Taules de Pere el Cerimoniós

(S'ha redirigit des de: Taules de Barcelona)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTaules de Pere el Cerimoniós
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Publicació Barcelona, Espanya, segle XIV
Detalls de l'obra
Tema astronomia
Gènere tractat
Modifica dades a Wikidata

Les Taules de Pere el Cerimoniós, Taules de Barcelona[1] o Taules de Pere III (tal com estan definides al ms. de la BNP), són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós. Aquest rei va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia. A part de fabricar bombardes i fer-ne servir una contra Pere el Cruel a la batalla naval de Barcelona (1359),[2] va promulgar un decret pel que tota nau catalana havia de dur a bord, entre altres, un compàs, una carta portolana, i un astrolabi. La longitud es calculava per estima, en canvi la latitud es calculava per mesures d’angles preses amb instruments (quadrants, bastons de Jacob o astrolabis), fets entre altres, pels jueus bruxolers de Mallorca. De nit es mesurava amb l'altura de l'estel Polar i de dia amb l'altura del sol, amb l'ajut de taules amb la declinació del sol.

Com complement doncs d'aquesta llei, va encarregar (1360-1380) a Jacob Corsino[3] unes noves taules, que havien iniciat en Pere Gilbert i van finalitzar Dalmau Sesplanes, construint un observatori i fabricant uns instruments astronòmics (esferes armil·lars, quadrants, astrolabis, etc.), de gran mida per a guanyar precisió, únics al seu temps i ja desapareguts.

Les taules van ser totalment calculades a Barcelona:".. calculades pels més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella..",[4][5] (Montepelusano = Montpeller actual) sent les primeres no traduïdes de les de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Abu-l-Abbas al-Fargani[6] o Al-Battaní.

Descobriment[modifica]

Les taules van ser descobertes a finals del segle XIX en un manuscrit en llatí de la Biblioteca Nacional de França i un altre en hebreu a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Moritz Steinschneider va comparar-les i va desmentir Manuel Rico Sinobas, que les considerava un epígraf de les Taules alfonsines. Va afirmar que ambdós manuscrits atestaven que s'havien fet a Barcelona per ordre del rei Pere. Es van trobar altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i a la Ciutat del Vaticà, a part del document en hebreu de Barcelona cedit per un rabí de la ciutat abans de la Guerra Civil Espanyola. Josep Maria Millàs Vallicrosa va concloure el debat en trobar el manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i comparant tots els documents va poder reconstruir les taules originals.[7][8][9][10]

Llista de manuscrits[modifica]

  • BNP nº.10.263 (llatí)

Rico Sinobas ⇒ epígraf “T.Alfonsíes”

  • B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu)

M.Steinschneider ⇒ Rei Pere, original català

  • Ms.Berna nº.227 (hebreu)
  • N.B. Viena nº 132 (hebreu)
  • B.Catalunya nº.1.664 (hebreu)
  • B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català)

Trobat per Millàs Vallicrosa

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486. 
  2. Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
  3. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Texto catalan de las tablas astronómicas (cánones) del rey Don Pedro el Ceremonioso, a base de la redacción definitiva del judío Jacob Corsino. 
  4. Robert Louis Benson; Giles Constable & Charles Homer Haskins. Renaissance and Renewal in the Twelfth Century. University of Toronto Press, 1991, p. 447–. ISBN 978-0-8020-6850-7 [Consulta: 23 setembre 2012]. 
  5. Capdevila, Manel «Cristòfor Colom i la ciència naùtica catalana». Colombins, n.52, juliol 2010, p.7, nº.52 [Consulta: 24 desembre 2011].
  6. «Abū-l-'Abbās al-Fargānī». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Pedro IV (King of Aragon). Las tablas astronómicas del rey don Pedro el Ceremonioso. Consejo Superior de Investigaciones Cientificas, Instituto "Arias Montano" y Associación para la Historia de la Ciencia Española, 1962. 
  8. Taules. Manuscrit hebreu: ljs057
  9. Susan L. Einbinder. No Place of Rest: Jewish Literature, Expulsion, and the Memory of Medieval France. University of Pennsylvania Press, 2009, p. 170–. ISBN 0-8122-4115-0. 
  10. John Scott Lucas. Astrology and Numerology in Medieval and Early Modern Catalonia: The Tractat de Prenostication de la Vida Natural Dels Háomens. BRILL, 1 gener 2003, p. 26–. ISBN 90-04-13242-2.