Tauró de puntes negres dels esculls

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTauró de puntes negres dels esculls
Carcharhinus melanopterus
Carcharhinus melanopterus mirihi.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN 39375
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaCarcharhinidae
GènereCarcharhinus
EspècieCarcharhinus melanopterus
(Quoy & Gaimard, 1824)
Distribució
Carcharhinus melanopterus distmap.png
Distribució del tauró de puntes negres dels esculls (en blau).
Modifica les dades a Wikidata

El tauró de puntes negres dels esculls (Carcharhinus melanopterus) es troba entre les espècies més abundants que habiten els esculls de corall dels oceans Índic i Pacífic. El seu hàbitat natural són les aigües poc profundes, amb una predilecció sobretot prop de les costes de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic, generalment en grups. Normalment mesura 1'6m. de longitud i pot arribar als 37 km/h de velocitat.

Aquest tauró té predilecció pel seu territori habitual, així s'arriba a mantenir diversos anys en un mateix radi d'acció força limitat. És un depredador actiu de petits peixos, cefalòpodes i crustacis, i també s’ha documentat que s’alimenta de serps i aus marines. De la mateixa manera que altres membres de la seva família, aquest tauró és vivípar, i les femelles donen a llum entre dos i cinc cries en un cicle biennal, anual o possiblement bianual.

Es tracta d'un tauró tímid, difícil d'acostar-s'hi i rarament representa un perill per als humans a no ser que l’alimentin. Aquest tauró ha estat caçat per utilitzar-ne la seva carn, aletes i fer-ne oli de fetge, si bé no es considera una espècie comercialment significativa. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa ha classificat el tauró de l'escull negre com a espècie gairebé amenaçada. Tot i que l'espècie en conjunt està força estesa i és relativament comuna, la pesca continuada d'aquest tauró que, a més a més, té un període de gestació lenta, ha provocat la davallada de les poblacions en diversos indrets.

Referències[modifica]