Taverna romana

De Viquipèdia
Reconstrucció d'una taverna romana al parc arqueològic d'Archeon, a Alphen aan den Rijn (Països Baixos)

Una taverna (en llatí taberna, en plural tabernae), a l'antiga Roma, era una parada en una calçada on descansar o passar la nit, per a viatgers una mica més benestants que requerien més refinament que el que es donava a les cauponae.[1]

Originàriament, la paraula taberna es referia a una cabana o caseta,[2] i després va significar simplement 'botiga'. S'instal·laven als baixos de les insulae, obertes al carrer. N'existien de diversos tipus, com ara les tabernae argentariae que eren cases de banca, i les més conegudes, les tabernae vinariae, on es venia vi i diverses classes d'aliments.

En els primers temps de les calçades, les cases situades a prop d'alguna eren obligades per llei a oferir hospitalitat al qui ho requerís. No hi ha dubte que les cases més freqüentades es van convertir molt aviat en les primeres tavernes, que eren més semblants a hostals que no a les tavernes tal com es conceben actualment.

A mesura que Roma creixia, les seves tabernae es van tornar més luxoses i adquirien bona o mala fama segons els seus serveis. Unes de les més anomenades van ser les Tabernae Caediciae, a Sinuessa, a la Via Àpia.[1] Moltes ciutats van créixer al llarg del temps al voltant d'un complex de tavernes, com és el cas de Rheinzabern a Renània i Saverne, coneguda com les Tres Tabernae a Alsàcia.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Caupona», dins William Smith: A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Londres, 1875. (anglès)
  2. Seva i Llnares, Antoni (dir.). Diccionari llatí-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 1469. ISBN 8477396310. 
  3. Smith, William (ed.). «Tabernae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 29 juny 2022].

Vegeu també[modifica]