Teòfanes de Creta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTeòfanes de Creta
Saint Paul in Holy Stavronikita Monastery.jpg
Biografia
Naixement 1490 (Gregorià)
Càndia
Mort 1559 (Gregorià) (68/69 anys)
Càndia
Grup ètnic Grecs
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Pintor i iconògraf
Modifica dades a Wikidata

Theophanis Strelitzas —en grec Θεοφάνης Στρελίτζας— (Creta al voltant del 1500 - Macedònia, 24 de febrer de 1559) fou un monjo, pintor i hagiògraf cretenc.

Aquest cretenc ocupa un lloc entre els hagiògrafs Ortodoxes Cristians. És el principal representant de l'Escola cretenca. Treballà en certes zones de Macedònia i de la Tràcia i sobretot al mont Athos i en els Meteors (Meteora). El seu cognom fou Strelitzas, el qual es conegué pel seu fill Neòfit, en un epígraf en l'Església Metropolitana de Kalambaka, en la qual aquest últim junt amb Ayios Kiriakos fessin la decoració interior del temple el 1573.

Teòfanes, de poderosa naturalesa artística, aprengué de l'esperit de l'Escola cretenca, dels seus frescos, de les icones portàtils i dels dibuixos. A Meteora, el 1527, decorà el Katholikon de monestir de Sant Nicolau Anapafsas, i el 1535 emprengué la decoració dels murs del Katholikon del Monestir de la Gran Laura (en grec: Μεγίστη Λαύρα, Megísti Lávra) al mont Athos. El 1546, treballà en el Monestir de Stavronikita també al mont Athos, assistit pel seu fill Symeó. Sens cap dubte, les obres de Teòfanes estan caracteritzades per la seva noblesa, a seva profunditat espiritual, el seu ascetisme, la seva expressivitat i el seu idealisme.

El seu art s'apropa, d'una forma o altra, a l'idealisme bizantí. És un art que estima el conservadorisme, els moviments específics, l'estilització de les figures emfatitzada en el rostre. Aquest art no està ex sent de vivacitat, somnia en mostrar les veritats profundes d'Ortodox-ament a fi de permetre als fidels, el pas d'aquest món material i provisori al món etern. És aquesta precisament l'essència de l'obra de Teòfanes, que consisteix en l'expressió del celeste, del món etern espiritual, que ignora el món físic i el temps real. El seu art opera en l'espai ideal, metafísic i en el temps de litúrgia. La naturalesa en l'art bizantí està donada d'una manera sobrenatural. Les muntanyes i els turons són estilitzades, ensems que els animals i les plantes s'hi presenten per figures geomètriques.

Fresc que mostra el gran art de Teòfanes de Creta

El disseny i l'execució i els fons daurats, demostren un esforç dels artistes, per allunyar-se del món terrenal. Els cossos per la pintura ortodoxa no tenen més significat de caràcter secundari, és per això que el cobreix d'hàbits, túniques a amb plecs clàssics o u presenten despullat, més immaterialitzats. Les figures, els rostres, no són bellament pintats, és a dir amb una bellesa d'aquest món. Són més que res unes belleses escatològiques (relatives a la mort, a l'ultra tomba) i des d'aquesta angle és que han de ser compreses. Els ulls, el front, els llavis i l'expressió general són específiques. El front ample i la perfecció del perfil expressen la inquietud i la tranquil·litat, la pau i beatitud de la figura representada. Els ulls ametllats, són la norma; els llavis prims i immaterials i la nariu fina, parlen loquaçment de la ideologia de les representacions que suggereixen certament una celeste beatitud, d'aquells que serveixen amb les seves bones obres al Déu Verdader. Per això les imatges de les icones han constituït i constitueixen fins als nostres dies, exemples eterns i mostres dels passos dats pels fidels de l'Església.

Per a concloure, es pot afirmar, que l'expressió espiritual de les composicions iconogràfiques tant de l'Escola Cretenca com Macedònica, constitueix la grandesa de l'art hagiogràfic ortodoxa. Les altres capelles del Monestir de Sant Nicolau Anapafsas estan consagrades a Sant Antoni i a Sant Joan Baptista.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teòfanes de Creta Modifica l'enllaç a Wikidata