Vés al contingut

Tamoxifèn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacTamoxifèn
Malaltia objectecàncer de mama, ginecomàstia infantil i càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològic2-[4-(1,2-diphenylbut-1-enyl)phenoxy]-N,N-dimethylethanamine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCL02BA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC26H29NO Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular371,225 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS10540-29-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2733526 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS1016 i 5384 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00675 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2015313 Modifica el valor a Wikidata
UNII094ZI81Y45 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD08559 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI41774 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL83 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDCTX Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.031.004

El tamoxifèn és un modulador selectiu del receptor d'estrogens utilitzat per prevenir el càncer de mama en dones i homes,[1] que actua disminuint el creixement de cèl·lules canceroses de mama.[2][3][4][5] És membre del grup de compostos trifeniletilè,[6] i va ser sintetitzat per primer cop l'any 1962 per la química Dora Richardson.[7][8][9][10]

Els efectes secundaris comuns inclouen menstruació irregular, pèrdua de pes i fogots. Els efectes secundaris greus inclouen un petit augment del risc de càncer uterí, ictus, problemes de visió i embòlia pulmonar. Si es pren durant l'embaràs o la lactància, pot causar danys al fetus i al nadó, respectivament.[2][11]

És a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut,[12] i està disponible com a medicament genèric, prenent-se per via oral.[2]

Ús mèdic

[modifica]

Càncer de mama

[modifica]

El tamoxifèn s'utilitza per al tractament dels càncers de mama amb receptor d'estrògens positiu (ER-positiu o ER+). És vàlid tant en càncers precoços com avançats, i en dones pre i postmenopàusiques.[13] El tamoxifèn augmenta el risc d'hemorràgia vaginal postmenopàusica, pòlips endometrials, hiperplàsia i càncer d'endometri. L'ús de tamoxifèn combinat amb un DIU hormonal de levonorgestrel pot augmentar el sagnat vaginal d'1 a 2 anys, però redueix una mica els pòlips i la hiperplàsia, encara que no afecta a les possibilitats de desenvolupar càncer d'endometri.[14]

És el tractament hormonal més comú per al càncer de mama masculí.[15] Està aprovat per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) per a la prevenció del càncer de mama en dones amb alt risc de desenvolupar la malaltia.[16] L'eficàcia del tamoxifèn està influenciada principalment per l'estat del receptor d'estrògens (ER). També s'ha aprovat per a reduir la probabilitat de desenvolupar un càncer mamari contralateral (en la mama oposada a la què havia sorgit el càncer inicialment). Cinc anys de tractament adjuvant amb tamoxifèn redueix significativament el risc de recurrència i mortalitat per càncer de mama durant 15 anys.[17][18]

El 2006, l'estudi clínic STAR va concloure que el raloxifèn també és efectiu per reduir la incidència del càncer de mama. Els resultats actualitzats després d'una mitjana de 6,75 anys de seguiment van trobar que el raloxifèn conserva el 76% de l'efectivitat del tamoxifèn en la prevenció del càncer de mama invasiu, amb un 45% menys de càncers d'úter i un 25% menys de coàguls sanguinis, respecte a les dones que prenen tamoxifèn.[19][20][21]

Ginecomàstia

[modifica]
Adolescent amb ginecomàstia.

El tamoxifèn s'utilitza per a prevenir i tractar la ginecomàstia, l'augment benigne de la mama masculina, ja sigui asimptomàtica o dolorosa. Es tracta d'una condició comuna que es creu que resulta d'un augment de la ràtio d'estrògens/testosterona, o d'una activitat estrogènica o androgènica reduïda a causa de les interaccions amb els receptors.[22][23] Es pren com a mesura preventiva, en petites dosis; o s'utilitza a l'inici de qualsevol símptoma, com ara dolor o sensibilitat al mugró. Els tractaments actuals solen incloure l'alleujament del dolor mitjançant medicació o cirurgia. Tanmateix, identificar l'estimulació estrogènica subjacent pot oferir un enfocament terapèutic més específic.

En un estudi creuat doble cec, els pacients van rebre tamoxifèn (10 mg per via oral, cada 12 hores) o un placebo, durant un mes. Set de cada deu pacients tractats amb tamoxifèn van observar una reducció de la mida de la ginecomàstia (P<0,005), i el resultat mitjà del grup també va ser estadísticament significatiu (P<0,01).[24] No es van observar beneficis amb el placebo (P > 0,1). A més, els quatre pacients amb ginecomàstia dolorosa van experimentar alleujament dels seus símptomes, i no es va observar cap toxicitat. Tot i que la reducció de la mida del pit va ser lleu, això suggereix que pot ser necessari un tractament més llarg. Els exàmens de seguiment realitzats entre 9 i 12 mesos després del tractament gairebé no van revelar canvis significatius.

Existeixen altres medicaments amb finalitats similars, com ara fàrmacs inhibidors de l'aromatasa i clomifèn; que s'utilitzen per intentar evitar els efectes adversos relacionats amb les hormones.[25]

Dismenorrea

[modifica]

La dismenorrea és el terme per al dolor menstrual, generalment centrat a la part inferior de l'abdomen, tot i que sovint s'estén a l'esquena o a l'interior de les cuixes. És una afecció ginecològica freqüent que pot afectar greument les activitats diàries i el benestar. El tamoxifèn s'ha identificat i utilitzat per millorar eficaçment el flux sanguini, reduir la contracció uterina i el dolor en pacients amb dismenorrea.[26][27]

Infertilitat

[modifica]

El tamoxifèn s'utilitza per a la inducció de l'ovulació, en el tractament contra la infertilitat en dones amb trastorns anovulatoris. S'ha de prendre entre els dies tres i set del cicle menstrual.[28]

En homes amb infertilitat, el medicament desinhibeix l'eix hipotalàmic-hipofisiari-gonadal (eix HPG) mitjançant l'antagonisme ER, augmentant així la secreció d' hormona luteïnitzant (LH) i hormona fol·liculoestimulant (FSH), i incrementant la producció de testosterona testicular.[29] Alguns estudis en animals han suggerit que el tamoxifèn podria tenir efectes negatius sobre la qualitat de l'esperma i la salut prostàtica i gonadal.[30][31]

Pubertat precoç

[modifica]

El tamoxifèn és útil en el tractament de la pubertat precoç perifèrica, per exemple a causa de la síndrome de McCune-Albright, en ambdós sexes.[32][33][34] S'ha trobat que disminueix la velocitat de creixement i la taxa de maduració òssia en noies amb pubertat precoç i, per tant, creix l'estatura d'aquestes.[32][33]

Formats disponibles

[modifica]
Nolvadex, comprimits de 20 mg.[35]

El tamoxifèn està disponible com a pastilla o solució oral.

Contraindicacions

[modifica]

El tamoxifèn està contraindicat per a personas amb hipersensibilitat al medicament o altres ingredients, a individus que prenen anticoagulants de tipus cumarína i dones amb antecedents de trombosi venosa (trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar).

Efectes secundaris

[modifica]

Un informe del setembre de 2009 suggereix que el tamoxifèn, el raloxifèn i la tibolona augmenten el risc d'efectes secundaris adversos.[36]

Càncer d'endometri

[modifica]

El tamoxifèn és un modulador selectiu del receptor d'estrògens (SERM).[37] Tot i que és un antagonista del teixit mamari, actua com a agonista parcial de l'endometri i s'ha relacionat amb el càncer d'endometri en algunes dones. Per tant, els canvis endometrials, inclòs el càncer, es troben entre els efectes secundaris d'aquest medicament.[38] Amb el temps, el risc de càncer d'endometri es pot multiplicar fins a quatre vegades, motiu pel qual el tamoxifèn només s'utilitza durant cinc anys.[39]

La Societat Americana del Càncer enumera el tamoxifèn com a carcinogen conegut, afirmant que augmenta el risc d'alguns tipus de càncer uterí, si bé redueix la recurrència del de mama.[40]

Cardiovascular i metabòlica

[modifica]

El tractament amb tamoxifèn de dones postmenopàusiques s'associa amb efectes beneficiosos sobre els perfils de lípids sèrics. Tanmateix, les dades a llarg termini dels assaigs clínics no han demostrat un efecte cardioprotector.[41] Per a algunes dones, el tamoxifèn pot provocar un augment ràpid de la concentració de triglicèrids a la sang. A més, hi ha un augment del risc de tromboembolisme, especialment durant i immediatament després d'una cirurgia important, o de períodes d'immobilitat.[42] S'ha demostrat que el seu ús augmenta lleugerament el risc de trombosi venosa profunda, d'embòlia pulmonar i d'ictus.[43]

Toxicitat hepàtica

[modifica]

El tamoxifèn s'ha associat amb una sèrie de casos d'hepatotoxicitat.[44] En dones obeses o amb sobrepès (però no en dones de pes normal) pot precipitar la malaltia per fetge gras no alcohòlic en una taxa mitjana del 40%, al cap d'un any d'ús a raó de 20 mg/dia.[45]

Sobredosi

[modifica]

No s'ha notificat sobredosi aguda de tamoxifèn en humans. En estudis de dosi, el tamoxifèn es va administrar en dones en dosis molt altes (per exemple, 300 mg/m2) i es va trobar que produïa neurotoxicitat aguda, que incloïa tremolors, hiperreflexia, trastorn de la marxa i mareigs. Aquests símptomes es van produir entre tres i cinc dies després de la teràpia i van desaparèixer entre dos i cinc dies després d'interrompre-la. No es van observar indicis de neurotoxicitat permanent. També es va observar una prolongació de l'interval QT després de consumir dosis elevades de tamoxifèn.[10]

No hi ha cap antídot específic per tractar-ne la sobredosi. En canvi, el tractament s'ha de basar en els símptomes.

