Vés al contingut

Tarbel·les

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàTarbel·les
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deDacs (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Els tarbel·les (en llatí: Tarbelli; en grec antic: Τάρβελλοι) van ser un dels pobles aquitans que es van retre a Publi Licini Cras l'any 56 aC.[1] Plini el Vell els esmenta a la seva Naturalis Historia.[2][3] Segons Estrabó, vivien a tocar de l'Atlàntic, en una badia que dominaven completament. S'estenien cap al sud del riu Ador, fins als Pirineus. Claudi Ptolemeu els situa al sud dels bitúriges i dels viviscs, i també diu que el seu territori arribava als Pirineus. Aquest territori correspon al que s'estén des de la regió meridional de les Landes fins a l'actual País Basc francès, és a dir, des de la Chalossa fins a les valls de l'Ador, el Gave de Pau i el Gave d'Auloron. Ausoni va descriure la regió com «aquelles terres on rugeix el poble dels tarbelli».

Aquest poble va ser un dels primers coneguts de tota l'Aquitània protohistòrica, ja que estaven situats a la costa i van ser els primers a ser trobats pels navegants fenicis.[n 1] Tenien mines d'or que explotaven amb facilitat, ja que el mineral es trobava quasi a la superfície. La seva ciutat principal era Hudata[5] (Aquae Tarbellicae), actual Dacs.[6][7]

Els tarbel·les són probablement els avantpassats més propers i directes dels bascos moderns d'Aquitània, o "bascos del nord".[3]

Etimologia

[modifica]

Al segle i, Plini el Vell els va anomenar Tarbelli Quattrosignani 'tarbel·les de les quatre senyeres, estendards o pobles',[2] cosa que indica que devien ser una federació de quatre tribus.

Xavier Delamarre veu en l'arrel tarb/tarv- la paraula gal·la taruos 'toro'.[8] L'etnònim Tarbelli voldria dir a parer seu 'els petits toros' (una teoria que té cert suport entre els habitants de Dacs, que defensen una tradició taurina). Tanmateix, cal recordar que els tarbel·les eren aquitans de llengua protobasca, cosa que fa poc probable aquesta etimologia. D'altra banda, l'arrel tar- és ben habitual entre els etnònims aquitans (tarusats, taruscs), la toponímia preindoeuropea (Tarraco, Tartessos, Targasona) i la llengua basca (Tartalo, tarta 'estepar, malesa',[9] tarbe 'cobert, quadra'[10]).

Per la mateixa raó de l'aparent homonímia, hom ha estat temptat de vincular el nom dels tarbe·les al de la ciutat de Tarba, per bé que el nom antic d'aquesta ciutat era Turba i pertanyia al poble dels bigerrions, en el millor dels casos clients dels tarbel·les.

Contràriament al fenomen habitual a la Gàl·lia, on el nom gal·loromà de les ciutats va desaparèixer a l'alta edat mitjana en ser substituït pel del poble que les habitava (Lutetia Parisiorum es va convertir en Parisii), aquí és el nom del poble el que desapareix en favor del de la metròpoli: d'Aquae Tarbellicae es va passar a Aquas i més tard a Dacs, probable derivat de l'antiga Hudata.

Història

[modifica]

Conquesta romana

[modifica]

La civitas dels tarbel·les és una de les primeres estructures polítiques conegudes a l'àrea històrica basca. Sens dubte antics i fermament establerts, els tarbel·les eren considerats pels romans del segle i aC com al poble més poderós[n 2] d'Aquitània (la Novempopulània del Baix Imperi) i de la regió, juntament amb els vascons. En l'època de la conquesta romana (mitjans del segle i aC), dominaven diversos grups aquitans: els cocosats de les actuals Landes centrals, els aturenses del mig Ador (Aira) o tarusats de la vall del Midosa (Tartàs), i els sibuzats del baix Ador (Saubuça), els iluronenses del Gave d'Auloron, els benearni (ptianis) del Gave de Pau (Bearn) i, menys probablement, els bigerrions de l'alta vall de l'Ador (Bigorra).

Les restes de la Torre d'Urkulu

Publi Licini Cras, lloctinent de Juli Cèsar, va emprendre la conquesta d'Aquitània l'any 56 aC. La primera acció rellevant va ser la famosa batalla, seguida del setge de Sòs, en què el rei dels sociats, Adiatuanos, va capitular. La intervenció dels càntabres al costat dels aquitans no va ser suficient per a contenir l'expansió de l'Imperi Romà.[1][11] Dels 50.000 combatents que formaven l'exèrcit dels aquitans i càntabres, només una quarta part van aconseguir escapar. L'any 51 aC, Juli Cèsar, visitant Aquitània, va rebre signes de submissió, però el 49/48 aC, August va haver d'afrontar una revolta dels aquitans. El 28/27 aC, Valeri Messal·la va triomfar de nou sobre els «tarbelli assentats al peu dels Pirineus».[3] La Torre d'Urkulu, al nord d'Orbaizeta, podria ser un trofeu que commemorava aquella victòria.

