Tapputi-Belatekallim

De Viquipèdia
Infotaula de personaTapputi-Belatekallim
Biografia
Naixementsegle XII aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perconsiderada la primera química de la història
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
Activitat(Floruit: segle XIII aC Modifica el valor a Wikidata)

Tapputi o Tapputi-Belatekallim (Belatekallim és el títol que rep un superintendent d'un palau)[1] és considerada de les dues primeres químiques de les quals els nom s'ha conservat. Es tracta d'una perfumista esmentada en una tauleta cuneïforme babilònica al voltant de 1200 aC.[2] Va fer servir flors, oli i càlam juntament amb cyperus, mirra i bàlsam. Va afegir-hi aigua o altres dissolvents i després, destil·lant la solució, la va filtrar diverses vegades. És l'esment més antic en referència a un alambí.[3]

També va ser encarregada del Palau Reial i va treballar amb una cercadora anomenada «…-ninu», manca la primera part del nom al document conservat.[4]

Destil·lació[modifica]

Tapputi va desenvolupar mètodes propis de destil·lació de perfums: la recepta es va publicar al llibre Early Arabic Pharmacology: An Introduction Based on Ancient and Medieval Sources.[3] No és d'estranyar que les primeres referències històriques d'aquest procés es deuen a les dones.[4] La primera descripció precisa d'una destil·leria es deu a l'alquimista Zòsim de Panòpolis al S. IV aC.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Alic, Margaret. Hypatia's heritage, a history of women in science from antiquity through the nineteenth century. Boston, MA: Beacon Press, 1986, p. 22. Print.. ISBN 9780807067307. 
  2. Gabriele Kass-Simon, Patricia Farnes, Deborah Nash. Women of science : righting the record. First Midland Book. Bloomington, Ind.: Indiana Univ. Press, 1999, p. 301. ISBN 9780253208132. 
  3. 3,0 3,1 Levey, Martin. Early Arabic Pharmacology: An Introduction Based on Ancient and Medieval Sources. Philadelphia, PA: Brill Archive, 1973, p. 8-9. ISBN 978-9004037960 [Consulta: 6 desembre 2015]. 
  4. 4,0 4,1 Rayner-Canham, Marelene; Rayner-Canham, Geoffrey. Women in Chemistry: Their Changing Roles from Alchemical Times to the Mid-twentieth Century (en anglès). Philadelphia, PA: Chemical Heritage Foundation, 2001, p. 1-2. ISBN 0-941901-27-0 [Consulta: 6 desembre 2015]. 
  5. Simmonds, Charles, 1861-1922. Alcohol, its production, properties, chemistry, and industrial applications; with chapters on methyl alcohol, fusel oil, and spirituous beverages. Londres: Macmillan, 1919, p. 6. 
  6. Berthelot, M. (Marcellin), 1827-1907. Collection des anciens alchimistes grecs. París: G.Steinheil, 1889 [Consulta: 6 desembre 2015]. 

Bibliografia[modifica]