Interaccions

[modifica]

És possible que els pacients amb variants del gen CYP2D6 no rebin el benefici total del tamoxifèn, a causa del metabolisme massa lent del profàrmac del tamoxifèn en els seus metabòlits actius.[46][47] Algunes variacions de CYP2D6 en pacients amb càncer de mama condueixen a un pitjor resultat clínic al tractament amb tamoxifèn.[48] Investigacions recents han demostrat que entre el 7 i el 10% de les dones amb càncer de mama poden no rebre el benefici mèdic total de prendre tamoxifèn a causa de la seva composició genètica. Més del 20% de tots els medicaments utilitzats clínicament són metabolitzats per CYP2D6, així que conèixer-ne l'estat pot ajudar el metge amb la selecció de medicaments.[49] També es poden utilitzar altres biomarcadors moleculars.[50]

Estudis recents suggereixen que prendre els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), antidepressius com paroxetina, fluoxetina i sertralina pot disminuir l'eficàcia del tamoxifèn, ja que aquests fàrmacs competeixen per l'enzim CYP2D6 que es necessita per metabolizar el tamoxifèn en les seves formes actives.[51] Un estudi va trobar que després de dos anys, el 7,5% de les dones que només van prendre tamoxifèn van tenir una recurrència, en comparació amb el 16% que també havien pres paroxetina, fluoxetina o sertralina, fàrmacs considerats com els inhibidors del CYP2D6 més potents. Aquesta diferència es tradueix en un augment del 120% del risc de recurrència del càncer de mama. Els pacients que prenien els ISRS citalopram, escitalopram i fluvoxamina no tenien un risc augmentat de recurrència, a causa de la seva manca de metabolisme competitiu per a l'enzim CYP2D6.[52] Un estudi més recent va demostrar un efecte més clar i fort de la paroxetina per provocar els pitjors resultats. Els pacients tractats tant amb paroxetina com amb tamoxifèn tenen un 67% més de risc de mort per càncer de mama, del 24% al 91%, depenent de la durada de la coadministració.[53]

El tamoxifèn interacciona amb alguns altres antiestrògens. L'inhibidor de l'aromatasa aminoglutetimida indueix el metabolisme del tamoxifèn; mentre que el letrozol no mostra cap efecte. Tanmateix, el tamoxifèn indueix el metabolisme del letrozol i en redueix significativament les concentracions.[9]

Farmacologia

[modifica]

Farmacodinàmica

[modifica]

Activitat moduladora selectiva del receptor d'estrògens

[modifica]
Estructura cristal·logràfica de l'afimoxifèn (carboni = blanc, oxigen = vermell, nitrogen = blau) complexat amb el domini d'unió de lligands del receptor d'estrògens alfa (ERα) (cinta cian).[54]
Model 3D

El tamoxifèn actua com a modulador selectiu del receptor d'estrògens (SERM) o com a agonista parcial dels receptors d'estrogens (ER). Té activitat estrogènica i antiestrogènica mixta, amb el seu perfil d'efectes diferents segons el teixit. Per exemple, té efectes predominantment antiestrogènics a les mames, però predominantment estrogènics a l'úter i el fetge. Al teixit mamari, el tamoxifèn actua com un antagonista de l'RE, de manera que s'inhibeix la transcripció dels gens sensibles als estrògens.[55] Un efecte secundari beneficiós és que prevé la pèrdua òssia actuant com a agonista ER (és a dir, imitant els efectes dels estrògens) en aquest tipus de cèl·lules. Per tant, en inhibir els osteoclasts, prevé l'osteoporosi.[56][57] Quan es va llançar el tamoxifèn com a fàrmac, es pensava que actuaria com a antagonista de l'RE en tots els teixits, inclòs l'os, i per tant es temia que contribuís a l'osteoporosi. Per tant, va ser molt sorprenent que s'observés clínicament l'efecte contrari. Per tant, l'acció selectiva dels teixits del tamoxifèn va conduir directament a la formulació del concepte de SERM.[58]

El tamoxifèn és un SERM d'acció prolongada, amb una retenció nuclear del complex ER-tamoxifèn (o metabòlit) superior a 48 hores.[59][60] Té relativament poca afinitat pels propis ER i, en canvi, actua com a profàrmac de metabòlits actius com l'endoxifèn (4-hidroxi-N-desmetiltamoxifèn) i l'afimoxifèn (4-hidroxitamoxifèn; 4-OHT).[61] Aquests metabòlits tenen una afinitat aproximadament entre 30 i 100 vegades més gran pels RE que el propi tamoxifèn.[62][63] Segons un estudi, el tamoxifèn tenia un 7% i un 6% de l'afinitat de l'estradiol per l'ERα i l'ERβ, respectivament, mentre que l'afimoxifèn tenia un 178% i un 338% de l'afinitat de l'estradiol per l'ERα i l'ERβ, respectivament.[64] Per tant, l'afimoxifèn va mostrar una afinitat 25 vegades més gran per l'ERα i una afinitat 56 vegades més gran per l'ERβ que el tamoxifèn.[65] Les potències antiestrogèniques de l'endoxifèn i l'afimoxifèn són molt semblants.[61] Tanmateix, l'endoxifèn es presenta en concentracions molt més altes que l'afimoxifèn i ara es creu que és la forma activa principal de tamoxifèn al cos.[61][62][66]

El tamoxifèn s'uneix a l'ER de manera competitiva (respecte a l'estrògen agonista endògen) a les cèl·lules tumorals i altres objectius, produint un complex nuclear que disminueix la síntesi d'ADN i inhibeix els efectes dels estrògens. És un agent no esteroide amb potents propietats antiestrogèniques que competeixen amb els estrògens pels llocs d'unió a la mama i altres teixits. El tamoxifèn fa que les cèl·lules romanguin en les fases G0 i G1 del cicle cel·lular. Com que impedeix que les cèl·lules (pre)canceroses es divideixin sense causar la mort cel·lular, el tamoxifèn és citostàtic. El tamoxifèn s'uneix a l'ER, el complex recluta altres proteïnes conegudes com a correpressors, i després s'uneixen a l'ADN per modular l'expressió gènica. Algunes d'aquestes proteïnes inclouen NCoR i SMRT.[67] La funció del tamoxifèn pot estar regulada per una sèrie de variables diferents, inclosos els factors de creixement.[68] El tamoxifèn ha de bloquejar les proteïnes del factor de creixement com ErbB2/HER2,[69] perquè s'ha demostrat que es produeixen nivells elevats d'ErbB2 en càncers resistents al tamoxifèn.[70] El medicament sembla requerir una proteïna PAX2 per al seu efecte anticancerígen complet.[69][71] En presència d'una alta expressió de PAX2, el complex tamoxifèn/ER és capaç de suprimir l'expressió de la proteïna ErbB2 pro-proliferativa. En canvi, quan l'expressió d'AIB-1 és superior a PAX2, el complex tamoxifèn/ER regula l'expressió d'ErbB2, donant lloc a l'estimulació del creixement del càncer de mama.[69][72]

El tamoxifèn és antigonadotròpic en dones postmenopàusiques i suprimeix parcialment els nivells de gonadotropines, l'hormona luteïnitzant (LH) i l'hormona fol·liculoestimulant (FSH) en aquestes dones. No obstant això, té efectes progonadotròpics en dones premenopàusiques i augmenta els nivells d'estrògens fins a 6 cops. A causa de la naturalesa del tamoxifèn com a lligand ER competitiu, aquest augment dels nivells d'estrògens pot interferir amb l'eficàcia antiestrogènica del tamoxifèn.[73] Els efectes del tamoxifèn sobre l'expressió de Ki-67 del càncer de mama, els nivells de globulina d'unió a hormones sexuals (SHBG) i els nivells d'IGF-1 depenen de la dosi en un rang de dosis d'1 a 20 mg/dia en dones amb càncer de mama.[74] S'ha trobat que el tamoxifèn disminueix els nivells de factor de creixement 1 semblant a la insulina (IGF-1) entre un 17 i un 38% en dones i homes. La supressió de la producció d'IGF-1 al fetge és una acció coneguda dels estrògens i els SERM.[75]

Altres activitats

[modifica]

L'afimoxifèn és un agonista del receptor d'estrògens acoblat a proteïna G (GPER) amb una afinitat relativament baixa. La seva afinitat pel receptor està entre 100 i 1.000 nM, respecte de 3 a 6 nM de l'estradiol.[76] A més de la seva activitat com a SERM, l'afimoxifèn s'uneix tant al receptor relacionat amb estrògens β com al receptor relacionat amb estrògens γ i és un antagonista del receptor relacionat amb estrògens γ.[77]

S'ha trobat que el norendoxifèn (4-hidroxi- N, N- didesmetiltamoxifèn), un altre metabòlit actiu del tamoxifèn, actua com un potent inhibidor competitiu de l'aromatasa (IC50 = 90 nM), i també pot estar implicat en l'activitat antiestrogènica del tamoxifèn.[78]

A més de la seva activitat com a SERM, el tamoxifèn és un inhibidor potent i selectiu de la proteïna-cinasa C, i és actiu en aquest sentit a concentracions terapèutiques. Es creu que aquesta acció és la base de l'eficàcia del tamoxifèn en el tractament del trastorn bipolar.[79]

El tamoxifèn és un inhibidor de la glicoproteïna P.[80]

El 2018, es va descobrir que el tamoxifèn interacciona directament amb el transportador de dopamina (DAT) i actua com un inhibidor atípic de la recaptació de dopamina (DRI). Té una potència feble (54% d'inhibició de la captació de dopamina a 10 μM) i no té cap efecte ni estimulant ni depressiu quan s'administra per si mateix. El perfil inusual de l'activitat DRI ha fet que el tamoxifèn sigui d'interès potencial com a punt de partida per a la modificació estructural en el desenvolupament de nous fàrmacs per al tractament del trastorn per l'ús d'estimulants.[81][82]

Farmacocinètica

[modifica]

Absorció

[modifica]

