Vés al contingut

Te doy mis ojos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTe doy mis ojos
Fitxa
DireccióIcíar Bollaín Pérez-Minguer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSantiago García de Leániz Modifica el valor a Wikidata
GuióIcíar Bollaín Pérez-Minguer i Alicia Luna Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlberto Iglesias Fernández-Berridi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarles Gusi Poquet Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeÁngel Hernández Zoido Modifica el valor a Wikidata
VestuariEstíbaliz Markiegi Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeAna Ribacoba Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLa Iguana i Alta Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMadrid, Alcalá de Henares i Toledo Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaruptura matrimonial, violència domèstica, abús conjugal, violència contra les dones, sortida i passar comptes amb el passat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióToledo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0350193 The Movie Database: 1418 Filmaffinity: 942734 Allocine: 55771 Rottentomatoes: m/te_doy_mis_ojos Mojo: takemyeyes Allmovie: v301555 Metacritic: movie/take-my-eyes TV.com: movies/take-my-eyes Modifica els identificadors a Wikidata

Te doy mis ojos és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Icíar Bollaín sobre la violència masclista. Guanyà set Premi Goya, entre ells millor pel·lícula, direcció i interpretació femenina i masculina.

Argument

[modifica]

Pilar fuig en plena nit de casa seva, situada en un barri perifèric i residencial de Toledo; porta amb ella el seu fill de vuit anys. En la seva fugida cerca refugi a casa de la seva germana, una restauradora d'art que porta una vida independent al costat de la seva parella escocesa, ambdós resideixen en la part vella i històrica de Toledo.

Pilar és una víctima més dels maltractaments conjugals, que intenta refer la seva vida i comença a treballar com a caixera de visites turístiques en l'església que allotja el quadre L'enterrament del comte d'Orgaz. A través del seu nou comença a relacionar-se amb altres dones. Antonio, el seu marit, emprèn la seva cerca i la seva recuperació, promet canviar i busca ajuda en un psicòleg. Pilar li dona una altra oportunitat al seu marit, amb l'oposició de la seva germana, que hi veu un gran perill.

Malgrat els esforços d'Antonio per seguir els consells de la teràpia, la seva personalitat violenta i inseguretats el superen i acaba despullant i humiliant públicament en un balcó la seva dona.

La pel·lícula acaba amb un final obert en el qual Pilar, escortada per les seves companyes de feina, recull les seves coses del domicili per emprendre una nova vida, mentre Antonio la mira pensatiu.[1]

Segons paraules d'Icíar Bollaín:

«Te doy mis ojos" compta la història de Pilar i Antonio però també dels qui els envolten, una mare que consent, una germana que no entén, un fill que mira i calla, unes amigues, una societat i una ciutat com Toledo que afegeix amb la seva esplendor artística i el seu pes històric i religiós una dimensió més a aquesta història d'amor, de por, de control i de poder».

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Te doy mis ojos». The New York Times.