Tamworth

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tamworth (Nou Hampshire)».
Infotaula de geografia políticaTamworth
Tamworth - Panorama.jpg
Panorama des de la torre del castell

Localització

52° 37′ 59″ N, 1° 41′ 42″ O / 52.633°N,1.695°O / 52.633; -1.695
Estat Regne Unit
País Anglaterra
Regió West Midlands
Comtat cerimonial Staffordshire
Comtat no metropolità Staffordshire
Districte no metropolità Tamworth
Població
Total 76900 hab. (2011)
• Densitat 24,93 hab/km²
Geografia
Superfície 3085 km²
Indicatius
Codi postal B77, B78, B79
Fus horari UTC±00:00
Prefix telefònic 01827
Altres dades
Agermanament Vaujours

Web Tamworth
Modifica dades a Wikidata

Tamworth (pronunciat /ˈtæmwərθ/) és un municipi del Regne Unit que pertny al comtat de Staffordshire , Anglaterra , situat al conflent dels rius Tame i Anker i al marge de dos canals: el de Coventry i el de Birmingham i Fazeley.

El nom ve d'una colònia d'angles, que fou saquejat pels víkings el 874. Va romandre en runes fins al 913, quan la dama Æthelflæd, filla d'Alfred el Gran, va reconstruir la ciutat i les seves defenses, per fer-ne de Tamworth la seva residència principal fins a la seva mort el 918. Aquesta ciutat va desenvolupar-se a l'entorn del castell de Tamworth, un castell de mota i pati. El castell actual data de l'època normanda.

Econòmicament, és un centre de logística, d'enginyeria i d'indústria: del tèxtil, de maons, de teules i de paper. Abans hi havia la fàbrica de construcció automòbils Reliant, famosa pel Robin a tres rodes i el cotxe esportiu Scimitar.

Història[modifica | modifica el codi]

Quan els romans van arribar a Bretanya, (43–409 dC) la vall del riu Trent estava habitada per la tribu britona dels coritanis. Al carrer Bolebridge Street de Tamworth s'han trobat restes dels fonaments de construccions romanes.[1] A prop del municipi, el l'actual Watling Street, passava una via romana i, a poques milles estava la ciutat de Letocetum.[2]

Després del domini romà, els anglosaxons, procedents del nord de Germània i Jutlàndia, van ocupar tota l'àrea. L'historiador Stephen Pollington afirma que els colons que es van establir a Tamworth eren angles, els quals van abandonar les seves llars d'origen a causa d'unes fortes inundacions. Van arribar navegant des del nord i van penetrar terra endins pel riu Humber, el Trent i el Tame.[3]

Un grup va escollir aquest lloc, al qual van anomenar "Tomworðig", que vol dir «esplanada a prop del Tame». Al voltant van construir una palissada defensiva, que van dir "Tomtun" –unió dels termes Tame i town– . Aquests colons es van escampar fins al riu Anker i van construir un gran saló per a reunions, així com anaven prosperant van fer altres edificis: cases, estables i graners.[4]

Les ciutats formades per aquests colons van establir relacions entre elles i van formar el regne de Mèrcia. Cada monarca tenia una residència diferent i, per tant la capital no era fixa. Durant el regnat d'Offa la capital va ser Tamworth. Llavors era la ciutat més gran de la regió, degut a la confluència dels dos rius que afavorien el transport i el comerç.[5]

Els víkings la van saquejar l'any 874 i va quedar en molt mal estat fins que Æthelflæd, filla d'Alfred el Gran, la va fer reconstruir el 913 i va afegir una zona emmurallada en pedra. Aquesta va ser la seva residència principal. En l'església de Tamworth es va casar l'any 926 una germana del rei Etelstan, probablement Edit de Polesworth amb Sitric Cáech.[6]

El parc al marge del riu Anker

Al segle XI els normands van fer un castell. La ciutat va rebre una carta de privilegis 1319, que més endavant seria ampliada amb el dret a fer una tercera fira de mercat des del 1588. L'any 1345 Tamworth va patir un incendi que va destruir gran part de la ciutat, però aviat es va reconstruir. Hi van haver brots d'epidèmies els anys 1563, 1579, 1597, 1606 i 1626. Malgrat els morts Tamworth es va recuperar.[7]

Jaume I d'Anglaterra, el primer monarca dels Stuart, va visitar Tamworth el 1619 i es va allotjar a casa de sir Humpfrey Ferrers, l'amo del castell.[8] El príncep Carles va ser convidat de William Comberford, a Moat House. Durant la guerra civil, el castell de Tamworth va ser assetjat per les forces dels parlamentaris el 1643 i van arribar ordres de destruir-lo, cosa que no es va arribar a fer.

