Te doy mis ojos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaTe doy mis ojos
TakeMyEyes.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Icíar Bollaín
Protagonistes Laia Marull
Luis Tosar
Rosa Maria Sardà
Candela Peña
Producció Santiago García de Leániz
Guió Iciar Bollaín
Alicia Luna
Música Alberto Iglesias
Fotografia Carles Gusi
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 2003
Durada 106 minuts
Idioma original castellà
Lloc de rodatge Madrid
Color color
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDb Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Te doy mis ojos és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Icíar Bollaín sobre la violència domèstica. Guanyà set Premi Goya, entre ells millor pel·lícula, direcció i interpretació femenina i masculina.

Argument[modifica]

Pilar fuig en plena nit de casa seva, situada en un barri perifèric i residencial de Toledo; porta amb ella el seu fill de vuit anys. En la seva fugida cerca refugi a casa de la seva germana, una restauradora d'art que porta una vida independent al costat de la seva parella escocesa, ambdós resideixen en la part vella i històrica de Toledo.

Pilar és una víctima més dels maltractaments conjugals, que intenta refer la seva vida i comença a treballar com a caixera de visites turístiques en l'església que allotja el quadre L'enterrament del Comte d'Orgaz. A través del seu nou comença a relacionar-se amb altres dones. Antonio, el seu marit, emprèn la seva cerca i la seva recuperació, promet canviar i busca ajuda en un psicòleg. Pilar li dóna una altra oportunitat al seu marit, amb l'oposició de la seva germana, que és incapaç d'entendre la seva actitud.

Malgrat els esforços d'Antonio per seguir els consells de la teràpia, la seva personalitat violenta i inseguretats el superen i acaba despullant i humiliant públicament en un balcó la seva dona.

La pel·lícula acaba amb un final obert en el qual Pilar, escortada per les seves companyes de feina, recull les seves coses del domicili per emprendre una nova vida, mentre Antonio la mira pensatiu.[1]

Segons paraules d'Icíar Bollaín:

«Te doy mis ojos" compta la història de Pilar i Antonio però també dels qui els envolten, una mare que consent, una germana que no entén, un fill que mira i calla, unes amigues, una societat i una ciutat com Toledo que afegeix amb la seva esplendor artística i el seu pes històric i religiós una dimensió més a aquesta història d'amor, de por, de control i de poder».

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Te doy mis ojos». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]