Taxus brevifolia
 Taxus brevifolia (Pacific Yew) fulles i fruit  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | paclitaxel |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 34041 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Coniferae |
| Família | Taxaceae |
| Gènere | Taxus |
| Espècie | Taxus brevifolia Nutt. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Taxus brevifolia (en anglès: Pacific yew o western yew) és una espècie de conífera nativa del Nord-oest del Pacífic d'Amèrica del Nord. Es troba des d'Alaska a Califòrnia, amb una distribució disjunta al sud-est de la Colúmbia Britànica i Idaho.[1][2][3][4][5][6]
Característiques[modifica]
Aquesta espècie de teix és un arbre perennifoli de mida mitjana a petita, que fa fins a 10–15 m d'alt i amb un tronc de 50 cm de diàmetre. És de creixement extremadament lent. Les fulles són lanceolades planes d'1–3 cm d llargada i 2–3 mm d'amplada.
Les seves pinyes estan molt modificades i tenen una sola llavor de 4–7 mm de llargada ipresenten l'estructura anomenada aril, de 8–15 mm de llargada i d'amplada. Principalment la seva sexualitat és dioica, però ocasionalment alguns individus poden canviar a ser monoics o canviar de sexe al llarg del temps.
Els amerindis Concow l'anomenen yōl'-kō [7]
Usos[modifica]
Tradicionalment els amerindis usaven la seva fusta per a fer arcs i rems per les canoes entre d'altres molts usos.[8]
Descobriment del taxol[modifica]
La droga de quimioteràpia paclitaxel (taxol), deriva, en principi per semisíntesi del Taxus brevifolia però actualment és d'altres espècies de teix.[9]
Galeria[modifica]
-
Revers de la fulla
-
Forma
-
Fulles
-
Forma
-
Escorça
Referències[modifica]
- ↑ Error en el títol o la url.Bolsinger, Charles; Jaramillo, Annabelle. «», 1965.
- ↑ Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vascular Plants of the Pacific Northwest. University of Washington Press, Seattle.
- ↑ Hultén, E. 1968. Flora Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
- ↑ Moss, E. H. 1983. Flora of Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
- ↑ Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. California Flora 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- ↑ Welsh, S. L. 1974. Anderson's Flora of Alaska and Adjacent Parts of Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
- ↑ Chesnut, Victor King. Plants used by the Indians of Mendocino County, California. Government Printing Office, 1902, p. 408 [Consulta: 24 agost 2012].
- ↑ «Taxus and Taxol - A Compilation of Research Findings».
- ↑ BGCI. «‘Miracle’ Cures Face Extinction». [Consulta: 21 juliol 2008].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taxus brevifolia |
- Conifer Specialist Group (1998). Taxus brevifolia. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 05 maig 2006 (en anglès).
- Heiken, D. (1992). The Pacific Yew and Taxol: Federal management of an emerging resource. Journal of Environmental Law and Litigation 7: 175.
- Flora of North America: Taxus brevifolia RangeMap:
- US Forest Service Silvics Manual: Taxus brevifolia
- US Forest Service: Taxus brevifolia (pdf file)
- UCLA text on "Economic Botany" Arxivat 2001-04-24 a Wayback Machine.