Taules Prutèniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada de la primera edició (1551)

Les Taules Prutèniques (en (llatí) Prutenicae Tabulae) de Prutenia que significa Prússia, són unes taules astronòmiques del astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.

A vegades se les anomena Taule Prussianes perquè estaven dedicades a Albert I Duc de Prússia, que va fer de mecenes de Reinhold i en va finançar la impressió. Reinhold va calcular aquestes noves taules astronòmiques basant-se en Nicolau Copèrnic,[1] primer astrònom modern en defensar l'heliocentrisme. En els canons explicatius, Reinhold va utilitzar com a punt ràdix la posició de Saturn el dia de naixement del Duc, el 17 de maig de 1490. Amb aquestes taules, Reinhold intentava substituir les Taules alfonsines; per això, va afegir unes taules redundants per a que els compiladors que estiguessin familiaritzats amb la Taules Alfonsines poguessin seguir els mateixos passos fàcilment. Algunes taules basades en les Taules Alfonsines, van ser publicades després de la publicació de les Taules Prutèniques.[2]

Encara que l'heliocentrisme copernicà no es va estendre gaire ràpid entre els astrònoms europeus, les Taules Prutèniques van esdevenir força populars en els països germano-parlants per motius nacionalistes i confesionals; i aquestes taules van establir la gran reputació de Copèrnic com matemàtic i astrónom i van ajudar a estendre els mètodes de càlcul de les posicions dels astres de Copèrnic, encara que no la seva teoria heliocèntrica.

Les Taules Prutèniques van aconseguir substituir les Taules Alfonsines utilitzades durant més de 300 anys per mariners i exploradors marins. Christopher Clavius va utilitzar les Taules Prutèniques i el treball de Copèrnic com a base per a la reforma del calendari gregorià.

Unes dècades més tard, Tycho Brahe i Johannes Kepler compilaran les Taules Rudolfines a Praga el 1627, basades en les observacions astronòmiques de Tycho Brahe, que eren les més extenses i acurades de la seva època.

En època recent (1973) el professor Owen Gingerich (Harvard University) ha descobert una còpia del De Revolutionibus profusament anotada (entre d'altres per Erasmus Reinhold), cosa que l'ha portat a estudiar la difusió i el us del llibre en les d`cades posteriors a la seva publicació.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Autor de De revolutionibus orbium coelestium (1543)
  2. Primus liber tabellarum directionum (1554)
  3. Gingerich, Owen. «From Copernicus to Kepler: Heliocentrism as Model and as Reality» (en (anglès)). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 117, Num. 6, 1973, pàg. 513-522. ISSN: 0003-049X.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Owen Gingerich, 'The role of Erasmus Reinhold and the Prutenic Tables in the dissemination of Copernican Theory', Studia Copernicana 6 (1973), 43-62.
  • 'The accuracy of ephemerides 1500-1800', Vistas in Astronomy 28 (1985), 339-42.
  • 'The Alphonsine tables in the age of printing', M. Comes et al. (eds) De astronomia Alphonsi Regis, Barcelona 1987, 89-95.

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]