Taumàtrop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El taumàtrop del gerro i les flors

El taumàtrop (del grec thauma, 'meravella', i tropos, 'gir') és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal.

Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris, que el va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians londinenc per tal de demostrar el fenomen de la persistència retinal. Però s'hauria basat en les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.

Es basa en un cercle dibuixat en un suport gràfic que rota per crear la il.lusió òptica imatge en moviment[1]

Va ser una joguina molt popular a l’època victoriana. El seu inventor va exposar l’any 1827 les seves creences i la seva filosofia sobre l’aprenentatge en nens. Considerava que joguines com el Taumàtrop podien estimular l’interès per aprendre, ja que permetia combinar la diversió i la instrucció,[2] i fer d’aquesta manera la tasca educativa més dinàmica.

Aquesta joguina va evolucionar i va acabar donant lloc a invents com el zoòtrop i el praxinoscopi.[3]

Com funciona[modifica | modifica el codi]

Un taumàtrop semblant al primer disseny que va haver-hi, però amb un ratolí en comptes d'un ocell.

Un taumàtrop és un disc petit, aguantat per dos cordills lligats a cada un dels seus costats. Es dibuixa una imatge en cada una de les cares del disc i s'utilitza de tal manera que, quan es fa girar el disc, les dues imatges apareixen sobreposades. Per fer girar el disc, un dels cordills s'aguanta en una mà i es rota el disc per enrotllar el fil. Després, els dos cordills s'agafen i es deixa girar el disc lliurement. Estirar gentilment els fils assegurarà que es continuïn desenrotllant i enrotllant. Aquest moviment causa la rotació des disc, primer en una direcció i després en una altra. Com més ràpid giri el disc, més gran serà la claredat de la il·lusió.

Tot i que els taumàtrops no produeixen escenes animades, depenen del mateix principi de la persistència de visió que altres joguines òptiques per crear il·lusions de moviment. La persistència de la visió és l'habilitat que té l'ull de retenir una imatge per aproximadament 1/20 segons després que hagi desaparegut. En aquest cas en concret, l'ull continua veient les dues imatges en qualsevol dels costats del taumàtrop poc després que cada una hagi desaparegut. A mesura de que el taumàtrop gira, la sèrie de flaixos ràpids són interpretats per l'ull com una sola imatge continua.

Un exemple de taumàtrop té un arbre amb les branques pelades en un costat i a l'altre hi té les fules. Quan es gira, l'arbre sembla que tingui totes les fulles. Un altre exemple és un ocell en una banda i una gàbia a l'altre. Quan es fa rotar el disc, l'ocell apareix atrapat a la gàbia. Aquest exemple de l'ocell i la gàbia va ser utilitzat en el primer taumàtrop i és la imatge més utilitzada i vista en aquest tipus de joguina òptica avui en dia.[4]

Com fer un taumàtrop[modifica | modifica el codi]

Crear un taumàtrop és molt senzill, ja que no requereix una elaboració molt complicada ni materials costosos de trobar. Només cal cartolina, tisores, llapis de colors, una agulla i un fil.

En primer lloc, s’ha de fer un cercle a la cartolina, a poder ser un cercle perfecte, i retallar-lo. A continuació, entrarà en joc la part artística. S’han de fer els dibuixos, un a cada cara de la cartolina. No obstant això, els dibuixos no poden ser uns qualsevol. Han de poder-se fusionar i tenir una certa coherència, com John Ayrton va fer amb l’ocell i la gàbia. Un cop hàgim acabat, farem dos forats ambdós laterals de la cartolina, passarem el fil i farem els nusos.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taumàtrop Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Quécomoquien».
  2. «Fancy Names & Funny Toys: Thaumatrope» (en anglès). [Consulta: 9 novembre 2016].
  3. «El taumàtrop» (en català). [Consulta: 27 novembre 2016].
  4. «Thaumatrope». courses.ncssm.edu. [Consulta: 27 novembre 2016].
  5. «Qué es y cómo hacer un traumátopo» (en castellà). [Consulta: 16 novembre 2011].