Romanització

[modifica]

Sota l'Imperi, no sembla que hi hagués una força auxiliar de tarbelli diferenciada, com sí que era el cas dels vascons, per exemple. Per tant, els tarbel·les devien haver estat integrats en tropes "aquitanes" com la Cohors I Aquitanorum.

La via romana Ab Asturica Burdigalam sortia d'Astorga i en travessar el territori dels tarbel·les (eix nord-sud) passava per la capital, Aquae Tarbellicae, rebatejada com a Aquae Augustae. Al segle iii, quan l'administració romana va dividir Aquitània en tres províncies, el territori dels tarbel·les va passar a formar part de Novempopulània (Aquitània Tertia). El llegat Verus, autor de l'estela commemorativa romana d'Hazparne, en què esmenta el seu paper en la creació de Novempopulània, podria haver estat ell mateix d'origen tarbel·la.

Restes de la basílica civil d'Aquae Tarbellicae, a Dacs

El desenvolupament posterior de les ciutats protobasques dels benearni i els iluronenses, a les valls que ara formen part del Bearn, va limitar en certa manera el domini tarbel·la.

Els autors llatins del Baix Imperi, Arbori i Ausoni eren, respectivament, fill i nét d'Aemilia Corinthia Maura, «d'origen tarbel·la i il·lustre llinatge».[12]

A les acaballes de l'Imperi Romà, i segons la Notitia Dignitatum, sembla que la capital Aquae Tarbellicae va perdre importància davant Lapurdum (Baiona), seu del tribú de la cohort de Novempopulània («In provincia Novempopulana tribunus cohortis Novempopulanæ in Lapurdo».[13]

Els tarbel·les van desaparèixer de la història amb les invasions bàrbares i la caiguda de l'Imperi Romà. Els seus veïns vascons van assumir aleshores una posició dominant a la regió, que es va conèixer com a Wasconia i va acabar donant el nom a la Gascunya. Els límits de la civitas dels tarbel·les foren, però, en gran part preservats per la diòcesi de Dacs i la de Baiona, que se'n va separar, fins a la Revolució Francesa.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els navegants fenicis, havent avançat més enllà de les Columnes d'Hèrcules, van completar la seva circumnavegació d'Hispània abans de continuar les seves exploracions cap a les zones occidental i septentrional d'Europa.[4]
  2. ↑ La majoria dels autors que han tractat el tema semblen estar d'acord amb la qüestió: Lesbats, Julien. Toponymie des Landes : recherches historiques (en francès), 1978, p. 27.; Narbaitz, Pierre. Le Matin basque ou Histoire ancienne du peuple vascon (en francès). París: Librairie Guénégaud SA, 1975. OCLC 1974692. BNF FRBNF34575140. i Orpustan, Jean-Baptiste. La llengua basque au Moyen Âge (IXe – XVe siècles) (PDF) (en francès). Baigorri: Izpégi, 1999 (1a ed.), p. 22 (Recherches). ISBN 9782909262222. OCLC 428072272. BNF 370388421.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Cèsar, Juli. «Llibre III, XXVII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 175. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. «En sentir a parlar d'aquesta victòria, la major part d'Aquitània es va retre a Cras i hi va enviar ostatges per iniciativa pròpia. Entre aquests hi havia els tarbel·les, els bigerrions, els ptianis, els vocates, els tarusates, els elusates, els gates, els ausques, els garunnes, els sibuzates, els cocosates[..]»
  2. 1 2 Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
  3. 1 2 3 Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842.
  4. ↑ Iglesias, Hector. Sur l'origine présumée du fractionnement dialectal de la langue basque (PDF) (en francès), 2009.
  5. ↑ Saporiti, Luciano Golzi «I toponimi del Seprio» (PDF) (en italià). Quaderni dell’Associazione Studi Storici Tradatesi. Macchione Editore [Varese], 10-2012, p. 48.
  6. ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 65. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
  7. ↑ Smith, William (ed.). «Tarbelli». A: Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Londres: LLD, 1854 [Consulta: 4 agost 2022].
  8. ↑ Delamarre, Xavier. Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continental (en francès). Errance, 2008. ISBN 978-2-87772-369-5.
  9. ↑ «TARTA-ARTE» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  10. ↑ «tarbe» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  11. ↑ Cassi Dió. Història de Roma (en llatí). XXXIX, 46.
  12. ↑ «AUSONE - Texte numérisé et mis en page par Thierry Vebr et François-Dominique FOURNIER. Vegeu: "Préfaces" (II), "Parentales" (II, III, IV, V) i "Souvenirs aux professeurs de Bordeaux" (XVI)». A: Oeuvres complètes d'Ausone (en francès). Traducció: Traduït al francès per E.-F. Corpet. Toms I i II. C. L. F. Panckoucke, 1843.
  13. ↑ «Sine nomine» (en llatí). Notitia Dignitatum.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarbel·les
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tarbel·les&oldid=37295312»