El tamoxifèn per via oral s'absorbeix ràpidament i àmpliament dels intestins. La biodisponibilitat oral del tamoxifèn és aproximadament del 100%, cosa que suggereix un metabolisme mínim de primer pas als intestins i al fetge. Després de la ingesta, els nivells màxims de tamoxifèn es produeixen després de tres a set hores.[9][83][84] Els nivells d'estat estacionari de tamoxifèn s'assoleixen normalment després de 3 a 4 setmanes d'administració diària, i possiblement s'allarguin fins a les 16 setmanes.[9][85] Per la seva part, els nivells d'estat estacionari d'afimoxifèn s'assoleixen després de 8 setmanes d'administració diària.[85][86] Els nivells màxims de tamoxifèn després d'un sola dosi de 40 mg per via oral era de 65 ng/ml, i els nivells d'estat estacionari amb un tractament de 20 mg diaris eren de 310 ng/ml.[9] Els nivells de tamoxifèn mostren una clara dependència de la dosi en un rang de dosificació d'1 a 20 mg/dia.[9][87] Els nivells d'endoxifèn són aproximadament de 5 a 10 vegades més alts que els d'afimoxifèn, amb una gran variabilitat interindividual.[61][62] Els nivells d'endoxifèn s'han reportat entre 10,8 i 15,9 ng/ml en estat estacionari en metabolitzadors normals de CYP2D6, durant una teràpia de 20 mg/dia de tamoxifèn.[62] Els metabòlits més abundants del tamoxifèn pel que fa a les concentracions circulants són N-desmetiltamoxifè, N,N-didesmetiltamoxifè, (Z)-endoxifèn i N-òxid de tamoxifèn.[88][89]

Distribució

[modifica]

El volum de distribució del tamoxifèn és de 50 a 60 L/kg i la seva eliminació s'ha estimat entre 1,2 i 5,1 L/hora.[9][84] S'han trobat concentracions elevades de tamoxifèn a la mama, l'úter, el fetge, els ronyons, els pulmons, el pàncrees i el teixit ovari en animals i humans.[9] S'ha trobat que els nivells de tamoxifèn a l'úter són de 2 a 3 vegades més alts que en circulació,[9] i als pits, 10 vegades més alts.[87] La unió a proteïnes plasmàtiques de tamoxifèn i afimoxifèn és superior al 99%.[86] La majoria del tamoxifèn està unit a l'albúmina.[9] L'albúmina sola s'uneix al 98,8% del tamoxifèn, mentre que altres proteïnes plasmàtiques no estan molt implicades.[90]

Metabolisme

[modifica]

El tamoxifèn és un profàrmac i es metabolitza al fetge per les isoformes del citocrom p450 CYP3A4, CYP2C9 i CYP2D6 en metabòlits actius com l'endoxifèn (4-hidroxi-N-desmetiltamoxifè) i l'afimoxifèn (4-hidroxitamoxifen).[9][62] La conversió de tamoxifèn per N-desmetilació en N-desmetiltamoxifèn, que és catalitzat principalment per CYP3A4 i CYP3A5, és responsable d'aproximadament el 92% del metabolisme del tamoxifèn. Per contra, la 4-hidroxilació del tamoxifèn en afimoxifèn és responsable només d'un 7% del metabolisme del tamoxifèn. Després de la seva formació, l'N-desmetiltamoxifèn s'oxida en diversos altres metabòlits, el més notable dels quals és l'endoxifèn.[61] Un altre metabòlit actiu, el norendoxifèn (4-hidroxi-N,N-didesmetiltamoxifèn), es forma mitjançant la N-desmetilació d'endoxifèn o la 4-hidroxilació de N,N-didesmetiltamoxifèn.[62] El tamoxifèn i els seus metabòlits se sotmeten a conjugació, incloent glucuronidació i sulfatació.[85] El tamoxifèn pot inhibir el seu propi metabolisme.[9]

Eliminació

[modifica]

El tamoxifèn té una llarga semivida (vida mitjana d'eliminació) de 5 a 7 dies, amb un rang d'entre 4 i 11 dies.[9][62][84] De la mateixa manera, la vida mitjana de l'afimoxifèn és de 14 dies.[86] Per contra, la vida mitjana de l'endoxifèn és de 50 a 70 hores (2-3 dies).[62] La llarga vida mitjana del tamoxifèn i l'afimoxifèn s'atribueix a la seva elevada unió a proteïnes plasmàtiques, així com a la recirculació enterohepàtica. En suspendre el tractament, els nivells de tamoxifèn i els seus metabòlits persisteixen en la circulació durant almenys 6 setmanes.[86] El tamoxifèn s'excreta per la bilis i s'elimina principalment per la femta, tot i que petites quantitats s'eliminen per l'orina.[9]

Química

[modifica]

El tamoxifèn és un SERM no esteroide de la família del trifeniletilèn i va ser derivat estructuralment d'estrògens semblants al dietilstilbestrol, i d'antiestrògens com el clorotrianisè i l'etamoxitrifetol.[91][92][93][94] Inicialment, es va sintetitzar clomifèn, i posteriorment es va desenvolupar el tamoxifèn.[91][93][94] El tamoxifèn està estretament relacionat estructuralment amb altres trifeniletilens, com el clomifèn, la nafoxidina, l'ospemifèn, el toremifèn i molts altres. Altres SERM, com el raloxifèn, són estructuralment diferents del tamoxifèn i altres trifeniletilens.[6][95]

Història

[modifica]

Desenvolupament

[modifica]

A finals de la dècada del 1950, les empreses farmacèutiques investigaven activament una classe de compostos anti-estrògens recentment descoberta, amb l'esperança de desenvolupar una píndola anticonceptiva del dia després. Arthur L. Walpole era un endocrinòleg reproductiu que va dirigir aquest equip als laboratoris d'investigació d'ICI Pharmaceuticals.[8] Va ser allà, l'any 1962, que la química Dora Richardson va sintetitzar per primera vegada el tamoxifèn, conegut aleshores com ICI-46.474, quan buscava crear derivats de trifeniletilè per al projecte de la píndola anticonceptiva que el seu equip estava investigant.[96]

Aquest compost es va crear originalment per funcionar com a inhibidor d'estrògens, però es va trobar que estimulava l'ovulació en els participants de l'assaig de proves de fàrmacs.[7] Walpole i els seus col·legues van presentar una patent al Regne Unit aquell mateix any, però la protecció de patents d'aquest compost es va negar repetidament als EUA fins als anys vuitanta.[97] El tamoxifèn finalment va rebre l'aprovació de màrqueting com a tractament de fertilitat, però la classe de compostos mai va resultar útil en l'anticoncepció humana. Feia molts anys que es coneixia un vincle entre els estrògens i el càncer de mama, però els tractaments contra el càncer no eren una prioritat corporativa en aquell moment, i els interessos personals de Walpole van mantenir viu el desenvolupament del fàrmac i la lluita per una patent als Estats Units.[8] Només quan Walpole va amenaçar de dimitir, que l'empresa va decidir permetre assaigs per testar el tamoxifèn com un fàrmac pel tractament del càncer de mama. L'equip de Walpole estava format per Dora Richardson i GA Snow, que van treballar en la part de química del projecte, juntament amb GE Paget i JK Walley, que es van centrar principalment en la part biològica.[7]

El tamoxifèn és un dels tres fàrmacs d'un protocol antiangiogènic desenvolupat per Judah Folkman, investigador de l'Hospital Infantil de la Harvard Medical School de Boston. Folkman va descobrir a la dècada del 1970 que l'angiogènesi —el creixement de nous vasos sanguinis— juga un paper important en el desenvolupament del càncer. Des del seu descobriment, va néixer un camp completament nou d'investigació del càncer. Des del 1992 s'han dut a terme assaigs clínics sobre inhibidors de l'angiogènesi utilitzant molts fàrmacs diferents. Els investigadors de Harvard van desenvolupar un protocol específic per a un gos golden retriever, anomenat Navy, que estava lliure de càncer després de rebre el còctel prescrit de celecoxib, doxiciclina i tamoxifèn.[98] A més, s'ha demostrat que el tractament amb tamoxifèn per si sol té efectes antiangiogènics en models de càncer en animals que semblen ser, almenys en part, independents de les propietats antagonistes de l'ER del tamoxifèn.[99]

Altres antiestrògens, com l'etamoxitrifetol (MER-25) i el clomifèn (MRL-41), s'havien avaluat per al tractament del càncer de mama abans del tamoxifèn. Es va trobar que eren efectius, però estaven afectats de problemes de toxicitat.[100][101] El primer estudi clínic del tamoxifèn va tenir lloc a l'Hospital Christie l'any 1971, i va mostrar un efecte convincent en el càncer de mama avançat, però, tanmateix, el programa de desenvolupament de l'ICI va estar a punt de finalitzar quan es va revisar el 1972.[102] En un article inèdit dels primers dies de l'assaig, Dora Richardson va documentar l'entusiasme del seu equip sobre els efectes del tamoxifèn per contrarestar els problemes d'infertilitat i els primers efectes positius trobats en pacients amb càncer de mama. Malauradament, aquest treball no va ser ben rebut per tothom, ja que se suposava que l'equip estava buscant una píndola anticonceptiva.[7] El desenvolupament posterior del tamoxifèn podria haver estat reforçat per un segon estudi clínic realitzat per Harold WC Ward a l'Hospital Queen Elizabeth, de Birmingham.[103] L'estudi de Ward va mostrar una resposta més definitiva al fàrmac a una dosi més alta. Walpole també hauria ajudat a convèncer l'empresa a comercialitzar el tamoxifèn per al càncer de mama en fase tardana.[97] També va ser fonamental en el finançament de V. Craig Jordan per treballar amb el tamoxifèn. El 1972, ICI Pharmaceuticals Division va abandonar el desenvolupament d'un anticonceptiu basat en el tamoxifèn per raons financeres. El fàrmac es va reinventar i va esdevenir l'estàndard per al tractament adjuvant del càncer de mama i per a la prevenció de la quimioteràpia en dones d'alt risc.[104] Dos llibres, Estrogen Action, Selective Estrogen Receptor Modulators and Women's Health (Imperial College Press, 2013)[105] i Tamoxifen: Pioneering Medicine in Breast Cancer (Springer, 2013)[106] expliquen aquesta història.

