Targèlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentTargèlia
Tipusdia festiu Modifica el valor a Wikidata
DiaThargelion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Culturaantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
EstatAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata

Targèlia (en grec antic θαργήλια) era un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion segons l'Etymologicum Magnum i l'enciclopèdia Suides, (aproximadament el 24 i 25 de maig), en honor d'Àrtemis i Apol·lo en les festes del seu aniversari, com es feien les Dèlia. Uns escolis a Aristòfanes diuen que estava dedicat a Hèlios i les Hores. De fet, la invocació del déu era Apol·lo Dèlic, com diu Ateneu de Nàucratis.

El festival de la Targèlia i el de la Delfínia eren les més importants en honor d'Apol·lo que es celebraven a Atenes. La paraula θαργήλια es refereix generalment als fruits de la terra madurats amb la calor del sol, o també als primers fruits de la collita. Hi havia un antic costum d'enviar a Delos, en honor d'Apol·lo, una ofrena de blat, i potser això va donar lloc a aquesta cerimònia.

El primer dia del festival es sacrificava una ovella en honor de Dèmeter Cloe, que sembla que tenia un temple a l'Acròpoli, però no tenia res a veure amb el festival Clòia específic per a Dèmeter. Després se celebrava el dia de la purificació, que sens dubte era un ritual molt antic, ja que es sacrificaven dues persones, una en honor dels homes i una de les dones, i el nom que rebien aquestes persones sacrificades era Pharmakos (φαρμακός). No és clar si les dues víctimes eren homes o eren un home i una dona. Les víctimes eren portades en processó a tots els temples d'Apol·lo de la ciutat i després conduïdes fora d'Atenes a un lloc prop de la mar acompanyats d'una particular melodia tocada per flautistes. La víctima que moria pels homes portava el coll rodejat per una garlanda de figues negres, i el que moria per les dones de figues blanques. En el trajecte els colpejaven amb branques de figuera i se'ls llançaven figues i altres coses, i rebien formatge, figues, pastís i galetes per menjar. Finalment eren cremats en un pira funerària feta amb fusta de figueres salvatges i les cendres tirades al mar o al vent. Alguns autors diuen que eren llençats amb vida per un penya-segat. Encara que de la majoria dels relats sembla que el sacrifici era cada any, té més credibilitat el de Tzetzes, que deixa entendre que només es feia quan es produïa una gran calamitat com una plaga o una fam. Les víctimes eren segurament criminals condemnats a pena de mort, encara que en temps molt antics potser no era així, i segurament eren persones amb defectes físics o persones que s'oferien voluntàriament als déus degut a la seva pobresa extrema, ja que eren alimentats durant un any per l'estat. En temps posteriors, aquests voluntaris, el dia de les Targèlia, eren vestits amb robes sagrades i portats per tots els racons de la ciutat on anaven recollint tots els mals i rebien insults per part de tothom, fins que eren expulsats més enllà de les fronteres, on s'emportaven tota la malura.

El segon dia de la Targèlia, o dia propi de la festa, es feia una processó dedicada a Hèlios, i, com es feia a les Pianèpsia, els nens portaven branques d'oliver guarnides amb llana i amb primícies dels fruits que es penjaven a la porta del temple. Hi havia també ofrenes a les Hores, que consistien en terra humida, origen de la germinació. També es celebrava una professó i un agon, on competien entre ells diversos cors organitzats per les tribus. El cor guanyador rebia un premi que havia d'oferir al temple d'Apol·lo, segons havia establert Pisístrat. El jurat que donava els premis, que també consistien en corones, era presidit per l'arcont. Era costum en aquest dies registrar les adopcions, que eren admeses per la fratria dels adoptants, igual com es feia a l'Apatúria on també es registraven els fills propis.

Sobre l'origen de la Targèlia hi ha dos relats. Ister de Cirene diu que els pharmakos derivaven el seu nom d'un home anomenat Pharmakos, que va fer un robatori d'objectes sagrats al temple d'Apol·lo i en ser descobert pels homes d'Aquil·les, el van apedregar, fet que la Targèlia commemorava amb el sacrifici humà. Hel·ladi en canvi diu que el seu origen era per purificar la ciutat contra les malalties infeccioses arran d'una plaga que va afectar a Atenes a la mort de cretenc Androgeu.

Un festival similar que segurament imitava la Targèlia, es feia a Massília.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Thargelia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 27-XI-2020].