Tasques domèstiques

De Viquipèdia
Mare llegint un conte al seu fill entre l'estenedor i la taula de planxar, 2007. Les dones històricament han exercit la majoria de les tasques domèstiques lligades amb l'alimentació de la família, la neteja de la casa, la cura de la roba i la vestimenta, a més de la criança dels fills i la seva educació així com la cura d'ancians i malalts. La incorporació de la dona al treball i l'emancipació de la dona han alterat la condició femenina en relació amb les tasques domèstiques provocant el repartiment de tasques amb els homes així com la consideració social del treball reproductiu realitzat per les dones. Les tasques domèstiques també són exercides per treballadors professionals contractats com les empleades de llar, curadors, cuiners, etc.

Les tasques domèstiques són les que s'efectuen regularment en la llar, com ara cuinar, posar i servir la taula, netejar, endreçar, fer la compra diària[1] o altres compres, pagar els comptes, fer el manteniment de l'equipament domèstic o la cura dels nens[2] i les persones dependents.[3] També impliquen la gestió dels diners assignats per a tals usos en la família (economia domèstica); i, per extensió, pot al·ludir a tasques similars fora de l'àmbit domèstic, com les que asseguren el funcionament d'una oficina o organització, així com al manteniment de sistemes d'emmagatzematge informàtic.

Realització del treball domèstic[modifica]

De la mestressa de casa a la reivindicació del treball reproductiu[modifica]

Articles principals: Mestressa de casa i Treball reproductiu
El tradicional repartiment de tasques per sexes de la societat preindustrial assignava a la dona, com a mestressa de casa, la major part d'aquestes de tasques, de manera que es consideraven tasques pròpies del seu sexe, i en la indicació administrativa de l'ocupació professional es notava com a la feina de casa. En els estudis feministes i economia marxista en relació amb la desigualtat de gènere s'utilitza l'expressió treball reproductiu. La condició de treball d'aquestes activitats no porta amb si la condició de feina professional, perquè no entra en el mercat de treball, amb la qual cosa tampoc no comporta les cotitzacions i protecció social corresponent (seguretat social, assegurança de desocupació, assegurança de malaltia, pensió de retirada, etc.).[4][5][6][7][8][9]

Tasques domèstiques executades per treballadors[modifica]

Article principal: Treballador domèstic
Les tasques domèstiques també poden ser realitzades per treballadors (tradicionalment anomenats "servents" o "minyones" per llur condició quasifamiliar) que, en condicions socials preindustrials eren esclaus o serfs, per la qual cosa en alguns països es continua d'utilitzar l'expressió servitud per a denominar-los genèricament encara que siguin assalariats. Habitualment són dones (serventes).

En les "grans cases" (great houses) pròpies de l'era victoriana i eduardiana (l'Anglaterra del segle XIX i començament del segle XX, els costums domèstics del qual es divulguen en les novel·les de les germanes Bronte i Conan Doyle, pel·lícules com Rebeca o sèries de televisió com A dalt i A baix i Downton Abbey), una majordoma o governanta era la persona emprada per a portar una casa i el personal domèstic.[10] Segons el Llibre de Gestió de Llars de la senyora Beeton (Mrs Beeton's Book of Household Management, Londres, 1861), la majordoma és la segona al comandament a la casa i llevat en els establiments grans, on hi ha un majordom, la majordoma s'ha de considerar ella mateixa com a representant immediata de la propietària de la casa.[11]

Escombra, fregall i baieta, algunes de les eines necessàries per a fer les tasques domèstiques de neteja.

Llista de tasques domèstiques[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cesta de la compra. Systems Engineering Fundamentals. Defense Acquisition University Press, 2001. Fuente citada en en:purchasing
  2. "The Cost of Child Care". Single Mother Guide. Retrieved 18 June 2014. Fuente citada en en:Child care
  3. Items We Accept from the website of Household Goods Recycling of Massachusetts. Fuente citada en en:Household goods
  4. Cecilia Beatriz Escobar, [Enllaç no actiu], Department of Economic Sciences, University of Athens
  5. Mignon Duffy, [Enllaç no actiu], University of Massachusetts Lowell, doi: 10.1177/0891243207300764 Gender & Society June 2007 vol. 21 no. 3 313-336
  6. Silvia Federici, Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle, PM Press, ISBN 978-1-60486-333-8, pag. 1 y ss
  7. Trabajo reproductivo, estadísticas, en Eustat
  8. Carrasquer, P.; Torns, T.; Tejero, E. y Romero, A. El trabajo reproductivo, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia, Barcelona, Papers, 1998
  9. La relación entre los tiempos y las actividades del trabajo productivo y del reproductivo, Carlos Lozares, Pedro Roldán y Joel Martí, Dpto. Sociología, Universidad Autónoma de Barcelona, revista Trabajo, 2004, Universidad de Huelva, ISSN 1136-3819, págs. 165-186
  10. Gran casa (great house). Evangeline Holland. "Domestic Servants in Edwardian England". Retrieved 2013-01-30. en:Great house
  11. Bredenberg, Jeff. 1998. Clean it Fast Clean it Right. Rodale Inc, Emmaus, PA, USA