Comparació dels primers estudis clínics amb antiestrògnes per al tractament de càncer avançat[100][101]
Antiestrògen Dosi Data Taxa de
resposta 		Efectes adversos
Etamoxitrifetol 500–4.500 mg/dia 1960 25% Episodis psicòtics aguts
Clomifèn 100–300 mg/dia 1964–1974 34% Risc de cataractes
Nafoxidina 180–240 mg/dia 1976 31% Cataractes, ictiosi, fotofòbia
Tamoxifèn 20–40 mg/dia 1971–1973 31% Trombocitopènia transitòria

Consolidació

[modifica]

El 1980 es va publicar el primer assaig que demostrava que el tamoxifèn combinat amb quimioteràpia millorava la supervivència dels pacients amb càncer de mama precoç.[107] En la malaltia avançada, el tamoxifèn només es reconeix com a efectiu en pacients amb ER+, però els primers assaigs no van seleccionar pacients amb ER+ i, a mitjans dels anys vuitanta, el quadre de l'assaig clínic no mostrava un avantatge important per al tamoxifèn.[108] No obstant això, el tamoxifèn va tenir un perfil d'efectes secundaris relativament lleu i van continuar nombrosos assaigs.

La farmacologia dels SERM es va descobrir, definir i desxifrar durant la dècada de 1980.[109] Es va descriure una estratègia clínica que va portar a la creació de SERM com un grup de medicaments multifuncionals destinats al tractament o prevenció de moltes afeccions en dones postmenopàusiques, per exemple, l'osteoporosi i el càncer de mama.[110][111]

Les primeres vendes de tamoxifèn tant al Regne Unit com als Estats Units van superar amb escreix l'estimació original d'ICI, però malgrat això, a la revisió anual de la cartera, els membres de la junta d'ICI encara afirmarien que «no hi havia mercat per al càncer», deixant que l'èxit de màrqueting del fàrmac depengués dels seus resultats clínics i dels interessos dels metges i científics. Poc després, Dora Richardson va publicar una història de tamoxifèn que, inusualment per a aquest tipus de paper, incloïa cartes de pacients que atribuïen la seva curació al fàrmac. Aquests testimonis van ajudar a donar forma i impulsar la investigació, justificant-la tant moralment com científicament.[7]

No va ser fins al 1998 que la metaanàlisi del grup col·laboratiu d'assaigs del càncer de mama precoç, amb seu a Oxford, va demostrar definitivament que el tamoxifèn era eficaç per al càncer de mama precoç.[112]

Les vendes globals de tamoxifèn el 2001 van ser d'aproximadament 1.020 milions de dòlars.[113] Des de l'expiració de la patent l'any 2002, està àmpliament disponible com a medicament genèric a tot el món. L'any 2004, el tamoxifèn va ser el fàrmac hormonal més venut del món per al tractament del càncer de mama.[114]

Recerca

[modifica]

En la síndrome de McCune-Albright (MAS) el tamoxifèn s'ha utilitzat per tractar la pubertat prematura i les seves conseqüències. S'ha vist que el tamoxifèn disminueix la ràpida maduració òssia, resultat d'un excés d'estrògens i altera l'alçada prevista de l'adult (HAP).[115][116] Els mateixos efectes també s'han vist en nois pubertals baixets.[117] No obstant això, un estudi in vitro de 2007 i, posteriorment, un estudi in vivo de 2008 han demostrat que el tamoxifèn indueix l'apoptosi en els condròcits de les plaques de creixement, redueix els nivells sèrics de factor de creixement semblant a la insulina 1 (IGF-1) i provoca un retard persistent del creixement ossi radial longitudinal i cortical en rates mascles joves, la qual cosa porta els investigadors a expressar la seva preocupació per tractar amb tamoxifèn als joves en edat de creixement.[118][119]

El tamoxifèn s'ha estudiat en el tractament de les rares condicions de la fibrosi retroperitoneal[120] i la mesenteritis esclerosant idiopàtica.[121] També s'ha proposat com a part d'un pla de tractament per a la tiroïditis de Riedel.[122]

S'utilitza com a eina d'investigació per a desencadenar l'expressió gènica específica del teixit en moltes construccions d'expressió condicional en animals modificats genèticament, inclosa una versió de la tècnica de recombinació Cre-Lox.[123] Tot i que s'utilitza àmpliament en la investigació transgènica, el fort efecte anabòlic del tamoxifèn sobre l'os podria confondre aquest enfocament, especialment pel que fa a construccions dirigides als ossos.

