Te Deum (Pärt)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióTe Deum
Forma musical Te Deum
Compositor Arvo Pärt
Idioma llatí
Durada 31 minuts
Dedicat a Alfred Schlee
Estrena
Estrena 19 gener 1985
Lloc de la primera representació Colònia, Regió de Colònia
Director musical Dennis Russell Davies
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 4 de març de 2012, Auditori Enric Granados de Lleida[1]
Modifica les dades a Wikidata

Te Deum per a triple cor, orquestra de corda, piano preparat i banda magnètica, és una composició d'Arvo Pärt sobre el text en llatí de Te Deum, encarregat per la Westdeutscher Rundfunk de Colònia, Alemanya, el 1984. Dedicat a Alfred Schlee –responsable de la Universal Edition de Viena fins a la seva mort el 1999–,[2] va ser estrenat per l'Orquestra RSO de Colònia i el Cor de la Ràdio de Colònia, sota la direcció del director Dennis Russell Davies el 19 de gener de 1985. El 1992 va ser revisat.[1]

La música d'Arvo Pärt ha captivat els auditoris de tot el món per la seva profunditat i senzillesa. Pare de la versió mística del minimalisme, és autor de nombroses obres religioses per a cor i orquestra.[1]

El Te Deum juga un paper important en els serveis de moltes denominacions cristianes, inclosa la Paraklesis (Moleben) d'Acció de Gràcies a l'Església Ortodoxa Oriental. A causa de la insòlita instrumentació que Pärt empra, el seu Te Deum no és adequat per al seu ús a l'Església Ortodoxa. Va ser enregistrat pel segell ECM New Series el 1993 per l'Eesti Filharmoonia Kammerkoor i l'orquestra de cambra de Tallinn sota la direcció de Tõnu Kaljuste. La peça dura aproximadament 31 minuts.

Te Deum és una de les obres més ambicioses del trànsit de l'autor entre el seu llançament a la popularitat de finals dels setanta i la consolidació de la seva trajectòria que coincideix amb el seu arrelament complet amb el llegat musical religiós. Consta d'una orquestra de corda, un piano preparat i una cinta magnetofònica, que donen cobertura a un cor subdividit en tres seccions, una de sopranos i contralts, una altra de tenors i barítons, i una tercera amb les quatre veus mixtes del cor convencional. Aquesta subdivisió, principalment entre cor de dones i homes, va proporcionar moments d'enorme brillantor vocal a l'obra. Es tracta d'una obra llarga, al voltant de mitja hora, que segueix el text llatí tradicional del Te Deum. L'obra utilitza una versió refinada de la tècnica de Pärt de tintinnabuli; però el que destaca és sobretot l'ús vocal d'aquesta tècnica: no només el text proporciona significat lingüístic, també proporciona forma musical; la melodia està lligada a cada síl·laba del text i a les seves característiques gramaticals. Totes les paraules comencen o acaben en un camp determinat, i el nombre de síl·labes de cada paraula determina el to de la melodia. Per exemple, si una paraula té tres síl·labes i el centre tonal és la, la primera nota pot ser la, la segona nota si i la tercera nota do. Però el que destaca en conjunt d'aquesta obra és la seva imponent immaterialitat. El mateix Pärt va comentar que el text del Te Deum li suggereix «veritats immutables» que li recorden la «serenitat incommensurable emanada d'un paisatge de muntanya». Òbviament, la música que proposa Pärt està en perfecta sintonia amb aquesta visió.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «El ‘Te Deum’ d’Arvo Pärt a Lleida, estrena a Catalunya i a l’Estat espanyol». Revista Musical Catalana. [Consulta: 22 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Fernández Guerra, Jorge. «Programa de mà» (en castellà). Orquesta y Coro Nacionales de España. [Consulta: 22 octubre 2018].