Taormina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTaormina
Taurmina
Taormina Vuegenerale.jpg

Localització
Map of comune of Taormina (province of Messina, region Sicily, Italy).svg
37° 51′ N, 15° 18′ E / 37.85°N,15.3°E / 37.85; 15.3
Estat Itàlia
Regió Sicília
Província Província de Messina
Població
Total 10.991 hab. (2007)
• Densitat 845,46 hab/km²
Geografia
Superfície 13 km²
Altitud 204 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 98039
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 0942
Codi ISTAT 083097
Codi cadastral L042
Altres dades

Web http://www.comune.taormina.me.it
Modifica dades a Wikidata
Ubicació de Taormina dins la província

Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània. El 2007 tenia 10.991 habitants. Limita amb els municipis de Gaggi, Giardini-Naxos, Letojanni, Castelmola, Calatabiano (Ct) i Castiglione (CT).

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundada el 736 aC amb el nom de Naxos.

Després de la destrucció de Naxos per Dionis de Siracusa el 403 aC, el seu territori fou donat als sículs, que van construir una mica al nord de l'antiga ciutat un campament que es va dir Tauros (396 aC) o Mont Tauro, més tard convertit en fortalesa amb el nom de Tauromenion (llatí: Tauromenium) vers 396 aC. Dionisi va intentar, llavors, ocupar-la però fou rebutjat almenys dues vegades; el 392 aC, es va fer la pau que va donar la ciutat a Dionisi, que en va expulsar els siculs i hi va establir els seus propis mercenaris.

El 358 aC, Andròmac, pare de l'historiador Timeos, va comprar la ciutat junt amb els antics habitants de Naxos que quedaven, i sota la seva direcció tots junts es van establir a la ciutat, que aviat es va engrandir. El 345 aC, hi va desembarcar Timoleon eludint la vigilància dels cartaginesos, i d'allí va passar a Rhegium. Encara la governava Andromacos, amb un sistema just i democràtic que fou respectat per Timoleon.

Més tard, va passar a mans d'Agatocles, que va enviar l'historiador Timeos a l'exili; després d'Agatocles, va quedar en mans d'un tirà de nom Tyndarion, contemporani d'Hicetes de Siracusa i de Finties d’Agrigent. Tyndarions fou un dels que va cridar al rei Pirrus d’Epir a Sicília el 278 aC. Pirrus va desembarcar a Tauromenion i junt amb Tyndarion van marxar contra Siracusa.

Només uns anys més tard, Hieron de Siracusa dominava la ciutat i la feia servir de base contra els mamertins. Hieron va conservar la ciutat després del tractat amb Roma del 263 aC. I va seguir en poder de Siracusa després de la mort de Hieron.

En la Segona Guerra púnica, es creu que hi va predominar el partit romà. Va passar a Roma junt amb la resta de l'illa, però va rebre una tracte de favor de Marcel i va ser ciutat federada i aliada (una de les tres de l'illa), conservant així una independència nominal, i no tenia cap obligació, com per exemple la de proveir de vaixells la flota romana, com era el cas d'altres ciutats.

Durant la guerra social, el 134 aC-132 aC, va ser ocupada pels esclaus revoltats i, durant uns anys, van desafiar el cònsol Rupilius fins que fou reduïda per la gana i el cap local Sarapion i altres destacats caps hi foren executats.

El 36 aC, fou ocupada per Sext Pompeu Pius en la guerra contra Octavi August i va ser teatre d'un combat naval entre la flota de Pompeu i la d'Octavi, que Pompeu va guanyar.

Després de la guerra, Octavi hi va establir una colònia romana i els antics habitants en foren expulsats.

Va subsistir durant l'imperi i produïa un vi de bona qualitat i un marbre molt valorat.

Els bizantins la posseïen encara el 906, quan fou ocupada pels àrabs després de dos anys de setge i va quedar totalment destruïda. Després d'això, fou reconstruïda, però ja sempre com una petita vila.

La ciutat actual, Taormina, conserva un castell àrab que ocupa el lloc de l'antiga ciutadella o Arx. També resta el teatre romà (probablement, construït sobre un teatre grec més antic).

Com a curiositat, forma part d'un dels escenaris de la trilogia La guerra de les bruixes, de Maite Carranza.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2008- Mauro Passalacqua Llista cívica

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]