El tamoxifèn pot ser eficaç en el tractament de la mania en persones amb trastorn bipolar. Es creu que això es deu al bloqueig de la proteïna-cinasa C (PKC), un enzim que regula l'activitat de les neurones al cervell. Els investigadors creuen que la PKC és hiperactiva durant la mania en pacients bipolars.[124][125] L'any 2019, l'endoxifèn —un metabòlit actiu important del tamoxifèn, amb una inhibició de PKC quatre vegades més potent— estava en assaigs clínics de fase III per al trastorn bipolar.[126][127]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tamoxifen Citrate» (en anglès). National Cancer Institute, 26-08-2015. Arxivat de l'original el 2016-01-04. [Consulta: 28 novembre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Tamoxifen Citrate» (en anglès). Drugs.com. The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2014-01-04. [Consulta: 27 novembre 2015].
  3. ↑ «Selective estrogen receptor modulators» (en anglès). Drugs.com. Arxivat de l'original el 2013-12-09. [Consulta: 28 novembre 2015].
  4. ↑ Institut d'Estudis Catalans; Fundació Acadèmica de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears «tamoxifèn». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball. TERMCAT, 2015 [Consulta: 25 març 2025].
  5. ↑ Culell, Pere; Fandos, Adelaida; Nieto, Maribel. «tamoxifèn». Diccionari de sinologia. TERMCAT, 2015. Arxivat de l'original el 2023-03-24. [Consulta: 25 març 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 Marín, Fernando; Barbancho, Mª Carmen. Antonio Cano, Joacquim Calaf i Alsina, Jose Luis Dueñas-Diez (eds.). Selective Estrogen Receptor Modulators a New Brand of Multitarget Drugs (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2006, p. 52-. ISBN 9783540347422. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Quirke, Viviane M. «Tamoxifen from Failed Contraceptive Pill to Best-Selling Breast Cancer Medicine: A Case-Study in Pharmaceutical Innovation». Frontiers in Pharmacology, 8, 12-09-2017. DOI: 10.3389/fphar.2017.00620. ISSN: 1663-9812. PMC: 5600945. PMID: 28955226.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Jordan, V. Craig «Tamoxifen (ICI46,474) as a targeted therapy to treat and prevent breast cancer» (en anglès). British Journal of Pharmacology, 147, S1, 1-2006. DOI: 10.1038/sj.bjp.0706399. ISSN: 0007-1188. PMC: 1760730. PMID: 16402113.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 Morello, Karla C.; Wurz, Gregory T.; DeGregorio, Michael W. «Pharmacokinetics of Selective Estrogen Receptor Modulators:» (en anglès). Clinical Pharmacokinetics, 42, 4, 2003, pàg. 361–372. DOI: 10.2165/00003088-200342040-00004. ISSN: 0312-5963.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Nolvadex (Tamoxifen Citrate) tablets» (en anglès). DailyMed, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2021. [Consulta: 12 setembre 2021].
  11. ↑ «Tamoxifen Use During Pregnancy» (en anglès). Drugs.com, 13-06-2024. Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 27 gener 2020].
  12. ↑ Organització Mundial de la Salut. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019 (Llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO) (en anglès), 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06.  Arxivat 2025-04-02 a Wayback Machine.
  13. ↑ Jordan, V. Craig «A current view of tamoxifen for the treatment and prevention of breast cancer» (en anglès). British Journal of Pharmacology, 110, 2, 10-1993, pàg. 507–517. DOI: 10.1111/j.1476-5381.1993.tb13840.x. ISSN: 0007-1188. PMC: 2175926. PMID: 8242225.
  14. ↑ Romero, Sally AD; Young, Katie; Hickey, Martha; Su, H Irene «Levonorgestrel intrauterine system for endometrial protection in women with breast cancer on adjuvant tamoxifen» (en anglès). Cochrane Database of Systematic Reviews, 2021, 2, 21-12-2020. DOI: 10.1002/14651858.CD007245.pub4. PMC: 8092675. PMID: 33348436.
  15. ↑ «Breast cancer in men» (en anglès). CancerHelp UK. Cancer Research UK, 28-09-2007. Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 22 març 2009].
  16. ↑ «Tamoxifen Information: reducing the incidence of breast cancer in women at high risk» (en anglès). U.S. Food and Drug Administration | Center for Drug Evaluation and Research, 07-07-2005. Arxivat de l'original el 19 juny 2007. [Consulta: 3 juliol 2007].
  17. ↑ Burstein, Harold J.; Temin, Sarah; Anderson, Holly; Buchholz, Thomas A.; Davidson, Nancy E. «Adjuvant Endocrine Therapy for Women With Hormone Receptor–Positive Breast Cancer: American Society of Clinical Oncology Clinical Practice Guideline Focused Update» (en anglès). Journal of Clinical Oncology, 32, 21, 20-07-2014, pàg. 2255–2269. Arxivat de l'original el 2024-12-17. DOI: 10.1200/JCO.2013.54.2258. ISSN: 0732-183X. PMC: 4876310. PMID: 24868023 [Consulta: 31 març 2025].
  18. ↑ Early Breast Cancer Trialists' Collaborative Group (EBCTCG) «Relevance of breast cancer hormone receptors and other factors to the efficacy of adjuvant tamoxifen: patient-level meta-analysis of randomised trials» (en anglès). The Lancet, 378, 9793, 8-2011, pàg. 771–784. Arxivat de l'original el 2025-01-20. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60993-8. PMC: 3163848. PMID: 21802721 [Consulta: 31 març 2025].
  19. ↑ «Study of Tamoxifen and Raloxifene (STAR) Trial» (en anglès). National Cancer Institute | U.S. National Institutes of Health, 26-04-2006. Arxivat de l'original el 2007-07-04. [Consulta: 3 juliol 2007].
  20. ↑ «STAR Study of Tamoxifen and Raloxifen» (en anglès americà). National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project (NSABP). University of Pittsburgh. Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 3 juliol 2007].
  21. ↑ «Study Finds New Use for Raloxifene: Reducing Breast Cancer in High-Risk Postmenopausal Women» (en anglès). Dr. Susan Love Research Foundation, 22-04-2006. Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 19 març 2009].
  22. ↑ Lapid, Oren; van Wingerden, Jan J.; Perlemuter, Leon «Tamoxifen therapy for the management of pubertal gynecomastia: a systematic review» (en anglès). jpem, 26, 9-10, 01-10-2013, pàg. 803–807. DOI: 10.1515/jpem-2013-0052. ISSN: 2191-0251.
  23. ↑ Viani, Gustavo Arruda; Bernardes da Silva, Lucas Godói; Stefano, Eduardo Jose «Prevention of Gynecomastia and Breast Pain Caused by Androgen Deprivation Therapy in Prostate Cancer: Tamoxifen or Radiotherapy?» (en anglès). International Journal of Radiation Oncology*Biology*Physics, 83, 4, 7-2012, pàg. e519–e524. Arxivat de l'original el 2023-04-10. DOI: 10.1016/j.ijrobp.2012.01.036 [Consulta: 31 març 2025].
  24. ↑ Parker, Lawrence N.; Gray, David R.; Lai, Michael K.; Levin, Ellis R. «Treatment of gynecomastia with tamoxifen: A double-blind crossover study» (en anglès). Metabolism, 35, 8, 8-1986, pàg. 705–708. DOI: 10.1016/0026-0495(86)90237-4.
  25. ↑ Luis Román, Daniel Antonio de; Aller de la Fuente, Rocío; Cuéllar Olmedo, Luis Ángel; Terroba Larumbe, María Concepción; Romero Bobillo, Enrique «Anabolizantes esteroideos y ginecomastia: Revisión de la literatura». Anales de medicina interna, 18, 9, 2001, pàg. 489–491. DOI: 10.4321/S0212-71992001000900010. ISSN: 0212-7199.
  26. ↑ Thomas, Benjamin; Magos, Adam «Modern management of dysmenorrhoea» (en anglès). Trends in Urology, Gynaecology & Sexual Health, 14, 5, 9-2009, pàg. 25–29. Arxivat de l'original el 2022-10-30. DOI: 10.1002/tre.120. ISSN: 1362-5306 [Consulta: 31 març 2025].
  27. ↑ Nagy, Hassan; Carlson, Karen; Khan, Moien AB «Dysmenorrhea» (en anglès). StatPearls. StatPearls Publishing [Treasure Island (FL)], 2024. PMID: 32809669.
  28. ↑ Steiner, Anne Z.; Terplan, Mishka; Paulson, Richard J. «Comparison of tamoxifen and clomiphene citrate for ovulation induction: a meta-analysis» (en anglès). Human Reproduction, 20, 6, 01-06-2005, pàg. 1511–1515. DOI: 10.1093/humrep/deh840. ISSN: 1460-2350.
  29. ↑ Chua, M. E.; Escusa, K. G.; Luna, S.; Tapia, L. C.; Dofitas, B. «Revisiting oestrogen antagonists (clomiphene or tamoxifen) as medical empiric therapy for idiopathic male infertility: a meta-analysis» (en anglès). Andrology, 1, 5, 9-2013, pàg. 749–757. Arxivat de l'original el 2023-01-27. DOI: 10.1111/j.2047-2927.2013.00107.x [Consulta: 31 març 2025].
  30. ↑ Sadeghi, Sepideh; Reza Talebi, Ali; Shahedi, Abbas; Reza Moein, Mohammad; Abbasi-sarcheshmeh, Abolghasem «Effects of different doses of tamoxifen on the sperm parameters and chromatin quality in mice: An experimental model». International Journal of Reproductive BioMedicine (IJRM), 17, 4, 10-06-2019, pàg. 279–286. DOI: 10.18502/ijrm.v17i4.4553. ISSN: 2476-3772. PMC: 6686649. PMID: 31435602.
  31. ↑ Corrada, Y.; Arias, D.; Rodríguez, R.; Spaini, E.; Fava, F. «Effect of tamoxifen citrate on reproductive parameters of male dogs» (en anglès). Theriogenology, 61, 7-8, 5-2004, pàg. 1327–1341. Arxivat de l'original el 2024-09-18. DOI: 10.1016/j.theriogenology.2003.07.020 [Consulta: 31 març 2025].
