Tataviams

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàFernandeño Tataviam Band of Mission Indians
Tipus ètnia
Població total 1.500 - 2.000[1]
294 (membres registrats)
Llengua tataviam, anglès
espanyol
Religió Religió tradicional tribal,[2] Cristianisme
Grups humans relacionats gabrielino-tongva, chumash, serrano, kitanemuks, luiseños
Geografia
Estat Estats Units d'Amèrica
Regions amb poblacions significatives
EUA (California Califòrnia)
Modifica dades a Wikidata

Els tataviams (en tataviam “gent que s'enfronta al sol”), anomenats alliklik pels seus veïns chumash (en chumash: grunyidors o quecs, potser perquè parlaven una llengua diferent),[3] són un grup d'amerindis dels Estats Units del sud de Califòrnia. Tradicionalment ocupaven una àrea al nord-oest de l'actual comtat de Los Angeles i el sud del comtat de Ventura, principalment a la conca alta del riu Santa Clara, les Muntanyes Santa Susana, i les Muntanyes Sierra Pelona. Són diferents de kitanemuk i gabrielino-tongva.

Llengua[modifica]

L'escassa evidència sobre la llengua tataviam ha estat àmpliament debatuda pels erudits. L'opinió predominant és que es tractava d'una llengua uto-asteca, probablement pertanyent a la branca takic d'aquesta família.

Població[modifica]

Les estimacions de les poblacions anteriors al contacte de la majoria dels grups nadius a Califòrnia han variat substancialment. Alfred L. Kroeber [4] estimà per al 1770 la població conjunta dels serrano, kitanemuk i tataviam en 3.500 individus, i llur població en 1910 d'uns 150. Un estudi minuciós dels registres genealògics indica que les persones d'ascendència tataviam van sobreviure fins al segle XX, tot i que la majoria havia perdut la seva llengua tradicional. Els membres tribals van continuar casant-se amb membres d'altres grups indígenes i amb altres grups ètnics .[5]

Història[modifica]

Es creu que la vall de Santa Clarita és el centre del territori tataviam, al nord de la zona metropolitana de Los Angeles. Eren coneguts com un grup lingüístic i cultural diferent en 1776 pel Pare Francisco Garcés, i s'havien distingit dels kitanemuk i fernandeño.[5]

Els espanyol van contactar per primera vegada amb els tataviams durant les seves expedicions de 1769-1770. Segons Chester King i Thomas Blackburn,"[6] pel 1810, pràcticament tot els tataviams havien estat batejats a la Missió San Fernando Rey de España." Igual que altres grups indígenes, van patir altes taxes de mortalitat per noves malalties infeccioses importades pels espanyols, ja que no tenien immunitat.

Referències[modifica]

  1. Fernandeño Tataviam Office of Tribal Citizenship genealogy and tribal census records
  2. "Northern Paiute - Religion and Expressive Culture". Countries and Their Cultures.
  3. Johnson, John. "Discussion of the History of the Tataviam & Neighboring Native Americans of Southern California", Santa Clarita Website
  4. Kroeber, A. L. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin, 1925. No. 78, pàg. 883, Washington D.C.
  5. 5,0 5,1 Johnson, John R., and David D. Earle. "Tataviam Geography and Ethnohistory", Journal of California and Great Basin Anthropology 1990. 12:191-214
  6. King, Chester, and Thomas C. Blackburn. 1978. "Tataviam," In California, edited by Robert F. Heizer, pàg. 536, Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 8. Smithsonian Institution, Washington D.C.

Enllaços externs[modifica]