Tamworth va continuar creixent i el 1670 era una de les ciutats més poblades de les Midlands; en el registre de llars d'aquell any constaven 320 famílies. La ciutat era molt visitada pels viatgers que feien la ruta entre Londres i Chester, per als quals hi havia petits hotels. Els productes locals eren productes bàsics com el pa, el panís i la cervesa, que exportaven a Bristol.

Durant els segles XVIII i XIX, va créixer molt, a causa de l'explotació de mines de la rodalia, que subministraven l'energia per la revolució industrial. En aquesta època es va construir rescloses al riu per a millorar la navegabilitat i es va crear el canal de Coventry. El 1847 va arribar el transport per ferrocarril, que va enllaçar amb la línia de Derby a Birmingham, i posteriorment amb la línia del nord-oest que la va connectar amb Londres.

El 1880 es va construir un hospital. El primer ministre Robert Peel va viure en aquesta ciutat, a prop de 'Drayton Manor, i el 1834 va escriure el famós Manifest de Tamworth en què establia les bases de l'actual Partit Conservador.[9]

La població va passar d'uns 7.000 habitants el 1931 a uns 13.000 poc després de la segona guerra mundial, tendència que va fer necessari un pla d'expansió amb la construcció de nous habitatges, que es va efectuar en la dècada del 1960.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Com s pot veure en el següent quadre la població es va duplicar en treta anys.

Any 1961 1971 1981 1991 2001
Habitants 25.000 40.000 64.000 68.000 72.000
Font:[10]

El 2007 tenia 75.600 habitants i, segons el cens del 2011, 76.900. L'ètnia més nombrosa són els blancs britànics (97%) seguits dels blans irlandesos (0,9%). El 95% són nascuts a Anglaterra i l'1% procedents d'Escòcia.

Economia[modifica | modifica el codi]

Casa de la vila.

Els sectors on treballa més gent són: el de serveis, la indústria i l'agricultura; en menor nombre: la mineria i la construcció i els queviures.[11]

Administració[modifica | modifica el codi]

Actualment pertany al comtat de Staffordshire, però no sempre ha estat així ja que el territori municipal està dividit pels rius en dues seccions geogràfiques: una que s'estén cap a Warwickshire i l'altra cap a Staffordshire. Electoralment té sis divisions. Administrativament té la categoria de borough i està organitzada en 25 districtes (wards):

  • Amington
  • Belgrave
  • Bitterscote
  • Bolehall
  • Bonehill
  • Borough Park
  • Coton Green
  • Dordon
  • Dosthill
  • Fazeley
  • Gillway
  • Glascote
  • Glascote Heath
  • Hockley
  • Kettlebrook
  • Lakeside
  • Leyfields
  • Perry Crofts
  • Quarry Hill
  • Riverside
  • Stonydelph
  • The Alders
  • The Leys
  • Two Gates
  • Wilnecote

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El castell de Tamworth


Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Tamworth té relacions d'agermanament amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rahtz; Meeson, 1992, p. 7.
  2. Knight, 1855, p. 641.
  3. Pollington, 2008, p. 19-24.
  4. Millward; Robinson, 1971, p. 85.
  5. Hughes, 2007, p. 242.
  6. Allard; North, 2014, p. 349.
  7. Syllabus (in English) of the Documents Relating to England & Other Kingdoms Contained in the Collection Known as "Rymer's Foedera.": 1066-1377.-v.2. 1377-1654. v.3. Appendix & index, p.344
  8. Nichols, 1828, p. 435.
  9. Clark, 1964, p. 210-215.
  10. «Tamworth MB». A Vision of Britain through Time. [Consulta: 5 març 2017].
  11. GB Historical GIS . University of Portsmouth. «Tamworth District through time. Industry Statistics». A Vision of Britain through Time. [Consulta: 5 març 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allard, Joe. «Viking wars and the Anglo-Saxon chronicle». A: Beowulf and Other Stories: A New Introduction to Old English, Old Icelandic and Anglo-Norman Literatures. Routledge, 2014. 
  • Clark, George Kitson. Peel and the Conservative Party: A Study in Party Politics 1832–1841. Hamden, Connecticut: Archon Books, The Shoe String Press, Inc, 1964. 
  • Hughes, David. The British Chronicles, Volum 1. Heritage Books, 2007. 
  • Knight, Charles. The English Cyclopedia. Bradbury et Evans, 1855. 
  • Millward, Roy; Robinson, A.H.W.. The West Midlands. Macmillan, 1971. 
  • Nichols, John. The Progresses, Processions, and Magnificent Festivities, of King James the First, volum 3. Nichols, 1828. 
  • Pollington, Stephen. Anglo-Saxon FAQs. Anglo-Saxon Books, 2008. 
  • Rahtz, Philip A.; Meeson, Robert. An Anglo-Saxon Watermill at Tamworth: Excavations in the Bolebridge Street Area of Tamworth, Staffordshire, in 1971 and 1978. Council for British Archaeology, 1992. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tamworth Modifica l'enllaç a Wikidata