Tanystropheus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTanystropheus
Tanystropheus BW.jpg
Període
Triàsic mitjà
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreProtorosauria
FamíliaTanystropheidae
GènereTanystropheus
Meyer, 1855
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Tribelesodon Bassani, 1886
  • Procerosaurus Von Huene, 1902
Espècies
  • T. conspicuus Meyer, 1852 (espècie tipus)
  • T. longobardicus (Bassani, 1886)
  • T. meridensis Wild, 1980
  • Modifica les dades a Wikidata

    Tanystropheus és un rèptil que tenia un coll llarg (mesurava tres metres) el qual estava format amb vèrtebres llarguíssimes i que li servia per a pescar sense la necessitat d'entrar a l'aigua. Va viure a mitjan període Triàsic; les seves restes fòssils foren trobats a Europa i en Orient Mitjà.

    Descripció[modifica]

    Els Tanystropheus tenien la complexió d'un llangardaix, amb les potes esteses cap als costats. No obstant això, el seu coll se surt fora de l'habitual, per ser més llargs que el cos i la cua junts. El seu morfologia és tan estranya que desconcerta als paleontòlegs. Utilitzant el símil de la girafa, que també posseeix un coll molt llarg amb poques vèrtebres, es creu que els Tanystropheus es movien torpement al no poder girar el cap amb celeritat. Els Tanystropheus mesuraven fins a 4 metres de longitud.

    Paleobiologia[modifica]

    Els Tanystropheus s'alimentaven de peixos. Si bé les criatures es quedaven en terra ferma, els adults segurament s'aventuressin amb certa regularitat a pescar en l'aigua. Tanmateix, moltes vegades això no havia de ser necessari, doncs el seu coll li permetia atrapar peixos des de la riba, submergint el cap en l'aigua fins i tot tenint les quatre potes en la riba.

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tanystropheus