Tarsonèmids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTarsonèmids
Tarsonemidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreTrombidiformes
FamíliaTarsonemidae Modifica el valor a Wikidata

Els tarsonèmids (Tarsonemidae) són una família d'àcars, també anomenats àcars blancs.

Només es coneix un nombre limitat de gèneres (Steneotarsonemus, Polyphagotarsonemus, Phytonemus, Floridotarsonemus i Tarsonemus) que s'alimenten de plantes vasculars mentre que la majoria d'espècies d'aquesta família s'alimenten dels micelis de parets primes de fongs o possiblement d'algues. Fins i tot entre els àcars tarsonèmids que s'alimenten de plantes, la majoria es limiten a zones de nou creixement on les parets cel·lulars són primes i, per tant, fàcilment perforables. Tanmateix, dues espècies (l'aranya blanca dels hivernacles Polyphagotarsonemus latus i l'aranya del ciclamen Steneotarsonemus pallidus)[1] són capaços d'alimentar-se de fulles més velles a causa de la seua capacitat d'injectar toxines durant l'alimentació (presumiblement d'origen glàndula salival) provocant un augment de cèl·lules de parets primes, és a dir, els llocs d'alimentació circumdants. Aquesta proliferació de nou creixement sovint dona lloc a fulles que apareixen caragolades, arrufades i retorçades.[2]

Taxonomia[modifica]

Subdivisió [3][modifica]

  • Subfamília Pseudotarsonemoidinae
    • Tribu Tarsonemellini
    • Tribu Pseudotarsonemoidini
  • Subfamília Acarapinae
    • Tribu Coreitarsonemini
  • Subfamília Tarsoneminae
    • Tribu Hemitarsonemini
    • Tribu Steneotarsonemini
    • Tribu Tarsonemini
    • Tribu Pseudacarapin

Gèneres destacats[modifica]

Control[modifica]

Tot i que s'ha fet poca investigació sobre la gestió de plagues sobre la majoria d'espècies tarsonèmides, s'han fet estudis exhaustius sobre el control biològic i químic de l'aranya del ciclamen i l'aranya blanca dels hivernacles. Els assajos químics van demostrar que l'endosulfan i el dicofol van reduir constantment les densitats de P. latus i S. pallidus,[4] i el material de plantació es pot descontaminar de manera efectiva mitjançant la fumigació amb bromur de metil o 1,2-dibromoetà.[2] Tres fongs entomopatògens; Beauveria bassiana, Metarhizium anisopliae i Paecilomyces fumosoroseus, poden gestionar eficaçment les infestacions de l'aranya blanca dels hivernacles, obtenint-se amb B. bassiana la major reducció poblacional.[5] Els àcars depredadors fitosièids, del gènere Neoseiulus, també poden controlar amb èxit P. latus i S. pallidus en condicions d'hivernacle i de camp.[6][7]

Referències[modifica]

  1. «Àcars». BIOAcció. [Consulta: 1r gener 2021].
  2. 2,0 2,1 L. R. Jeppson; Hartford H. Keifer; Edward William Baker. «The Tarsonemidae Kramer». A: University of California Press. Mites injurious to economic plants, 1975, p. 285–306. ISBN 978-0-520-02381-9. 
  3. JIANZHEN LIN & ZHI-QIANG ZHANG. Tarsonemidae of the World. 2002
  4. G. Sterk; G. E. Bal; W. Goossens; D. Bylemans Parasitica, 53, 1, 1997, pàg. 25–33.
  5. I. Nugroho; Y. Ibrahim Journal of Agricultural Biology, 6, 2, 2004, pàg. 223 225.
  6. B. A. Croft; P. D. Pratt; G. Koskela; D. Kaufman Journal of Economic Entomology, 91, 6, 1998, pàg. 1307 1314.
  7. P. G. Weintraub; E. Palevsky IOBC/WPRS Bulletin, 26, 2003, pàg. 89–94.

Enllaços externs[modifica]