Taushiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTaushiro
Tipusllengua amenaçada, llengua aïllada, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3trr Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaus1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetrr Modifica el valor a Wikidata
UNESCO657 Modifica el valor a Wikidata
IETFtrr Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2163 Modifica el valor a Wikidata

El taushiro, també conegut com pinche o pinchi, és una possible llengua aïllada gairebé extingida de l'Amazònia peruana vora l'Equador. El 2000 SIL International comptava un parlant en una població ètnica de 20. La documentació es va fer a mitjan anys setanta per Neftalí Alicea. El darrer parlant viu de taushiro, Amadeo García García, fou perfilat al New York Times el 2017.[1]

El primer glossari de Taushiro contenia 200 paraules i va ser recollit per Daniel Velie el 1971.[1]

Classificació[modifica]

Seguint Tovar (1961), Loukotka (1968),[2] i Tovar (1984), Kaufman (1994) assenyala que, tot i que el taushiro ha estat vinculat a les llengües zaparoanes, comparteix correspondències lèxiques més grans amb Candoshi-Shapra i especialment amb l'omurano. El 2007 va classificar taushiro i omurano (però no Kandoshi) com a llengües saparo-yawan.

Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb tequiraca i leco.[3]

Gramàtica[modifica]

L'ordre de les paraules a Taushiro és Verb-subjecte-objecte.[4]

Amadeo García García[modifica]

El juny de 2015, l'únic parlant nadiu que quedava, Amadeo García García, residia a "Intuto al riu Tigre a la regió peruana nord-est de Loreto". Zachary O'Hagan va fer treballs de camp específics amb ell sobre temes com etnohistòria, genealogia, pràctiques socioculturals, lèxic i gramàtica.[5]

Des del desembre de 2017, lingüistes governamentals del Ministeri de Cultura, en col·laboració amb Amadeo, han creat una base de dades de 1.500 paraules taushiro, 27 històries i tres cançons.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Casey, Nicholas «Thousands Once Spoke His Language in the Amazon. Now, He’s the Only One.». New York Times, 26-12-2017.
  2. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016. 
  4. ↑ Alicea, Neftalí. 1975. Análisis preliminar de la gramática del idioma Taushiro. (Datos Etno-Lingüísticos, 24.) Datos Etno-Lingüísticos. Lima: Instituto Lingüístico de Verano.
  5. ↑ O’Hagan, Zachary. «Taushiro and the Status of Language Isolates in Northwest Amazonia» (PDF). University of California, Berkeley, November 17, 2015. [Consulta: December 26, 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Neftalí, A. (1975). Vocabulario taushiro (Datos Etno-Lingüísticos, 22). Lima: Summer Institute of Linguistics.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taushiro&oldid=30303051»