  32. ↑ 32,0 32,1 Neyman, Anna; A Eugster, Erica «Treatment of Girls and Boys with McCune». Pediatric Endocrinology Reviews, 15, 2, 12-2017, pàg. 136–141. Arxivat de l'original el 2024-09-28. DOI: 10.17458/per.vol15.2017.nau.treatmentgirlsboys. PMC: 5808444. PMID: 29292624 [Consulta: 31 març 2025].
  33. ↑ 33,0 33,1 Haddad, Nadine G.; Eugster, Erica A. «Peripheral precocious puberty including congenital adrenal hyperplasia: causes, consequences, management and outcomes» (en anglès). Best Practice & Research Clinical Endocrinology & Metabolism, 33, 3, 6-2019, pàg. 101273. Arxivat de l'original el 2024-09-21. DOI: 10.1016/j.beem.2019.04.007 [Consulta: 31 març 2025].
  34. ↑ Zacharin, Margaret. Disorders of Puberty: Pharmacotherapeutic Strategies for Management (en anglès). 261. Cham: Springer International Publishing, 2019, p. 507–538. DOI 10.1007/164_2019_208.. ISBN 978-3-030-50493-9. 
  35. ↑ «tamoxifen citrate» (en anglès). NCI Drug Dictionary. National Cancer Institute, 02-02-2011. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 12 setembre 2021].
  36. ↑ «Medications Effective in Reducing Risk of Breast Cancer But Increase Risk of Adverse Effects» (en anglès). OncoGenetics.Org, 15-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-24. [Consulta: 14 setembre 2009].
  37. ↑ Gallo, M. A.; Kaufman, D. «Antagonistic and agonistic effects of tamoxifen: significance in human cancer». Seminars in Oncology, 24, 1 Suppl 1, 2-1997, pàg. S1–71–S1-80. Arxivat de l'original el 2025-02-03. ISSN: 0093-7754. PMID: 9045319 [Consulta: 31 març 2025].
  38. ↑ Grilli, Sandro «Tamoxifen (TAM): the dispute goes on». Annali dell'Istituto Superiore Di Sanita, 42, 2, 2006, pàg. 170–173. ISSN: 0021-2571. PMID: 17033137.
  39. ↑ «Tamoxifen for Breast Cancer & Side Effects» (en anglès). Health and Life, 11-12-2009. Arxivat de l'original el 2010-02-16. [Consulta: 31 març 2025].
  40. ↑ «Known and Probable Carcinogens» (en anglès). American Cancer Society, 03-02-2006. Arxivat de l'original el 2008-03-17. [Consulta: 21 març 2008].
  41. ↑ Esteva, F.J.; Hortobagyi, G.N. «Comparative assessment of lipid effects of endocrine therapy for breast cancer: Implications for cardiovascular disease prevention in postmenopausal women» (en anglès). The Breast, 15, 3, 6-2006, pàg. 301–312. DOI: 10.1016/j.breast.2005.08.033.
  42. ↑ Decensi, Andrea; Maisonneuve, Patrick; Rotmensz, Nicole; Bettega, Donato; Costa, Alberto «Effect of Tamoxifen on Venous Thromboembolic Events in a Breast Cancer Prevention Trial» (en anglès). Circulation, 111, 5, 08-02-2005, pàg. 650–656. DOI: 10.1161/01.CIR.0000154545.84124.AC. ISSN: 0009-7322.
  43. ↑ Harvey, Harold A.; Kimura, Morihiko; Hajba, Alajos «Toremifene: An evaluation of its safety profile» (en anglès). The Breast, 15, 2, 4-2006, pàg. 142–157. Arxivat de l'original el 2018-06-26. DOI: 10.1016/j.breast.2005.09.007 [Consulta: 31 març 2025].
  44. ↑ Felix de la Iglesia, George Feuer, Ross Cameron (eds.). Drug-Induced Hepatotoxicity (en anglès). Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 565–. ISBN 978-3-642-61013-4. 
  45. ↑ Osman, Khalid A; Osman, Meissa M; Ahmed, Mohamed H «Tamoxifen-induced non-alcoholic steatohepatitis: where are we now and where are we going?» (en anglès). Expert Opinion on Drug Safety, 6, 1, 1-2007, pàg. 1–4. DOI: 10.1517/14740338.6.1.1. ISSN: 1474-0338.
  46. ↑ Goetz, Matthew P.; Rae, James M.; Suman, Vera J.; Safgren, Stephanie L.; Ames, Matthew M. «Pharmacogenetics of Tamoxifen Biotransformation Is Associated With Clinical Outcomes of Efficacy and Hot Flashes» (en anglès). Journal of Clinical Oncology, 23, 36, 20-12-2005, pàg. 9312–9318. Arxivat de l'original el 2020-01-02. DOI: 10.1200/JCO.2005.03.3266. ISSN: 0732-183X [Consulta: 1r abril 2025].
  47. ↑ Beverage, Jacob N.; Sissung, Tristan M.; Sion, Amy M.; Danesi, Romano; Figg, William D. «CYP2D6 polymorphisms and the impact on tamoxifen therapy» (en anglès). Journal of Pharmaceutical Sciences, 96, 9, 9-2007, pàg. 2224–2231. Arxivat de l'original el 2024-11-16. DOI: 10.1002/jps.20892 [Consulta: 1r abril 2025].
  48. ↑ Schroth, Werner «Association Between CYP2D6 Polymorphisms and Outcomes Among Women With Early Stage Breast Cancer Treated With Tamoxifen» (en anglès). JAMA, 302, 13, 07-10-2009, pàg. 1429. DOI: 10.1001/jama.2009.1420. ISSN: 0098-7484. PMC: 3909953. PMID: 19809024.
  49. ↑ «What is Tamoxitest? How does DNA testing help?» (en anglès). Genelex Corporation. Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 1r abril 2025].
  50. ↑ Loi, Sherene; Criscitiello; Fumagalli; Saini «Tamoxifen in early-stage estrogen receptor-positive breast cancer: overview of clinical use and molecular biomarkers for patient selection» (en anglès). OncoTargets and Therapy, 12-2010, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2021-04-09. DOI: 10.2147/OTT.S10155. ISSN: 1178-6930. PMC: 3084302. PMID: 21552410 [Consulta: 1r abril 2025].
  51. ↑ Jin, Y.; Desta, Z.; Stearns, V.; Ward, B.; Ho, H. «CYP2D6 Genotype, Antidepressant Use, and Tamoxifen Metabolism During Adjuvant Breast Cancer Treatment» (en anglès). JNCI Journal of the National Cancer Institute, 97, 1, 05-01-2005, pàg. 30–39. Arxivat de l'original el 2024-04-18. DOI: 10.1093/jnci/dji005. ISSN: 0027-8874 [Consulta: 1r abril 2025].
  52. ↑ Meyer, Lacey. «CDC picks up the tab for colon cancer screening» (en anglès). Cure. MJH Life Sciences, hivern 2009. Arxivat de l'original el 2023-03-22. [Consulta: 1r abril 2025].
  53. ↑ Kelly, C. M; Juurlink, D. N; Gomes, T.; Duong-Hua, M.; Pritchard, K. I «Selective serotonin reuptake inhibitors and breast cancer mortality in women receiving tamoxifen: a population based cohort study» (en anglès). BMJ, 340, feb08 1, 08-02-2010, pàg. c693–c693. DOI: 10.1136/bmj.c693. ISSN: 0959-8138.
  54. ↑ Shiau, Andrew K.; Barstad, Danielle; Loria, Paula M.; Cheng, Lin; Kushner, Peter J. «The Structural Basis of Estrogen Receptor/Coactivator Recognition and the Antagonism of This Interaction by Tamoxifen» (en anglès). Cell, 95, 7, 12-1998, pàg. 927–937. Arxivat de l'original el 2025-01-19. DOI: 10.1016/S0092-8674(00)81717-1 [Consulta: 1r abril 2025].
  55. ↑ Wang, Dong-Yu; Fulthorpe, Roberta; Liss, Steven N.; Edwards, Elizabeth A. «Identification of Estrogen-Responsive Genes by Complementary Deoxyribonucleic Acid Microarray and Characterization of a Novel Early Estrogen-Induced Gene: EEIG1» (en anglès). Molecular Endocrinology, 18, 2, 2-2004, pàg. 402–411. Arxivat de l'original el 2023-11-17. DOI: 10.1210/me.2003-0202. ISSN: 0888-8809 [Consulta: 1r abril 2025].
  56. ↑ Nakamura, Takashi; Imai, Yuuki; Matsumoto, Takahiro; Sato, Shingo; Takeuchi, Kazusane «Estrogen Prevents Bone Loss via Estrogen Receptor α and Induction of Fas Ligand in Osteoclasts» (en anglès). Cell, 130, 5, 9-2007, pàg. 811–823. Arxivat de l'original el 2025-01-20. DOI: 10.1016/j.cell.2007.07.025 [Consulta: 1r abril 2025].
  57. ↑ Krum, Susan A; Miranda-Carboni, Gustavo A; Hauschka, Peter V; Carroll, Jason S; Lane, Timothy F «Estrogen protects bone by inducing Fas ligand in osteoblasts to regulate osteoclast survival». The EMBO Journal, 27, 3, 06-02-2008, pàg. 535–545. DOI: 10.1038/sj.emboj.7601984. ISSN: 0261-4189. PMC: 2241656. PMID: 18219273.
  58. ↑ Mincey, Betty A.; Moraghan, Thomas J.; Perez, Edith A. «Prevention and Treatment of Osteoporosis in Women With Breast Cancer» (en anglès). Mayo Clinic Proceedings, 75, 8, 8-2000, pàg. 821–829. DOI: 10.4065/75.8.821.
  59. ↑ Rabe, T.; Runnebaum, B.; Kellermeier-Wittlinger, S. Gynäkologische Endokrinologie und Fortpflanzungsmedizin: Band 1: Gynäkologische Endokrinologie (en alemany). Springer-Verlag, 17 abril 2013, p. 88–. ISBN 978-3-662-07635-4. 
  60. ↑ Wallach, Edward E.; Hammond, Charles B.; Maxson, Wayne S. «Current status of estrogen therapy for the menopause» (en anglès). Fertility and Sterility, 37, 1, 1-1982, pàg. 5–25. DOI: 10.1016/S0015-0282(16)45970-4.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 Klein, Daniel J.; Thorn, Caroline F.; Desta, Zeruesenay; Flockhart, David A.; Altman, Russ B. «PharmGKB summary: tamoxifen pathway, pharmacokinetics» (en anglès). Pharmacogenetics and Genomics, 23, 11, 11-2013, pàg. 643–647. DOI: 10.1097/FPC.0b013e3283656bc1. ISSN: 1744-6872. PMC: 4084801. PMID: 23962908.
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 62,5 62,6 62,7 Sanchez-Spitman, A.B.; Swen, J.J.; Dezentje, V.O.; Moes, D.J.A.R.; Gelderblom, H. «Clinical pharmacokinetics and pharmacogenetics of tamoxifen and endoxifen» (en anglès). Expert Review of Clinical Pharmacology, 12, 6, 03-06-2019, pàg. 523–536. Arxivat de l'original el 2023-01-27. DOI: 10.1080/17512433.2019.1610390. ISSN: 1751-2433 [Consulta: 1r abril 2025].
  63. ↑ Ahmad, A; Shahabuddin, S; Sheikh, S; Kale, P; Krishnappa, M «Endoxifen, a New Cornerstone of Breast Cancer Therapy: Demonstration of Safety, Tolerability, and Systemic Bioavailability in Healthy Human Subjects». Clinical Pharmacology & Therapeutics, 88, 6, 12-2010, pàg. 814–817. DOI: 10.1038/clpt.2010.196. ISSN: 0009-9236.
