikidata
Txun txun del País Basc i altres instruments tradicionals de la mateixa procedència

El tambor de cordes és un instrument de corda percudida utilitzat en l'àmbit de la música tradicional en diversos territoris a banda i banda dels Pirineus, des de la Vall d'Aran fins al País Basc.

Pertany a la família de les cítares de taula amb ressonador de capsa que en la classificació de Hornbostel-Sachs reben la numeració 314.122. La caixa de ressonància té forma rectangular o lleugerament trapezoïdal, sovint amb algun ornament. Té una largada d'uns 80 cm (quasi un metre en alguns casos a Aragó), una amplada d'uns 20 i un fons de 10, ornada amb un nombre variable de rosasses. Les cordes, antigament eren de tripa i més modernament de nylon; no sobresurten de la caixa de ressonància, es disposen en un pla paral·lel a aquesta i hi són en un nombre variable, entre 3 i 9. Estan afinades en la tònica i en la dominant; un pont mòbil permet de variar-ne l'afinació. Es toquen colpejant-les amb una baqueta.

Normalment l'intèrpret es col·loca l'instrument recolzant-lo entre la cuixa i l'espatlla, si toca assegut, o bé penjat al coll amb una corda i abraçat amb el braç dret mentre es colpeja amb l'esquerre. L'instrument fa l'acompanyament -rítmic i tonal- a la melodia que fa una flauta de tres forats que toca el mateix músic amb la mà esquerra. Així, el conjunt és semblant al del flabiol i tamborí en la música catalana, només que en aquest cas s'hi afegeix la referència a un bordó en la tònica.

L'ús d'aquest instrument ja està testimoniat al Renaixement quan rebia el nom de choron. Rep diferents noms com tambor de Bearn en aquella regió occitana (tambourin à cordes en francès quan no rep un nom directament vinculat a cap regió: també tambourin de Bearn o tambourin de Gascogne), txun txun al País Basc o chicotén i salterio a les valls altes de l'Aragó.

En zones rurals manté la seva presència i la seva funció ancestral en processons i festes populars, però també l'han fet seu diversos grups sobretot de música d'arrel i de música antiga.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Andrés, Ramón (1995): Diccionario de instrumentos musicales. Biblograf.