Tausonita

Tausonita
Fórmula química	SrTiO₃
Localitat tipus	Tausonitovaya Gorka (Tausonite Hill), Rierol Ditmar, Massís de Murunskii, Confluència dels rius Chara i Tokko, Aldan Shield, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.35
Dana	4.3.3.5
Heys	7.9.8
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 3,9Å;
Color	vermell, vermell-marró, taronja, gris fosc
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-077
Any d'aprovació	1982
Símbol	Tau
Referències

La tausonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la perovskita. Rep el nom de Lev Vladimirovich Tauson (1917-1989), geoquímic i petròleg, director de l'Institut Geoquímic d'Irkutsk, a Rússia.

Característiques

La tausonita és un òxid de fórmula química SrTiO₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tausonita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Tausonitovaya, al Massís de Murunskii, en la confluència dels rius Chara i Tokko, a Sakhà)Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita al dipòsit de terres rares de Zijinshan, a la prefectura xinesa de Lüliang; a la ciutat de Itoigawa, a la prefectura de Niigata, al Japó; al Cerro Sarambí, al departament d'Amambay, al Paraguai; i a la mina River Ranch, a Matabeleland Meridional, Zimbabwe.