  64. ↑ Kuhl, H «Pharmacology of estrogens and progestogens: influence of different routes of administration» (en anglès). Climacteric, 8, sup1, 8-2005, pàg. 3–63. DOI: 10.1080/13697130500148875. ISSN: 1369-7137.
  65. ↑ Obstetrics and Gynecology, 105, 5 Pt 1, 5-2005, pàg. 953–961. DOI: 10.1097/01.AOG.0000161958.70059.db. PMID: 15863530.
  66. ↑ Binkhorst, Lisette; Mathijssen, Ron H.J.; Jager, Agnes; van Gelder, Teun «Individualization of tamoxifen therapy: Much more than just CYP2D6 genotyping» (en anglès). Cancer Treatment Reviews, 41, 3, 3-2015, pàg. 289–299. DOI: 10.1016/j.ctrv.2015.01.002.
  67. ↑ Shang, Yongfeng; Hu, Xiao; DiRenzo, James; Lazar, Mitchell A; Brown, Myles «Cofactor Dynamics and Sufficiency in Estrogen Receptor–Regulated Transcription» (en anglès). Cell, 103, 6, 12-2000, pàg. 843–852. Arxivat de l'original el 2025-01-15. DOI: 10.1016/S0092-8674(00)00188-4 [Consulta: 1r abril 2025].
  68. ↑ Massarweh, Suleiman; Osborne, C. Kent; Creighton, Chad J.; Qin, Lanfang; Tsimelzon, Anna «Tamoxifen Resistance in Breast Tumors Is Driven by Growth Factor Receptor Signaling with Repression of Classic Estrogen Receptor Genomic Function» (en anglès). Cancer Research, 68, 3, 01-02-2008, pàg. 826–833. Arxivat de l'original el 2024-12-28. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-07-2707. ISSN: 0008-5472 [Consulta: 1r abril 2025].
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Hurtado, Antoni; Holmes, Kelly A.; Geistlinger, Timothy R.; Hutcheson, Iain R.; Nicholson, Robert I. «Regulation of ERBB2 by oestrogen receptor–PAX2 determines response to tamoxifen» (en anglès). Nature, 456, 7222, 04-12-2008, pàg. 663–666. Arxivat de l'original el 2024-02-03. Bibcode: 2008Natur.456..663H. DOI: 10.1038/nature07483. ISSN: 0028-0836. PMC: 2920208. PMID: 19005469 [Consulta: 1r abril 2025].
  70. ↑ Osborne, C. K.; Bardou, V.; Hopp, T. A.; Chamness, G. C.; Hilsenbeck, S. G. «Role of the Estrogen Receptor Coactivator AIB1 (SRC-3) and HER-2/neu in Tamoxifen Resistance in Breast Cancer» (en anglès). JNCI Journal of the National Cancer Institute, 95, 5, 05-03-2003, pàg. 353–361. Arxivat de l'original el 2024-12-03. DOI: 10.1093/jnci/95.5.353. ISSN: 0027-8874 [Consulta: 1r abril 2025].
  71. ↑ «New Mechanism Predicts Tamoxifen Response: PAX2 gene implicated in tamoxifen-induced inhibition of ERBB2/HER2-mediated tumor growth» (en anglès). Modern Medicine, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 14 novembre 2008].
  72. ↑ «Study sheds new light on tamoxifen resistance» (en anglès). CORDIS News. CORDIS, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 14 novembre 2008].
  73. ↑ Li, Juan; Ma, Zhiguo; Jiang, Ren-wang; Wu, Baojian «Hormone-related pharmacokinetic variations associated with anti-breast cancer drugs» (en anglès). Expert Opinion on Drug Metabolism & Toxicology, 9, 9, 9-2013, pàg. 1085–1095. DOI: 10.1517/17425255.2013.802771. ISSN: 1742-5255.
  74. ↑ Fabian, Carol J.; Kimler, Bruce F. «Selective Estrogen-Receptor Modulators for Primary Prevention of Breast Cancer» (en anglès). Journal of Clinical Oncology, 23, 8, 10-03-2005, pàg. 1644–1655. Arxivat de l'original el 2022-11-08. DOI: 10.1200/JCO.2005.11.005. ISSN: 0732-183X [Consulta: 1r abril 2025].
  75. ↑ Duarte, Felipe H.; Jallad, Raquel S.; Bronstein, Marcello D. «Estrogens and selective estrogen receptor modulators in acromegaly» (en anglès). Endocrine, 54, 2, 11-2016, pàg. 306–314. DOI: 10.1007/s12020-016-1118-z. ISSN: 1355-008X.
  76. ↑ Prossnitz, Eric R.; Arterburn, Jeffrey B. «International Union of Basic and Clinical Pharmacology. XCVII. G Protein–Coupled Estrogen Receptor and Its Pharmacologic Modulators» (en anglès). Pharmacological Reviews, 67, 3, 7-2015, pàg. 505–540. DOI: 10.1124/pr.114.009712. PMC: 4485017. PMID: 26023144.
  77. ↑ Ariazi, Eric A.; Jordan, V. C. «Estrogen-Related Receptors as Emerging Targets in Cancer and Metabolic Disorders» (en anglès). Current Topics in Medicinal Chemistry, 6, 3, pàg. 203–215. Arxivat de l'original el 2024-07-11. DOI: 10.2174/1568026610606030203 [Consulta: 2 abril 2025].
  78. ↑ Liu, Jinzhong; Flockhart, Peter J.; Lu, Deshun; Lv, Wei; Lu, Wenjie Jessie «Inhibition of Cytochrome P450 Enzymes by the E- and Z-Isomers of Norendoxifen» (en anglès). Drug Metabolism and Disposition, 41, 9, 9-2013, pàg. 1715–1720. DOI: 10.1124/dmd.113.052506. PMC: 3876808. PMID: 23824607.
  79. ↑ Zarate, Carlos A.; Manji, Husseini K. «Protein Kinase C Inhibitors: Rationale for Use and Potential in the Treatment of Bipolar Disorder» (en anglès). CNS Drugs, 23, 7, 7-2009, pàg. 569–582. DOI: 10.2165/00023210-200923070-00003. ISSN: 1172-7047. PMC: 2802274. PMID: 19552485.
  80. ↑ Bosch, Floris; Mulder, Frits; Franken, Linda; Willemsen, Annelieke; Rentinck, Marjolein «Effect of the P-glycoprotein inhibitor tamoxifen on edoxaban plasma levels in women with breast cancer». Thrombosis Research, 228, 8-2023, pàg. 46–53. DOI: 10.1016/j.thromres.2023.05.021. ISSN: 1879-2472. PMID: 37269716.
  81. ↑ Nepal, Binod; Das, Sanjay; Reith, Maarten E.; Kortagere, Sandhya «Overview of the structure and function of the dopamine transporter and its protein interactions». Frontiers in Physiology, 14, 03-03-2023. DOI: 10.3389/fphys.2023.1150355. ISSN: 1664-042X. PMC: 10020207. PMID: 36935752.
  82. ↑ Mikelman, Sarah R.; Guptaroy, Bipasha; Schmitt, Kyle C.; Jones, Kymry T.; Zhen, Juan «Tamoxifen Directly Interacts with the Dopamine Transporter» (en anglès). The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 367, 1, 10-2018, pàg. 119–128. DOI: 10.1124/jpet.118.248179. PMC: 7250473. PMID: 30108161.
  83. ↑ Stevens, Craig W.; Brenner, George M. Brenner and Stevens' Pharmacology E-Book (en anglès). Elsevier Health Sciences, 28 setembre 2017, p. 394–. ISBN 978-0-323-39172-6. 
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 DeVita, Vincent T.; Lawrence, Theodore S.; Rosenberg, Steven A. Prostate and Other Genitourinary Cancers: From Cancer: Principles & Practice of Oncology, 10th edition (en anglès). Wolters Kluwer Health, 2016-03-18, p. 990–. ISBN 978-1-4963-5421-1. 
  85. ↑ 85,0 85,1 85,2 Nagar, Swati. «Pharmacokinetics of Anti-Cancer Drugs Used in Breast Cancer Chemotherapy». A: Robert B. Raffa, Ronald J. Tallarida (eds.). Chemo Fog. 678. Nova York: Springer, 2010, p. 124–132 (Advances in Experimental Medicine and Biology). DOI 10.1007/978-1-4419-6306-2_16. PMID: 20738014. ISBN 978-1-4419-6305-5. 
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 86,3 Chabner, Bruce A.; Longo, Dan L. Cancer Chemotherapy and Biotherapy: Principles and Practice (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 7 desembre 2011, p. 655–. ISBN 978-1-4511-4820-6.  Arxivat 1 October 2024[Date mismatch] a Wayback Machine.
  87. ↑ 87,0 87,1 Kisanga, Elton R.; Gjerde, Jennifer; Guerrieri-Gonzaga, Aliana; Pigatto, Francesca; Pesci-Feltri, Adriana «Tamoxifen and Metabolite Concentrations in Serum and Breast Cancer Tissue during Three Dose Regimens in a Randomized Preoperative Trial» (en anglès). Clinical Cancer Research, 10, 7, 01-04-2004, pàg. 2336–2343. Arxivat de l'original el 2025-01-03. DOI: 10.1158/1078-0432.CCR-03-0538. ISSN: 1078-0432 [Consulta: 2 abril 2025].
  88. ↑ Mürdter, T E; Schroth, W; Bacchus-Gerybadze, L; Winter, S; Heinkele, G «Activity Levels of Tamoxifen Metabolites at the Estrogen Receptor and the Impact of Genetic Polymorphisms of Phase I and II Enzymes on Their Concentration Levels in Plasma». Clinical Pharmacology & Therapeutics, 89, 5, 5-2011, pàg. 708–717. DOI: 10.1038/clpt.2011.27. ISSN: 0009-9236.
  89. ↑ Jordan, V. Craig; Chem., C. «Metabolites of tamoxifen in animals and man: Identification, pharmacology, and significance» (en anglès). Breast Cancer Research and Treatment, 2, 2, 6-1982, pàg. 123–138. DOI: 10.1007/BF01806449. ISSN: 0167-6806.
  90. ↑ Lien, E. A.; Solheim, E.; Lea, O. A.; Lundgren, S.; Kvinnsland, S. «Distribution of 4-hydroxy-N-desmethyltamoxifen and other tamoxifen metabolites in human biological fluids during tamoxifen treatment». Cancer Research, 49, 8, 15-04-1989, pàg. 2175–2183. Arxivat de l'original el 2025-02-02. ISSN: 0008-5472. PMID: 2702659 [Consulta: 2 abril 2025].
  91. ↑ 91,0 91,1 Jordan, V. Craig (ed.). Estrogen/antiestrogen Action and Breast Cancer Therapy (en anglès). University of Wisconsin Press, 1986, p. 28,154. ISBN 978-0-299-10480-1. 
  92. ↑ Pratt, William B.; Ruddon, Raymond W.; Ensminger, William D.; Maybaum, Jonathan. «Some Milestones in the Development of Cancer Chemotherapy». A: The Anticancer Drugs. Oxford University Press, 1994, p. 21–. ISBN 978-0-19-506739-2. 
  93. ↑ 93,0 93,1 Maximov, Philipp Y.; McDaniel, Russell E.; Jordan, V. Craig. Tamoxifen: Pioneering Medicine in Breast Cancer (en anglès). Springer Science & Business Media, 23/07/2013, p. 7–. ISBN 978-3-0348-0664-0. 
  94. ↑ 94,0 94,1 Raviña, Enrique. The Evolution of Drug Discovery: From Traditional Medicines to Modern Drugs (en anglès). John Wiley & Sons, 11 gener 2011, p. 177–178. ISBN 978-3-527-32669-3. 
  95. ↑ Orwoll, Eric S.; Bilezikian, John P.; Vanderschueren, Dirk. Osteoporosis in Men: The Effects of Gender on Skeletal Health (en anglès). Academic Press, 30 novembre 2009, p. 717–. ISBN 978-0-08-092346-8. 
  96. ↑ Sneader, Walter. Drug Discovery: A History (en anglès). Nova York: Wiley, 2005. ISBN 978-0-471-89979-2. 
  97. ↑ 97,0 97,1 Jordan, V. Craig «Tamoxifen: a most unlikely pioneering medicine» (en anglès). Nature Reviews Drug Discovery, 2, 3, 3-2003, pàg. 205–213. Arxivat de l'original el 2025-01-20. DOI: 10.1038/nrd1031. ISSN: 1474-1776 [Consulta: 2 abril 2025].
  98. ↑ «Dog's tale of survival opens door in cancer research» (en anglès americà). Health and Behavior. USA Today, 24-07-2002. Arxivat de l'original el 2008-06-28. [Consulta: 24 juny 2008].
  99. ↑ Blackwell, K. L.; Haroon, Z. A.; Shan, S.; Saito, W.; Broadwater, G. «Tamoxifen inhibits angiogenesis in estrogen receptor-negative animal models». Clinical Cancer Research: An Official Journal of the American Association for Cancer Research, 6, 11, 11-2000, pàg. 4359–4364. Arxivat de l'original el 2024-03-31. ISSN: 1078-0432. PMID: 11106254 [Consulta: 2 abril 2025].
  100. ↑ 100,0 100,1 Howell, Anthony; Jordan, V. Craig. «Adjuvant Antihormone Therapy». A: Estrogen Action, Selective Estrogen Receptor Modulators And Women's Health: Progress And Promise (en anglès). World Scientific, 2013, p. 229–254. DOI 10.1142/9781848169586_0010. ISBN 978-1-84816-959-3.  Arxivat 2023-05-14 a Wayback Machine.
  101. ↑ 101,0 101,1 Jensen, Elwood V.; Jordan, V. Craig «The Estrogen Receptor: A Model for Molecular Medicine1». Clinical Cancer Research, 9, 6, 01-06-2003, pàg. 1980–1989. ISSN: 1078-0432. PMID: 12796359.
  102. ↑ Cole, M P; Jones, C T A; Todd, I D H «A New Anti-oestrogenic Agent in Late Breast Cancer: An Early Clinical Appraisal of ICI46474» (en anglès). British Journal of Cancer, 25, 2, 6-1971, pàg. 270–275. Arxivat de l'original el 2024-12-22. DOI: 10.1038/bjc.1971.33. ISSN: 0007-0920. PMC: 2008453. PMID: 5115829 [Consulta: 2 abril 2025].
  103. ↑ Ward, H. W. C. «Anti-oestrogen Therapy for Breast Cancer: A Trial of Tamoxifen at Two Dose Levels» (en anglès). BMJ, 1, 5844, 06-01-1973, pàg. 13–14. DOI: 10.1136/bmj.1.5844.13. ISSN: 0959-8138. PMC: 1588574. PMID: 4567104.
  104. ↑ «Maverick and pioneer whose work is improving odds in breast cancer fight» (en anglès). The Yorkshire Post, 27-06-2013. Arxivat de l'original el 2024-09-07. [Consulta: 2 abril 2025].
  105. ↑ Jordan, V. Craig. Estrogen Action, Selective Estrogen Receptor Modulators and Women's Health: Progress and Promise (en anglès). Imperial College Press, 2013-07. DOI 10.1142/p868. ISBN 978-1-84816-957-9.  Arxivat 2023-05-14 a Wayback Machine.
  106. ↑ Maximov, Philipp Y.; McDaniel, Russell E.; Jordan, V. Craig. Tamoxifen. Pioneering Medicine in Breast Cancer. Basel: Springer Basel, 2013. DOI 10.1007/978-3-0348-0664-0. ISBN 978-3-0348-0663-3. 
  107. ↑ Baum, M.; Brinkley, D. M.; Dossett, J. A.; McPherson, K.; Patterson, J. S. «Improved survival among patients treated with adjuvant tamoxifen after mastectomy for early breast cancer». Lancet [Londres], 2, 8347, 20-08-1983, pàg. 450. DOI: 10.1016/s0140-6736(83)90406-3. ISSN: 0140-6736. PMID: 6135926.
  108. ↑ Furr, B.J.A.; Jordan, V.C. «The pharmacology and clinical uses of tamoxifen» (en anglès). Pharmacology & Therapeutics, 25, 2, 1-1984, pàg. 127–205. DOI: 10.1016/0163-7258(84)90043-3.
  109. ↑ Jordan, V. C. «Selective estrogen receptor modulation: a personal perspective». Cancer Research, 61, 15, 01-08-2001, pàg. 5683–5687. ISSN: 0008-5472. PMID: 11479197.
  110. ↑ Lerner, L. J.; Jordan, V. C. «Development of antiestrogens and their use in breast cancer: eighth Cain memorial award lecture». Cancer Research, 50, 14, 15-07-1990, pàg. 4177–4189. ISSN: 0008-5472. PMID: 2194650.
  111. ↑ V. Craig, Jordan. Estrogen Action, Selective Estrogen Receptor Modulators and Women's Health. Imperial College Press, July 2013. DOI 10.1142/p868. ISBN 978-1-84816-958-6.  Arxivat 2023-05-14 a Wayback Machine.
  112. ↑ Early Breast Cancer Trialists' Collaborative Group «Tamoxifen for early breast cancer: an overview of the randomised trials» (en anglès). The Lancet, 351, 9114, 5-1998, pàg. 1451–1467. Arxivat de l'original el 2025-01-18. DOI: 10.1016/S0140-6736(97)11423-4 [Consulta: 2 abril 2025].
  113. ↑ «Cancer the generic impact» (en anglès). BioPortfolio. Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 14 novembre 2008].
  114. ↑ Vose, Brent. «Arimidex®: significant opportunity for continued growth». A: AstraZeneca Annual Business Review ( PDF) (en anglès). AstraZeneca, p. 15 [Consulta: 28 març 2009].  Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine.
  115. ↑ Eugster, E.A; Shankar, R.; Feezle, L.K.; Pescovitz, O.H. «Tamoxifen Treatment of Progressive Precocious Puberty in a Patient with McCune-Albright Syndrome». Journal of Pediatric Endocrinology and Metabolism, 12, 5, 1-1999. Arxivat de l'original el 2024-11-16. DOI: 10.1515/JPEM.1999.12.5.681. ISSN: 2191-0251 [Consulta: 2 abril 2025].
  116. ↑ Eugster, Erica A.; Rubin, Stephen D.; Reiter, Edward O.; Plourde, Paul; Jou, Hann-Chang «Tamoxifen treatment for precocious puberty in McCune-Albright syndrome: a multicenter trial» (en anglès). The Journal of Pediatrics, 143, 1, 7-2003, pàg. 60–66. Arxivat de l'original el 2024-09-21. DOI: 10.1016/S0022-3476(03)00128-8 [Consulta: 2 abril 2025].
  117. ↑ Kreher, Nerissa C.; Eugster, Erica A.; Shankar, R. Ravi «The Use of Tamoxifen to Improve Height Potential in Short Pubertal Boys» (en anglès). Pediatrics, 116, 6, 01-12-2005, pàg. 1513–1515. Arxivat de l'original el 2024-04-10. DOI: 10.1542/peds.2005-0577. ISSN: 0031-4005 [Consulta: 2 abril 2025].
  118. ↑ Karimian, Elham; Chagin, Andrei S; Gjerde, Jennifer; Heino, Terhi; Lien, Ernst A «Tamoxifen Impairs Both Longitudinal and Cortical Bone Growth in Young Male Rats» (en anglès). Journal of Bone and Mineral Research, 23, 8, 01-08-2008, pàg. 1267–1277. Arxivat de l'original el 2024-07-11. DOI: 10.1359/jbmr.080319. ISSN: 0884-0431 [Consulta: 2 abril 2025].
  119. ↑ Chagin, Andrei S.; Karimian, Elham; Zaman, Farasat; Takigawa, Masaharu; Chrysis, Dionisios «Tamoxifen induces permanent growth arrest through selective induction of apoptosis in growth plate chondrocytes in cultured rat metatarsal bones» (en anglès). Bone, 40, 5, 5-2007, pàg. 1415–1424. DOI: 10.1016/j.bone.2006.12.066.
  120. ↑ van Bommel, Eric F.H.; Hendriksz, Tadek R.; Huiskes, Antonius W.L.C.; Zeegers, Antoine G.M. «Brief Communication: Tamoxifen Therapy for Nonmalignant Retroperitoneal Fibrosis» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 144, 2, 17-01-2006, pàg. 101–106. DOI: 10.7326/0003-4819-144-2-200601170-00007. ISSN: 0003-4819.
  121. ↑ Akram, Salma; Pardi, Darrell S.; Schaffner, John A.; Smyrk, Thomas C. «Sclerosing Mesenteritis: Clinical Features, Treatment, and Outcome in Ninety-Two Patients» (en anglès). Clinical Gastroenterology and Hepatology, 5, 5, 5-2007, pàg. 589–596. Arxivat de l'original el 2018-06-10. DOI: 10.1016/j.cgh.2007.02.032 [Consulta: 2 abril 2025].
  122. ↑ Dabelic, Nina; Jukic, Tomislav; Labar, Zeljka; Novosel, Suncica A.; Matesa, Neven «Riedel's thyroiditis treated with tamoxifen». Croatian Medical Journal, 44, 2, 4-2003, pàg. 239–241. ISSN: 0353-9504. PMID: 12698518.
  123. ↑ Feil, R.; Brocard, J.; Mascrez, B. «Ligand-activated site-specific recombination in mice». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 93, 20, 10-1996, pàg. 10887–10890. Bibcode: 1996PNAS...9310887F. DOI: 10.1073/pnas.93.20.10887. PMC: 38252. PMID: 8855277 [Consulta: free].
  124. ↑ Talaei, Ali; Pourgholami, Meysam; Khatibi-Moghadam, Hoda; Faridhosseini, Farhad; Farhoudi, Fatemeh «Tamoxifen: A Protein Kinase C Inhibitor to Treat Mania A Systematic Review and Meta-Analysis of Randomized, Placebo-Controlled Trials» (en anglès). Journal of Clinical Psychopharmacology, 36, 3, 6-2016, pàg. 272–275. DOI: 10.1097/JCP.0000000000000492. ISSN: 0271-0749.
  125. ↑ Saxena, Ashwini; Scaini, Giselli; Bavaresco, Daniela V.; Leite, Camila; Valvassoria, Samira S. «Role of Protein Kinase C in Bipolar Disorder: A Review of the Current Literature» (en anglès). Complex Psychiatry, 3, 2, 2017, pàg. 108–124. DOI: 10.1159/000480349. ISSN: 2673-3005. PMC: 5701269. PMID: 29230399.
  126. ↑ «Endoxifen - Intas Pharmaceuticals/Jina pharmaceuticals» (en anglès). AdisInsight. Springer Nature Switzerland AG, 01-10-2024. Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 2 abril 2025].
  127. ↑ Shagufta; Ahmad, Irshad «Tamoxifen a pioneering drug: An update on the therapeutic potential of tamoxifen derivatives» (en anglès). European Journal of Medicinal Chemistry, 143, 1-2018, pàg. 515–531. Arxivat de l'original el 2024-06-06. DOI: 10.1016/j.ejmech.2017.11.056. PMID: 29207335 [Consulta: 2 abril 2025].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamoxifèn
  • Col·legi de Farmacèutics de Barcelona «tamoxifèn». Lèxic de fàrmacs. TERMCAT [Consulta: 25 març 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tamoxifèn&oldid=35186212»